Lliteratura fenicio-púnica

Viage d'Hannón el Navegant, la traducció del periple de la qual és un dels pocs relats fenicis que s'han conservat.

La lliteratura fenicio-púnica és aquella escrita en fenicio, la llengua de les antigues civilisacions de Fenicia i Cartago. Tota ella està rodejada d'un halo de misteri pels pocs vestigis que s'han conservat: tot lo que resta és una série d'inscripcions, poques de les quals tenen caràcter netament lliterari (solament alguna narració històrica, poemes, etc.), monedes, fragments de la Història de Sanjuniatón i del Tractat de Magón, la traducció al grec del viage d'Hannón el Navegant i el text del Poenulus de Plauto. No obstant, és un fet provat que tant en Fenicia com en Cartago va haver bibliotecas i que els fenicis varen tindre una rica producció lliterària hereua del passat cananeo, de la que obres com les redactades per Filó de Biblos o Menandro d'Éfeso són una part ínfima.

Història i fonts

Principals rutes comercials fenicias, que unien les metròpolis en les seues colónies.

L'historiador judeu Flavio Josefo aludix als anals fenicis o tirios que supostament va consultar per a redactar les seues obres històriques. També Heródoto parla sobre l'existència d'uns llibres de Biblos i una Història de Tir conservada en el temple d'Hércules-Melqart de Tir. Ademés, és possible trobar alguns retazos de l'influència eixercida per certs escrits d'Ugarit en alguns llibres bíblics, com poden ser el Génesis o el llibre de Ruth, en els que es troben restants de composicions poètiques de temàtica religiosa, aixina com unes atres d'índole política en un marcat perfil propagandístic o de naturalea filosòfica. Rufo Festo Avieno aludix aixina mateix a uns vells anals púnicos dels que hauria extret els seus informes sobre el periple d'Himilcón. De fet, les fonts grecorromanas parlen d'uns llibres púnicos salvats in extremis del saqueig i incendi a que va ser somesa Cartago durant varis dies per les legions d'Escipión l'Africà en la primavera de l'any 146 a. C. Plinio indica en la seua Història natural que a la caiguda de Cartago moltes d'estes obres varen passar als governants númidas i que el Senat romà va ordenar la traducció al llatí d'alguna d'elles, en concret l'obra agrícola de Magón, per a lo que es va crear una comissió dirigida per Dècim Juny Pisón.

Segons l'enciclopèdia bizantina cridada Sua va haver en l'antiguetat un tal Charon de Cartago que va anar un historiador que va escriure vàries obres: Vides d'Hòmens Ilustres, Vides de Dònes Ilustres i Tirans.

Extensió del territori cartaginés abans de l'I guerra púnica.

Agustín d'Hipona, que va viure entre els sigles III i IV d. C., considerava el púnico com una de les principals llengües «sapiencials», junt a l'hebreu, el cananeo, el llatí i el grec. Sobre la lliteratura en púnico va comentar en una de les seues cartes: Quae lingua si improbatur abs et, nega Punicis Libris, ut a viris doctissimus proditur, multa sapienter esse mandata memoriae («Si rebuges esta llengua, estàs negant lo que han admés molts hòmens erudits: són moltes les coses que han segut sabiamente preservades de l'oblit gràcies a llibres escrits en púnico»). Per a Agustín esta lliteratura no era solament antiga, sino també coetánea. Parla de abecedaria i salms composts en púnico i de que, de fet, tant donatistas com a catòlics neopúnicos escriuen «libritos en púnico» que reunixen «testimonis de les sagrades escritures». S'ha aplegat a pensar que una part important de la Bíblia va aplegar a traduir-se al neopúnico.

Temàtiques

Tractats d'agricultura

És un dels camps sobre el que es tenen més senyes, puix se sap que una volta terminada l'III guerra púnica el Senat de Roma va decidir traduir al llatí un tractat d'agronomia de caràcter enciclopèdic escrit per Magón, que va ser considerat per Columela com el pare de l'Agronomia. Este tractat estava compost per 28 llibres dels que s'han conservat 66 fragments. El seu contingut comprén aspectes de viticultura, topografia, medicina veterinària, apicultura i arboristería frutal, amén d'indicacions en les que defén que les propietats no deurien ser molt extenses i que el propietari no s'hauria d'absentar del lloc. De totes formes, Magón no va deure ser l'únic tratadista cartaginés que va incidir en este mateix tema, ya que Columela indica expressament que existien varis escritors que es varen centrar en esta qüestió, si be, llevat un tal Amílcar, no fa cap matisació sobre quí podien ser ni sobre la profunditat dels seus treballs.

Escrits filosòfics

Encara que no es té a penes constància, sembla provable que s'escrigueren escrits de tema filosòfic, ya que se sap que tant en Cartago com en Gadir va haver escoles de cort platònic i pitagórico, corrents que semblen haver gojat d'una àmplia acceptació en l'àmbit fenicio colonial. Solament coneixem escrits de Moderato, de l'escola gaditana, que escrivia en grec. A Sanjuniatón se li atribuïx un tractat sobre filosofia del que no queda més constància que la simple menció.

