Anar al contingut

Canal de Corinto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El canal de Corinto és una via d'aigua artificial que unix el golf de Corinto en la mar Egeo pel istme de Corinto, obrint esta via al transport marítim[1] i separant el Peloponeso del restant de Grècia.[2] Medix 6,3 km de llarc[3] i es va construir entre 1881 i 1893.[4] Va ser construït per l'ingenier hongarés István Türr (1825-1908).[5] baix els proyectes de Ferdinand de Lesseps, que arreplegaven l'antic traçat de Nerón, Türr va dirigir les obres del canal de Corinto des de 1881. El canal va ser inaugurat el 9 de novembre de 1893.[6]

El canal evita el rodeig de 400 km al voltant de la península del Peloponeso als barcos menuts, ya que solament té 21 m d'ample i 8 de profunditat.[7] A pesar d'estes llimitacions, prop de 11000 barcos creuen el canal cada any, en la seua majoria pertanyents a rutes turístiques.[8]

Història

Primers intents

Encara que el proyecte no es va concretar fins al XIX, l'idea venia concebent-se des d'a lo manco el VII, quan el tirà Periandro de Corinto va pensar en eixecutar una obra similar pero es va vore obligat a cancelar-la per les dificultats tècniques, insalvables per a l'época, construint en el seu lloc una rampa de pedra sobre el istme de Corinto a la que es coneix com Diolkos, i els restants del qual poden vore's encara hui discorrent de forma paralela al canal.[4]

En els últims anys de la República romana, Juliol César va vore ventages en la construcció del canal per al seu recent formada Colónia laus Iulia Corinthiensis. En el any 67 d. C., el emperador romà Nerón va ordenar que el canal s'excavara novament, encomanant el treball a 6000 esclaus. Nerón va morir un any despuix del començ de les obres i el seu successor Galba va cancelar el proyecte per considerar-ho massa costós.[9]

El filòsof grec i senador romà Herodes Àtic també va considerar excavar un canal, pero no va conseguir posar en marcha un proyecte al respecte.[10] Els veneciano també varen considerar en 1687, despuix del seu conquista del Peloponeso pero tampoc varen iniciar un proyecte.[11]

Construcció del canal modern

The Inauguration of the Corinth Canal (1893) per Konstantinos Volanakis.
El canal vist des de l'aire.
Fotografia aérea del canal en 2011.
Títul de participació de la societat Canal Maritime de Corinthe, emesa en 1882

L'idea d'un canal per Corinto va reviure despuix de la independència de Grècia del imperi Otomà en 1830. L'estadiste grec Ioannis Kapodistrias li va demanar a un ingenier francés evaluar la factibilidad del proyecte, pero va tindre que abandonar-ho quan el cost es va estimar en uns 400 millons de francs d'or, massa car per a un país recent independisat. Els ímpetus francesos es varen deure a l'obertura del canal de Suez en 1869, i a l'any següent, el govern del primer ministre Thrasyvoulos Zaimis va dictar una llei autorisant la construcció del canal de Corinto. Es va posar a càrrec a empresaris francesos, pero despuix de la bancarrota de la companyia francesa que va excavar el canal de Panamà, els bancs de França es varen negar a prestar diners, i la companyia va terminar també en bancarrota. Es va otorgar una nova concessió a la Société Internationale du Canal Maritime de Corinthe en 1881, la que va ser comissionada per a construir el canal i operar-ho pels següents 99 anys. La construcció es va inaugurar formalment el 23 d'abril de 1882, en presència del rei Jorge I de Grècia.[12]

El capital inicial de la companyia era d'uns 30 millons de francs, pero despuix d'huit anys de treball es va quedar sense diners i una oferta per a emetre 60 mil abonaments de 500 francs cada u va fracassar en vendre's menys de la mitat. El cap de l'empresa, l'hongarés István Türr, es va declarar en fallida, de la mateixa manera que la pròpia empresa i un banc que havia acordat recaptar fondos adicionals per al proyecte.[13] La construcció es va recomençar en 1890 quan el proyecte es va transferir a una companyia grega, va anar finalment completat el 25 de juliol de 1893 despuix d'onze anys de treball.[12]

