Hélade

Hélade (en grec clàssic, Ἑλλάς, Ἑλλάδος [Hĕllás, Hĕlládos]), és l'endónimo en el que identificaven la seua regió els antics grecs. Va començar sent la denominació homérica d'una regió de Grècia continental (el centre de Tesalia) habitada pel poble dels helens i després s'ampliaria per a donar el seu nom a tot el país. En l'actualitat, s'utilisa ocasionalment per a referir-se a la República Helènica (Ελληνική Δημοκρατία), més comunament denominada Grècia.

Evolució del terme

Els grecs descendirien d'Helén (Ἕλλην [Hĕlén]), héroe epónimo, fill de Deucalión i Pirra. El patronímico o gentilici «helé» és similar al nom del príncip troyano Héleno (fill de Príamo i Hécuba) i al de la pròpia Helena de Troya. El poble dels helens (en griego: Ἕλληνες, Héllēnĕs) va ser un dels que varen constituir el poble grec de l'Antiguetat segons Heródoto i Tucídides (helens, pelasgos, dorios i jonios):

Els helens habitaven la Ftiotide en Tesalia en temps de Deucalión; l'Histiediotide, també en Tesalia, al peu dels monts Ossa i Juan, baix el regnat de Dore, fill de Helé; despuix es varen establir prop del Pindo, en el nom de macedonios; des d'allí varen passar a la Dólide, al sur d'Oetas, i despuix al Peloponeso, a on varen ser cridats dorios. La seua raça, dèbil i poc numerosa, va aplegar a multiplicar-se a mida que els diversos pobles se li varen incorporar, i va conservar la seua llengua primitiva molt més pura que la dels pelasgos. (...) Els atenienses, si ben eren d'orige pelasgo, havent-se fixat en el seu territori, varen polir l'idioma i es varen convertir en helens, nom que va concloure per significar el cos sancer de la nació grega. En eixe mateix sistema d'Heródoto sembla que la distinció de helens i pelasgos correspon a la de dorios i jonios; els habitants de Laconia i encara els de tot el Peloponeso, eren originalment helens o dorios; els atenienses eren pelasgos o jonios. Els grecs consideraven a tots els reis dorios com a helens. Sobre els noms de Grècia i grecs, són molt més moderns.

Consta per varis eixemples que, quan distintes ciutats es juntaven per a colonisar, solia donar-se a la nova colónia, com per cortesia, el nom del menor contingent. (...) El nom de "Grècia" apareix per primera volta en Aristóteles. Abans, els grecs històrics cridaven "Hélade" al país, nom que també és resultat d'una evolució pareguda. (... ) Per a l'edat històrica, (despuix d'any 776 a. C., primera Olimpiada), els grecs es diuen ya a sí propis "helens" i al seu país "Hélade". Pero "Hélade" és pròpiament el nom d'una província tésala, en la Fiotide, conca del Esperquio, terra d'Aquiles: un dels primers focs conquistats permanentment pels aqueos en Grècia. També va ser la gent itálica, entorn al golf tarentino... per extensió o tropo històric.

També es registra un us antic de «Hélade» en oposició a «Argos»:

El terme «Argos» és confús en la més remota antiguetat [...]. L'Argos Pelásgica de Homero és Tesalia [...] «Argos» designa, vagament, a tota Grècia, d'ací que Homero cride «argivos», en general als grecs [...] «Argos» designa tot el Peloponeso, i llavors el restant de Grècia, al nort, es diu «Hélade».

L'utilisació posterior del terme es va ampliar, be a tot el territori de la Grècia europea, be a tot el territori habitat per grecs, be a la totalitat de lo grec, incloent els aspectes intelectuals. El concepte té una dimensió espacial difícil de delimitar, donada l'extensió que va alcançar la civilisació grega en les colonisació i en l'imperi d'Alejandro (dividit a la seua mort en els regnes helenístics). No menys extens és el seu alcanç intelectual, ampliat posteriorment en l'helenizaació de l'Antiga Roma, que va convertir l'art i la cultura clàssica en el fonament de la civilisació occidental.

Els territoris de l'Hélade compartien:

• La llengua: el grec, en els seus varietats dialectals.
• El panteón religiós.
• Sistema de valors, costums i tradicions: Homero, pilar de la seua educació; festivals panhelénicos.
• Habitaven en polis: inicialment en la península balcànica, illes del Egeo i costa egea d'Àsia Menor. Més tart, entre els sigles VIII i VI a. C. principalment, es varen estendre fundant colónies per les costes del Mediterràneu i mar Negra.

El nom actual del país en grec modern és Ελλάδα (Elláda). Per la seua banda, Ελλάς (Ellás) és una derivació de l'antic Ἑλλάς (Hĕllás), i també és el nom lliterari i en katharévousa per a Grècia.

Bibliografia

• Cerqueiro Daniel, L'Hélade Llindar de la civilisació occidental, Buenos Aires 2013, ISBN 978-987-9239-23-0.
• Jesús Mosterín; L'Hélade: història del pensament, Aliança, 2006, ISBN 8420658340