Idioma púnico
El idioma púnico o cartaginés (en púnico 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, dabarīm kanaʿnīm o 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤐𐤍𐤉𐤌, dabarīm pōnīm)[1] va ser una llengua semítica parlada en el Nort d'Àfrica, sur de la península ibèrica i algunes illes del Mediterràneu de la zona controlada per l'antiga ciutat de Cartago. Filológicamente és considerat un dialecte del fenicio.[2]
Les fonts per a l'estudi del púnico, de la mateixa manera que del fenicio, es basen principalment en les inscripcions que s'han conservat, ya que la major part de la lliteratura fenicio-púnica s'ha perdut.[3] L'obra Poenulus de Plauto conté unes quantes llínees en púnico que han segut intensament estudiades perque, al contrari que les inscripcions realisades en l'alfabet fenicio, contenen les vocals.[4]
Se sol considerar a Agustín d'Hipona com l'últim escritor important de l'Antiguetat que va tindre coneiximents de púnico. D'acort en els seus comentaris, el púnico encara es parlava en la seua regió (Nort d'Àfrica) en el V i els seus parlants encara es referien a sí mateixa com chanani («cananeos», és dir, «fenicios, cartagineses)».[5] Al voltant de l'any 401, Agustín escrivia en una de les seues cartes:
| Quae lingua si improbatur abs et, nega Punicis libris, ut a viris doctissimis proditur, multa sapienter esse mandata memoriae. Poeniteat et certe ibi natum, ubi huius linguae cunabula recalent. | Si rebuges esta llengua, estàs negant lo que han admés molts hòmens erudits: són moltes les coses que han segut sabiamente preservades de l'oblit gràcies a llibres escrits en púnico. Fins a avergonyit degueres estar d'haver naixcut en el país en que el breçol d'este idioma encara seguix calent. |
L'idea de que el púnico va eixercir certa influència en l'idioma maltés es va propondre per primera volta en 1565.[6] Esta teoria es considera totalment desacreditada; les principals teories llingüístiques defenen que el maltés deriva del àrap sículo, en gran cantitat de préstams del italià.[7] En tot, és segur que el púnico es va parlar en Malta durant part de la seua història, com demostren els Cipo de Melqart i atres inscripcions trobades en l'archipèlec.
Lliteratura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura fenicio-púnica.
En l'auge de Cartago en el V, el fenicio es va convertir en una llengua de prestigi en el Mediterràneu, competint en el llatí i el grec. Se sap que durant esta época es varen traduir obres de la lliteratura grega al fenicio, encara que a penes han quedat fragments d'elles.[8] Avall se citen dos fragments del Poenulus («El menut cartaginés»), traducció de l'obra grega ὁ Καρχηδόνιος (ho Karkhēdónios, «el cartaginés»), possiblement del poeta Alexis (ca. 375-275 a. C.) i de les que Plauto va incloure fragments de la traducció d'esta mateixa obra al púnico, aixina com de vàries atres traduccions de que va tindre coneiximent, a fi tant de divertir a l'audiència en el sò estrany d'una llengua com que servira de peu per a jocs de paraules i errors de traducció:[8]
| Acharistocles: Mu? Milphio: Ponnim sycartim Acharistocles: Bal umer! Iadata? |
Acaristocles: ¿Qué? Milfión: ¿Recordes una miqueta de púnico? Acaristocles: ¡Ni una paraula! ¿Saps tu? |
| Megadorus: Neste ien. Neste dum et Euclio: Al. Anec este mem |
Megadoro: Begam vi; begam la sanc de la vinya. Euclión: No, ¡yo beuré aigua! |
Dialectologia
