Anar al contingut

Apuleyo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Apuleyo

Apuleyo (Madaura, 123/5-m. entorn a 180), a voltes cridat Lucio Apuleyo —si ben el praenomen Lucio es pren del protagoniste d'una de les seues obres, L'asno d'or—, va anar l'escritor romà més important d'el II, molt admirat tant en vida com per la posteritat. Possiblement un bereber molt romanizado, va nàixer en Madaura, ciutat romana de Numidia en la frontera en Getulia, en l'actualitat coneguda com M'Daourouch (en Argèlia). En el seu temps va ser una zona relativament alluntada dels principals centres culturals de la latinidad, radicats en Itàlia, encara que el seu desenroll urbà i econòmic varen permetre que, cap a el II, importants intelectuals i polítics romans procediren de la zona.

Biografia

[editar | editar còdic]

El pare d'Apuleyo era un magistrat provincial que, d'acort en una inscripció trobada en elloc, va alcançar el ranc d'alcalde de Madaura. D'ell va heretar una quantiosa fortuna, la qual consistia en un milló de sestercis per a ell i un atre milló per al seu germà. Tal cantitat era la necessària per a ingressar en el Senat romà en l'época. Apuleyo va estudiar primer en Cartago, a on va conéixer les retòrica grega i llatina, i després en Atenes, a on, entre atres matèries, es familiarizó en la filosofia platònica. Se li recorda pels seus Metamorfosis, novela alegórica i picaresca, també coneguda com L'asno d'or. No es té la certea de que Lucio haja segut el seu nom: va ser a partir del personage homònim de la novela que se li va començar a atribuir. Si be està considerat com un dels pocs escritors originals d'el II, existix un antecedent d'esta novela, Lucio o l'asno, d'orige grec, atribuïda a Luciano de Samosata. En tal obra el protagoniste té el mateix nom i, encara que molt manco elaborada i extensa, algunes de les aventures narrades són semblades. No obstant, existix una certa ambigüitat sobre la datació d'esta obra, que poguera ser una reelaboración posterior en grec; en tot cas, són obres que apareixen per la mateixa época. Home desijós de coneiximents, Apuleyo es va interessar, ademés de per la filosofia, per la religió, la ciència i la retòrica. Despuix de ser iniciat en el cult d'Isis, va marchar a Roma a estudiar retòrica. Més alvance, es va dedicar a recórrer Àsia Menor i Egipte per a continuar els seus estudis de filosofia i religió. Cap a 156-158, en el camí de Cartago a Egipte, va parar en Oea (actual Trípoli), a on va realisar una declamació pública en una basílica. Després va casar en una molt adinerada viuda de la localitat. Va ser acusat llavors d'usar la màgia per a conseguir els favors i riquees de la viuda Pudentila; acusacions provinents de la família d'esta. En el seu defensa declamó i va publicar un agut discurs, la Apologia pro es liber, davant el procònsul d'Àfrica, Claudio Màxim, i els magistrats de la ciutat de Sabratha, en la Tripolitania.

  • Triunfante en el seu discurs, es va anar a viure en Pudentila a una vila d'ella a les afores d'Oea. La viuda posseïa en el moment uns quatre millons de sestercis i ya havia otorgat als seus fills vasts camps fèrtils, quatrecents esclaus, enormes vivendes i molt vi, blat i olives. Varen habitar fòra de la ciutat per a evitar donar la cantitat de cinquanta mil sestercis pel matrimoni d'un dels fills de Pudentila. Tal fill es va convertir en enemic d'Apuleyo, encara que este ya ho havia recomanat al procònsul com a advocat (s'havia educat en Roma i Atenes). Apuleyo referix que, no obstant, el susodicho es va abandonar al vici passant-se tot el temps en els gladiadores i no volent parlar llatí, sino púnico.[1] Les relacions d'estos fets realisades per l'escritor nos referixen les riquees i vida quotidiana dels adinerats norteafricano en l'época imperial.

Obra

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Psique en el jardí de l'amor, ilustració de les Metamorfosis d'Apuleyo, c. 24. Manuscrit Vat. Lat. 2194 en la Biblioteca Apostólica Vaticana en Roma.