El canal va experimentar dificultats financeres i operacionals despuix de la seua terminació. La estrechez del canal dificultava la navegació; les seues altes parets de roca canalisen forts vents a lo llarc de la seua extensió, i els diferents temps de les marees en els dos golfs causen fortes corrents de marea en el canal. Per estes raons, molts operadors de barcos no es varen molestar en utilisar el canal, per lo que el tràfic anual va estar molt per baix de lo que s'hi havia previst, uns 4 millons de tonellades netes, pero en 1906 el tràfic havia alcançat solament a mig milló de tonellades netes anuals. En 1913 el total havia aumentat a prop d'1,5 millons de tonellades netes, pero l'interrupció causada per la Primera Guerra Mundial va resultar en una disminució important en el tràfic.[13]

Un atre problema persistent es va deure a la naturalea de falla altament present en la roca sedimentaria, en una zona sísmica activa per la qual passa el canal.[14] Els grans murs de calcàrea del canal havien segut persistentemente inestables des del començ. Encara que va ser inaugurat formalment en juliol de 1893, no es va obrir a la navegació fins al més de novembre següent, per esmonyides de terra. Pronte es va descobrir que l'estela dels barcos que passaven pel canal anava socavant les parets, provocant noves esmonyides. Açò va requerir més despeses en la construcció de murs de contenció a lo llarc de la vora de l'aigua per a una miqueta més de la mitat de la llongitut del canal, utilisant uns 165 mil metros cúbics de mampostería.[15] Entre 1893 i 1940, el canal es va tancar per un total de quatre anys per a realisar manteniment i estabilisar les parets. Solament en 1923, 41 mil metros cúbics de material varen caure en el canal, que va prendre dos anys per a rebujar.[16]

Durant la Segona Guerra Mundial, es varen causar sérios danys en el canal, en ser escenari de batalla per la seua importància estratègica. El 26 d'abril de 1941, durant la batalla de Grècia entre les defensores tropes britàniques i les forces invasoras de la Alemània Nazi, tropes de paracaigudistes i planejadors alemans varen intentar capturar el pont principal sobre el canal. El pont va ser defés pels britànics, que havien colocat explosius per a demolir-ho. Els alemans varen ser capaços de sorprendre als defensors en un assalt en planejadors en la matinada del 26 d'abril i varen capturar el pont, pero els britànics varen fer detonar la càrrega i varen destruir l'estructura.[17] Atres autors sostenen que els primers alemans en aplegar al pont varen poder tallar els cables de detonació, i que va ser un obús llançat per l'artilleria britànica lo que va provocar la destrucció del pont.[18][19]

Tres anys més vesprada, quan les forces alemanes es varen retirar de Grècia, el canal va quedar inoperatiu per les operacions alemanes de terra cremada. Les forces alemanes varen usar explosius per a bloquejar el canal, varen destruir els ponts i varen tirar locomotores, trossos de ponts i atres infraestructures al canal per a dificultar el treball de reparació. El Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units va escomençar a treballar en el rebuge del canal en novembre de 1947 i va conseguir reobrir-ho per a tràfic de poca profunditat cap al 7 de juliol de 1948, i per a tot tipo de tràfic en setembre del mateix any.[20]

Tancament del canal i reobertura

En giner del 2021, va ser tancat a causa d'una esmonyida de terra, per lo que el Govern de Grècia va iniciar treballs de neteja per a evitar accidents.[21] A principis del més de juliol del 2022 va ser reobert temporalment per a permetre, per uns tres mesos, el transport turístic, pero sense haver-se conclós els treballs de neteja. El govern va programar que en el més d'octubre del 2022 tornaria a ser tancat temporalment per a terminar els treballs.[22]

Disseny

Ubicació de l'istme de Corinto. El canal es mostra en color celest.

El canal de Corinto consistix d'un únic canal de 8 m de profunditat, excavat al nivell de la mar (per lo que no requerix d'esclusas), medint 6343 m de llarc i 24,6 m d'ample en la seua part més alta i 21,3 m d'ample en la seua part més baixa. Els murs rocosos, que s'eleven 90 m sobre el nivell de la mar, estan en un àngul semivertical de 80°.[23][24] El canal és creuat per una via férrea, un camí i una autopista a una altura de prop de 45 m. En 1988, es varen instalar ponts sumergibles al nivell de la mar en cada extrem del canal, en el port oriental d'Istmia i l'occidental de Poseidonia.[25]

