En la mitologia grega, Doris o Dóride (; en latín: Dōris)[1] era una oceánide de «bells cabells», filla per tant d'Oceà i Tetis.[2][3][4] El seu nom sugerix la generositat del mar. Unida en Nereo, el vell de mar, Doris va allumenar a les nereidas —cinquanta filles «expertes en obres intachables».[5][6] La Teogonía diu que dos de les nereidas, Tetis i Psámate, varen fer a Doris yaya dels héroes Aquiles i Foc.[7] Una atra d'elles, Galatea, es referix a la seua mare en una ocasió.[8] Curiosament una de les seues filles també du el nom de Doris.[9] Eliano afig que de l'unió entre Nereo i Doris també va nàixer Nerites, i que este va ser el fill més jove de Doris.[10] Li la sol descriure en epítets com «salobre», «blau» o «que envol de bromera les cavernes cristalines», pero sempre recalcant la seua naturalea marina.[11] Doris a penes és mencionada en els texts mitográficos, que solen fer recalcament en el seu paper com a mare de les nereidas. En Les metamorfosis és mencionada fins a tres voltes, pero en un dels passages parla sobre els númenes marins, a saber:

L'oceánide Doris montada en un hipocamp.

«Les aigües tenen els seus deus de color blau verdoso, el canoso Salamandra, el canviant Proteo, Egeón, que apreta en els seus braços l'esquena immensa de les ballenes, Doris i les seues filles, que apareixen unes nadant, atres assentades en les roques secant-se els verts cabells, i unes atres cavalcant sobre un peix; no tenen totes la mateixa cara, ni tampoc cares distintes, com convé a les germanes».[12]

Tzetzes, que agrada tant de versions bizarras, diu que «Nereo va ser pare de les Nereidas, filles de Doris i Oceà, pero alegóricamente Nereo és la mar».[13] De la mateixa manera un text tardà opina que Doris és la mateixa de Tetis[14] o be que va ser l'esposa de Salamandra.[15]

Vore també

Referències

  1. ↑ Esta etimologia apareix en Hesíodo: obres i fragments, volum 13 de la Biblioteca Clàssica Gredos.
  2. ↑ HESÍODO: Teogonía, 350
  3. ↑ ELIANO: Sobre la naturalea dels animals XIV, 28
  4. ↑ APOLODORO: Biblioteca I 1, 2
  5. ↑ HESÍODO: Teogonía 240-264
  6. ↑ APOLODORO: Biblioteca I 2, 6
  7. ↑ HESÍODO: Teogonía 1004-1008
  8. ↑ OVIDIO: Les metamorfosis XIII 742.
  9. ↑ HESÍODO: Teogonía 250
  10. ↑ ELIANO: Sobre els animals XIV, 28
  11. ↑ OVIDIO: Les metamorfosis XII 742; VIRGILIO: Bucólicas X 1; ESTACIO: Silvas III 2, 1
  12. ↑ OVIDIO: Les metamorfosis II 9-14.
  13. ↑ Tzetzes, sobre Licofrón § 162
  14. ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium I, capítul III
  15. ↑ Tercer Mitógrafo Vaticà, 5, 1