La seua obra més coneguda, L'asno d'or (o Metamorfosis), és l'única novela romana que ha sobrevixcut completa.[2] Se li pot considerar antecedent d'un gènero lliterari, el de la novela picaresca, en el que després trobarem grans desenrolls a partir d'el XVI (es postulen influències, per eixemple, en distints episodis del Quixot). Narra cóm el jove Lucio, víctima d'una fetilla fallanca que ho transforma en asno, sense perdre les seues facultats intelectuals —llevat ellenguage—, passa per varis amos i diverses aventures. El to humorístic és dominant, pero també hi ha reflexions de tipo filosòfic i religiós. És una obra imaginativa, irreverent i divertida que relata les increibles aventures de Lucio metamorfoseado en asno. baix esta apariència sent i veu gran número de coses estranyes, les mateixes que són relatades com a contes intercalados en la novela, fins que Isis li torna la seua forma humana. Una interpolació desenrolla una de les més belles mostres de la cuentística de l'Antiguetat Clàssica: la faula d'Eros i Psique (Cupido i Psique). Este relat és el més extens de la novela i dona conte de les tribulaciones de l'Ànima (Psique) per a alcançar a l'Amor (Eros) i l'immortalitat. Com ya ha segut mencionat, hi ha algunes teories que mantenen que l'iniciació en els misteris d'Isis relatada en l'últim llibre de les Metamorfosis és autobiogràfica. La llabor d'Apuleyo també va tindre com a objectiu la difusió de la filosofia (especialment platònica), el saber retòric i la difusió dels cults mistéricos predominants en l'Imperi romà. De la seua obra com a filòsof han sobrevixcut només texts en característiques de traduccions, en molt poc desenroll personal: De deo Socratis (El demón de Sócrates, en a on expon l'idea dels sers mediadors entre els deus i els hòmens), De Platone et eius dogmate (Sobre Platón i la seua doctrina, que és un compendio dels principals conceptes de la filosofia de Platón), De món (Sobre el món, recopilació de temes científics procedents del Liceu aristotèlic). Sobre la retòrica, disciplina que es va crear en Grècia pero que va tindre un auge important en Roma gràcies a tractats com els de Cicerón, Apuleyo va deixar l'única mostra d'un discurs llegal: Apologia o De màgia pro es liber (Apologia o Discurs sobre la màgia en defensa pròpia), aixina com un conjunt de fragments discursivos: la Flórida.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Miller (1972). [1], Sigle Veintiuno Editors, pp. 324. ISBN 9788432301186.
  2. ↑ Patrick (2010). 501 Grans Escritors, pág. 24, Random House Mondadori. ISBN 978-84-253-4382-7.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Opera omnia, 1621
  • (2011) Obra filosòfica, Madrit: Editorial Gredos. ISBN 9788424922061.
  • (2006/2022) Amor i Psique, Quarta edició, Vilaür: Edicions Atalanta. ISBN 9788494227684.
  • (2003) , Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 9788400081874.
  1. Volum 1: capítuls I-III. ISBN 9788400081881.
  2. Volum 2: capítuls IV-XI. ISBN 9788400081898.
  • (1980) Apologia. Florida, Madrit: Editorial Gredos. ISBN 8424935489.
  • (1978/1995 [1ª edició, 3ª impressió]) , Madrit: Editorial Gredos. ISBN 8424935098.
  • (1968) Tractats filosòfics, Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • Texts llatins, en el [2] The Latin Library (La Biblioteca Llatina).
  • Texts d'Apuleyo en francés en el [3] de Philippe Remacle: trad. de Victor Bétolaud; edd. en París.
    • Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.
    • Victor Bétolaud (1803 - 1879): gramàtic i traductor francés.
  • Apuleyo: Apologia.
    • Text francés en elloc de Philippe Remacle: trad. de Victor Bétolaud; ed. en París.
    • Text llatí en índex electrònic en el Proyecte Perseus; amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari llatí del text.
    • Text llatí, en The Latin Library.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Apuleyo&oldid=1291897»