Escrits religiosos

Els fragments que s'han conservat de l'obra de Sanjuniatón conformen el text religiós més extens conegut sobre la mitologia fenicia: una espècie de Teogonía que inclou passages de cosmogonia, històries heròiques, vida dels deus i us de rituals en serps. Existix ademés una alusió de Plutarco respecte a una série de pergamins de contingut sagrat que varen ser rescatats Cartago i amagats baix terra, encara que la veracitat d'esta informació no ha pogut ser confirmada. Per una atra part, se sap que la lliteratura religiosa fenicia va influir profundament el relat bíblic de Job.

Tractats d'història

Polibio, en les seues Històries parla clarament d'historiadors cartaginenses i Salustio afirma haver-se documentat en els llibres púnicos del rei númida Hiempsal. L'obra històrica de Sanjuniatón, considerada la més extensa produïda en fenicio, es va traduir al grec en el II, encara que solament s'ha conservat un llarc fragment que tracta principalment de temes religiosos. En tot, l'autenticitat dels texts atribuïts a Sanjuniatón ha segut vàries voltes posada en dubte, sense que s'haja aplegat a un consens clar. En la lliteratura grega es troben fins despuix del III abundants alusions a una Cosmogonia escrita per Mosco de Sidón en el XIV S'ha senyalat també la provable existència de biografies sobre Aníbal; segons Polibio i Tito Livio, est va fer gravar en fenicio i grec tals gestes l'any 205 a. C. en el temple d'Hera en Lacinio, sent prou provable que es llimitara a continuar en una antiga tradició en funció de la qual els generals cartagineses solien escriure els seus ardits fent entrega de les mateixes a un santuari per a que les preservara. Un atre eixemple d'este tipo de lliteratura és una inscripció sobre la pren d'Agrigent en l'any 406 a. C., de la que es conserva un chicotet fragment d'un text que va deure ser major:

𐤅𐤉𐤋𐤊 𐤓𐤁𐤌 𐤀𐤃𐤍𐤁𐤏𐤋 𐤁𐤍 𐤂𐤓𐤎𐤊𐤍 𐤄𐤓𐤁 𐤅𐤇𐤌𐤋𐤊𐤕 𐤁𐤍 𐤇𐤍𐤀 𐤄𐤓𐤁 𐤏𐤋𐤔 𐤅𐤕𐤌𐤊 𐤄𐤌𐤕𐤀𐤉𐤕 𐤀𐤂𐤓𐤂𐤍𐤕 𐤅𐤔𐤕 𐤄(𐤌)𐤕 𐤔𐤋𐤌 𐤃𐤋 𐤁𐤏𐤋 𐤍𐤅𐤎

wylk rbm ʾdnbʿl bn grskn hrb wḥmlkt bn ḥnʾ hrb ʿlš wtmk hmt ʾytʾgrgnt wšt h[m]t šlm dl bʿl nws

El general Idnibal, fill de Gisco el Gran, i Himilcón, fill d'Hannón el Gran, varen partir en amanecer, i varen prendre Agrigent; i ells [els agrigentinos] es varen rendir, inclosos aquells que havien fugit.

Poesia

Erro al crear miniatura:

Ruïnes de l'arc construït per Trajano en Mactar (Tunis).

S'han trobat fragments de poemas fenicis que indiquen que entre atres gèneros, es cultivava la prosa rimada retòrica i la narració poètica de ritme yámbico.

Badnim garasth is on, mysyrthim, bal serm ra; sab siben Mycne, is ab syth sath syby; in aab sa[l]i(m) lo sal: «un ath ab[dach]a!»

d'Adnim vaig traure al companyer malvat, dels Sirthis, a ell, de mala fama; (quan) el nostre eixèrcit va rodejar Micne, llavors vaig fer a eixe enemic [el meu] captiu; L'enemic va demanar pietat per a sí: «¡Perdona al teu esclau!»

Iulius Nasif, (Adnim, al voltant del 350 d. C.)

Himne a Ḥṭr-Mescar
Dialecte púnico (Mactar, Tunis)

𐤋𐤀𐤋𐤀𐤌 𐤄𐤒𐤉𐤃𐤔 𐤋𐤔𐤀𐤕 𐤀𐤇𐤕 𐤔𐤌𐤌 𐤁𐤎𐤅𐤁 𐤌𐤋𐤊 𐤇𐤈𐤓 𐤌𐤉𐤎𐤊𐤓 𐤓𐤆𐤍 𐤉𐤌𐤌 𐤁𐤏𐤋 𐤇𐤓𐤃𐤕 𐤏𐤋 𐤂𐤁𐤓𐤕𐤌	lilīm iqqiddīs laset ot semim Biswb mūlek Ḥṭr, Meskar rūzen yammīm Bal aradot al gubūratim
¡Exalta el nom del deu sagrat! Ḥṭr, rei del territori; Mescar, governant de les mars, el que inspira temor a causa del seu poder.

