Tzetzes

Juan Tzetzes o Ioannes Tzetzes (Ιωάννης Τζέτζης, Ioannis Tzetzis, ca. 1110 - ca. 1180) va ser un escritor i erudit bizantí, germà del filec Isaac Tzetzes.

Vida i obra

Va rebre una excelent educació filògica i va anar durant algun temps professor de gramàtica; despuix es va entregar a la lliteratura, ocupació que va assegurar el seu pa quotidià. En els seus escrits no desperdicia ocasió per a parlar de les diferents circumstàncies de la seua existència: és un home d'el XII que viu de la seua activitat lliterària i es queixa sense cessar de la seua pobrea i misèries, i, pretenent les gràcies de rics i nobles, els dedica els seus escrits. Invulnerable a la modèstia, com Miguel Psellos, s'indigna davant l'idea de que no siguen degudament reconeguts els seus mèrits i va caure un dia en tal misèria que de tots els seus llibres solament li va quedar un eixemplar de Plutarco. Com, per falta de diners, no podia procurar-se les obres necessàries i devia confiar principalment en la seua memòria, va cometre en els seus escrits molts errors històrics elementals. En una de les seues obres escriu:

Per a mi, la meua biblioteca és el meu cap. Donada la gran penúria en que estem, no tenim llibres en casa. Aixina, no puc nomenar exactament a l'autor.

En una atra obra escriu respecte a la seua memòria: «Deu no ha creat mai i mai crearà un home que tinga una memòria semblant a la de Tzetzes.» La erudición de Tzetzes en matèria de lliteratura clàssica antiga i bizantino era molt notable. Havia llegit innumerable cantitat de poetes, escritors dramàtics, historiadors, oradors, filòsofs, geógrafos i novelistes, sobretot a Luciano de Samosata. Les obres de Tzetzes estan escrites en un estil retòric i recarregades de cites mitològiques, lliteràries i històriques, aixina com plenes d'autoelogios. Són, puix, difícils de llegir. Entre els seus numerosos escrits destaca la colecció de les seues Cartes, cent sèt en total, que té certa importància no ya per a la biografia de l'autor, sino per a la dels seus corresponsals. En vers popular està el Llibre de les històries, de caràcter històric-filògic; comprén més de dotze mil versos. Des de la primera edició, a on, per a comoditat, l'obra es va dividir en dotze parts de mil versos, es diu ordinàriament a este llibre les Quilíades (és dir, ‘els Mills’). Les Misionas o Quilíades de Juan Tzetzes, no són, segons Krumbacher, més que «un enorme comentari versificado de les seues pròpies cartes, que allí s'expliquen l'una despuix de l'atra». Les relacions de les cartes i les Quilíades són tan íntimes, que les primeres poden considerar-se com un resum detallat de les segones. Este sol fet lleva a les Quilíades tot valor lliterari. Una atra gran obra de Juan Tzetzes, també escrita en versos populars, són les Alegoria sobre la Ilíada i l'Odissea, dedicades a l'esposa de l'emperador Manuel, Berta-Irene, cridada per l'autor la reina «més homérica», és dir, la major admiradora del «molt sapient Homero, eixe llac de paraules» la «lluna clara, no banyada per les ones de l'Oceà, sino que ix dellit de púrpura del seu sol». En esta obra expon el contingut de les vores d'Homero, explicant-els des del punt de vista de la exégesis alegórica. Al principi de les mateixes diu, en no poca i característica presunció:

Póngome a la tasca i, despuix de tocar a Homero en la vareta màgica de la meua paraula, ho faré més accessible a tots i les seues profunditats invisibles apareixeran a plena llum davant nosatres

Ademés d'estes obres, Tzetzes ha deixat unes atres sobre Homero i Hesíodo, escolios (notes crítiques o explicatives al marge dels manuscrits) sobre Hesíodo i Aristófanes, alguns poemes, l'obra Antehomérica, homérica i posthomérica, etc. Els treballs de Juan Tzetzes no han segut editats encara en els nostres dies i alguns provablement s'han perdut.

• Tzetzes és valiós per la seua celosia erudita i el seu interés per compilar documents; per això els seus escrits són una font de valiosos informes sobre l'Antiguetat i la lliteratura clàssica; per una atra part els seus vasts coneiximents i el seu epistolografía permet extraure algunes conclusions sobre el caràcter de la Renaixença lliterària de l'época dels Comnenos.

Atres obres

• Ilaka, extens poema dividit en tres parts
• La Theogonia, colecció de narracions mítiques i èpicas

Vore també

• Quilíades
• Eolo

Bibliografia

• A. A. Vasiliev, Història de l'Imperi Bizantí. Tom Segon: De les Creuades a la Caiguda de Constantinopla (1081-1453).

Enllaços externs

• Alegoria sobre la Ilíada, edició de 1851 en Google llibres
• Escolios sobre Licofrón, edició de 1811 en Google llibres
• Cartes, edició de 1851 en Google llibres
• Antehomérica, homérica i posthomérica, edició de 1793 en Google llibres
• Quilíades, edició de 1826 en Google llibres