Istme de Corinto
.jpg)
El istme de Corinto és una franja de terra que unix la península del Peloponeso en la Hélade, la part de la Grècia continental. Està banyat pel mar Jónico i el mar Egeo. En el seu punt més estret, l'istme medix 6 km d'ample. Des de finals de el XIX està travessat pel canal de Corinto, proyecte els primers plans del qual es remonten a l'Antiguetat.
Segons la mitologia grega, va ser disputat per Heli i Poseidón. Egeón, una divinitat marina de la mar Egeo, va ser cridat per a arbitrar el conflicte. Va donar la raó a Poseidón.
Events històrics
[editar | editar còdic]Històricament, l'istme va ser habitat des del Neolític i l'Edat del Bronze. Va ser fortificado en seguida pels corintios cap a el XI, per a protegir-se de les invasions. Una nova llínea de muralles va ser realisada cap al 480 a. C. pels peloponesios, per a frenar un atac persa, que no es va concretar.[1] Una tercera llínea va ser alçada en el III, contra els gals.[2]
Allí se celebraven els Jocs Ístmicos des de l'any 582 a. C., un dels quatre Jocs Panhelénicos.
Va ser també en l'Istme a on diversos reis de Macedònia varen ser proclamats com estrategos suprems dels grecs en la seua lluita contra els imperi aqueménida: en 337 a. C. lo va ser Filipo II; en 335 a. C. lo va ser Alejandro [3] i en 302 a. C. Demetrio Poliorcetes.[4][5]
En 196 -195 a. C. durant els jocs, Tito Quincio Flaminino, el vencedor de la batalla de Cinoscéfalos, en 197 a. C., va proclamar la llibertat i independència de Grècia, que fins a eixe moment hi havia estat baix control de Filipo V de Macedònia.[6]
Passagera va ser la llibertat i exenció d'imposts que va prometre Nerón durant els Jocs Ístmicos en 67.[7] Nerón també va ser qui va donar la primera azadada que iniciaria els treballs d'excavació del canal de Corinto:
Baix Adriano, el mecenes Herodes Àtic va portar a terme obres de embellecimiento en l'Istme.[8]
Baix Justiniano, aquells magnífics edificis varen ser derribats, si no els havien destruït ya els terremots i els pillage, i es va construir una gran muralla, els restants de la qual encara són visibles cercant l'Istme.
En 1303, els cavallers francs varen lluitar en l'últim torneig que ya jamai havia de contemplar l'Istme.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Heródoto VIII,71.
- ↑ Pausanias VII,6,7.
- ↑ Plutarco, Vida d'Alejandro 14.
- ↑ Plutarco, Vida de Demetrio 25.
- ↑ Comesaña López, Ana María (2016), Estudi sobre la fiesta i el cult grecs en les Vides paraleles de Plutarco [1] archivat en Wayback Machine., pp.198-199, tesis doctoral, Universitat de Múrcia.
- ↑ Plutarco, Vida de Tito Quincio Flaminino 10.
- ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares VI,24.
- ↑ Pausanias II,1,7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Istmo de Corinto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.