[editar | editar còdic]El púnico és en principi el dialecte fenicio de les colónies occidentals, destacant la de Cartago pel seu paper centralizador. Des d'aproximadament el V va seguir evolucionant en certa independència dels dialectes orientals. Les seues principals divergències, no obstant, poden deure's a l'interacció de l'element fenicio en el substrat llingüístic dels pobladors originals: bereber, ibero, etc.[10] Una de les diferències entre el fenicio i el púnico és l'artícul, 𐤄𐤀 (ha-) en fenicio i 𐤀 (ʿa) sense aspiració, en púnico.[9] No obstant, les diferències fonètiques tendien a no representar-se en l'escritura, més conservadora que la llengua oral, per lo que són en gran mida desconegudes.[10] Morfològicament, destaca el pronom de 3.ª persona singular en 𐤌- (-im) a diferència del pronom fenicio, sense reflex en l'escritura pero pronunciat (o(:) en masculí i -a(:) en femení); també es dona l'us del pronom determinatiu -𐤔 (ši-), desconegut en fenicio estàndar, que indicava el genitiu indirecte i en el constructo 𐤔𐤋𐤉 (šillī) prenia el caràcter del pronom possessiu independent («meu»).[9] També existien diferències de tipo sintàctic, sobretot en la formació dels diversos temps verbals.[9]
Despuix de la caiguda de Cartago, es va desenrollar el cridat «neopúnico» o «púnico tardà» que, ya sense l'influència cultural conservadora de la capital ni de les metròpolis fenicias, va evolucionar més ràpit i acusant moltes voltes influencies locals no semíticas.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krahmalkov, Charres R. (2001). «1. The Phoenician language», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 2 i ss.
- ↑ Moscati, Sabatino (2001). google. co. jp/books? id=1EEtmT9Tbj4C&pg=PA200&redir_esc=y The Phoenicians (en en), I. B. Tauris. ISBN 978-1-85043-533-4.
- ↑ «google. es/books? id=8iFy9nGX2uEC&pg=PA496&lpg=PA496&dq=%22literatura+fenicia%22&source=bl&ots=Z_E7Faj79F&sig=FnzbXNVo8eckoW1dZiSGsvvmjqQ&hl=ca&ei=_Q4STrWRKM3GtAaP6rj2Dg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CC0Q6AEwAjgK#v=onepage&q=%22literatura%20fenicia%22&f=true Els problemes fonamentals de la filologia comparada: el seu historía, la seua naturalea i les seues diverses relacions científiques» (en espanyol). Consello dona Cultura Galega.
- ↑ Sznycer, Maurice (1967). Els passages puniques en transcription latine dans li Poenulus de Plaute, París: Librairie C. Klincksieck.
- ↑ Jongeling. Karel; Kerr, Robert M. (2005). Clapix Punic Epigraphy, Mohr Siebeck, p. 4. ISBN 3161487281.
- ↑ L-Akkademja tal-Malti. «archive. org/web/20150923054701/http://www. akkademjatalmalti. com/page. asp? p=9023 The Maltese Language Academy». Archivat des d'el akkademjatalmalti. com/page. asp? p=9023 original, el 23 de setembre de 2015.
- ↑ Vella, Alexandra (2004). «Language contact and Maltese intonation: Some parallels with other language varieties», Kurt Braunmüller; Gisella Ferraresi (ed.). Aspects of Multilingualism in European Language History, John Benjamins Publishing Company, pp. 263. ISBN 9027219222.
- ↑ 8,0 8,1 Krahmalkov, Charres R. (2001). «1. The Phoenician language», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 6 i ss.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Krahmalkov, Charres R. (2001). «1. The Phoenician language», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 10 i ss.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Harris (1990). «Introduction», org/details/grammarphoenicia00harr A Grammar of the Phoenician Language, 7ª edició, New Haven: American Oriental Society, p. org/details/grammarphoenicia00harr/page/n18 8 i ss. ISBN 0-940490-08-0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- proel. org/index. php? pagina=alfabetos/punico Alfabet púnico en Proel. org
- proel. org/index. php? pagina=alfabetos/neopunic Alfabet neopúnico en Proel. org
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma púnico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.