Encara que el canal aforra prop de 700 kilómetros (435 mi) de viage al voltant del Peloponeso, és molt angost per als bucs de càrrega moderns, puix solament permet el pas de naus d'un ample màxim de 17,6 m i d'un calat de 7,3 m. Els bucs solament poden passar pel canal d'un comboi al mateix temps, en un sistema d'un sol sentit. Les embarcacions més grans deuen ser remolcades.[25] El canal és hui en dia sobretot utilisat per embarcacions de turisme: al voltant de 11 000 bucs turístics a l'any ho travessen.[26]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Joyes del Peloponeso». El Periódico. Consultat el 11 de giner de 2016.
  2. ↑ (2011) No hi ha temps que perdre, Argentina: Penguin Random House Grup Editorial Argentina. ISBN 9870420389.
  3. ↑ (1964) Universitas, enciclopèdia cultural. Volum 4, 7 edició, Salvat Editors, p. 264.
  4. ↑ 4,0 4,1 (2014) Cavalls de Troya de l'Història: Enganys i ingeni de tots els temps que varen véncer en la pau i en la guerra, L'Esfera dels Llibres. ISBN 8490600554.
  5. ↑ (1977) Cinc sigles de relacions entre Hongria i Amèrica Llatina, Editorial Corvina, p. 86. ISBN 9631330370.
  6. ↑ «Ibèrica».Ibèrica.3Consultat el 11 de giner de 2016.
  7. ↑ (1964) Era un temps d'infància: Escrit en els meus viages pel riu Uruguay a bordo del carguero "General Mitre.", Llibreria Huemul, p. 108.
  8. ↑ «Transit Statistics» (en anglés). Corinth Canal. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2016. Consultat el 11 de giner de 2016.
  9. ↑ (2012) L'emperador i els rius. Religió, ingenieria i política en l'Imperi Romà, Madrit: Universitat Nacional d'Educació a Distància, pp. 144,145. ISBN 9788436263527.
  10. ↑ (1978) The land of the ancient Corinthians, P. Åström, p. 50. ISBN 978-91-85058-78-5.
  11. ↑ Setton, Kenneth Meyer (1991). Venice, Àustria, and the Turks in the seventeenth century, American Philosophical Society, p. 344. ISBN 978-0-87169-192-7.
  12. ↑ 12,0 12,1 «The Countdown». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2012. Consultat el 25 de juliol de 2011.
  13. ↑ 13,0 13,1 Johnson (1920). Principles of Ocean Transportation, New York: D. Appleton, pp. 99–102.
  14. ↑ "cfm Geology and Ancient Culture Along the Corinth Canal [1] archivat en Wayback Machine."
  15. ↑ "Corinth Canal". Johnson's Universal Cyclopedia: A New Edition, Vol. 7, p. 484. A. J. Johnson & Co., 1895
  16. ↑ Corinth Canal History: 1923 A. C. — Nowadays [2] archivat en Wayback Machine.
  17. ↑ Mrazek, James (2011). Airborne Combat: Axis and Allied Glider Operations in World War II, Stackpole Books, pp. 49–55. ISBN 978-0-8117-0808-1.
  18. ↑ «108 Blau, George I. (1986) [1953]. The German Campaigns in the Balkans (Spring 1941) (Reissue ed.). Washington DC: United States Army Center of Military History. CMH Pub 104-4.». Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2010. Consultat el 2 de febrer de 2017.
  19. ↑ (1941) Absprung über dem Isthmus, Hans Rechenberg, in: Wir kämpften auf dem Balkan: VIII Fliegerkorps, Dr. Güntz-Druck, Dresden.
  20. ↑ (2010) Bricks, Sand, and Marble: O. S. Army Corps of Engineers Construction in the Mediterranean and Middle East, 1947–1991, Government Printing Office, p. 13. ISBN 978-0-16-081738-0.
  21. ↑ «Grècia reobri el canal de Corinto despuix de permanéixer tancat des d'una esmonyida de terra en giner de 2021». Consultat el 7 d'agost del 2022.
  22. ↑ «El Canal de Corinto torna a reobrir-se» (en és). abc. Consultat el 2022-08-09.
  23. ↑ «Corinth Canal». Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2011. Consultat el 25 de juliol de 2011.
  24. ↑ (1982) The Central Greece earthquakes of February–March 1981, Washington, D. C.: National Academy Press, p. 79.
  25. ↑ 25,0 25,1 Goette, Hans Rupprecht (2001). Athens, Attica, and the Megarid: An Archaeological Guide, Routledge, p. 322.
  26. ↑ «[3]», International Travel News.


Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canal_de_Corinto&oldid=1469132»