Llengua i gramàtica

No se sap a penes res sobre el coneiximent gramatical dels propis fenicios. Un manuscrit llatí, el Berne codex 123 indica que el fenicio tenia 12 parts de l'oració, les huit tradicionals (sustantiu, pronom, verp, adjectiu, adverbi, preposició, conjunció i interjecció) més l'artícul, el «modo impersonal», l'infinitiu i el «gerundi». Per una atra part, Eusebio de Cesàrea atribuïx a Sanjuniatón l'autoria d'un tractat titulat Sobre l'alfabet fenicio.

Tractats de navegació i geogràfics

Pese a la fama de navegants i exploradors dels fenicios, els dos únics escrits que han aplegat fins a l'actualitat són els relats d'Hannón el Navegant i Himilcón. El relat original d'Hannón no sembla ser anterior a el II, sent aixina que inclús ha aplegat a plantejar-se si no va ser realisat en destruir-se Cartago. És interessant constatar que l'historiografia grega i llatina sembla desconéixer per complet este viage abans de la caiguda de la capital púnica. El periple d'Himilcón solament es coneix per alguns comentaris que fa Avieno i que, segons ell, procedirien d'antics anals púnicos als que hauria accedit. S'ha plantejat també que el rei Juba II va basar els seus coneiximents geogràfics sobre les fonts del Nilo en llibres púnicos que conservava en la seua cort, com arreplega Amiano Marcelino, fonts que indicaven que l'orige d'este caixer fluvial es trobava en un mont de Mauritània. Alguna cosa similar succeïx en les navegació que este monarca hauria portat a terme supostament en l'archipèlec canari, expedició que hauria arreplegat Plinio: encara que per la forma en la que el text pliniano descriu les illes queda clar que va existir un viage real fins a estes aigües, en l'actualitat es discutix si esta expedició atlàntica va ser portada a terme per Juba II o si, en realitat, este monarca es va llimitar a arreplegar una série de senyes que va trobar en els llibres cartagineses que havia heretat dels seus antepassats. Per la seua banda, Marí de Tir, que va viure en el I, va ser considerat per ya en la seua época com el primer geógrafo digne de rebre l'apelatiu de científic. A pesar de que la seua obra original ha desaparegut, Claudio Ptolomeo la va utilisar extensament en la redacció de la seua Geographia.

Tractats internacionals i llegislatius

No hi ha notícies directes al respecte, pero se sap que els tractats internacionals que Roma va firmar en Cartago es conservaven en el Capitolio en taules de bronze i es deu supondre que els púnicos els conservaren igualment. Se sap que el tractat realisat l'any 215 a. C. entre Aníbal i Filipo V de Macedònia es va redactar en grec i púnico i en ell es feya alusió a distintes divinitats cartaginesas de tal forma que recorda el tractat subscrit molt sigles abans entre Asarhadon i el rei de Tir, lo que ha segut interpretat com un signe de conservadurisme estatal que solament es pot explicar per la conservació a lo llarc dels sigles d'estos documents.

Lliteratura traduïda

Plauto, comediógrafo romà que va incloure texts en púnico en una de les seues obres, el Poenulus.

Prou autors clàssics i inclús alguns contemporàneus han defés l'idea de que en l'Antiguetat solament els romans havien desenrollat la seua cultura lo suficient com per a comprendre i traduir les obres gregues. Paradòxicament, és precisament en l'obra Poenulus del comediógrafo Plauto un dels pocs llocs a on queda constància de traduccions d'obres gregues al púnico. En l'auge de Cartago en el V, el fenicio es va convertir en una llengua de prestigi en el Mediterràneu, competint en el llatí i el grec, lo que va propiciar esta llabor traductora. Avall se citen dos fragments del Poenulus («El chicotet púnico»), traducció de l'obra grega ὁ Καρχηδόνιος (ho Karkhēdónios, «el cartaginés»), possiblement del poeta Alexis de Turio (ca. 375-275 a. C.) i en les que Plauto va incloure fragments de la traducció d'esta mateixa obra al púnico, aixina com de vàries atres traduccions de que va tindre coneiximent, a fi tant de divertir a l'audiència en el sò estrany d'una llengua com que servira de peu per a jocs de paraules i errors de traducció:

Acharistocles: Mu? Milphio: Ponnim sycartim Acharistocles: Bal umer! Iadata?

Acaristocles: ¿Qué? Milfión: ¿Recordes una miqueta de púnico? Acaristocles: ¡Ni una paraula! ¿Saps tu?

Traducció púnica del Karkhedonios (¿d'Alexis?), inclosa en el Poenulus de Plauto.

Megadorus: Neste ien. Neste dum et Euclio: Al. Anec este mem

Megadoro: Begam vi; begam la sanc de la vinya. Euclión: No, ¡yo beuré aigua!

Traducció púnica de la Aulularia de Menandro, inclosa en el Poenulus de Plauto.

Vore també

• Fenicia
• Idioma fenicio
• Alfabet fenicio

Referències

Krahmalkov, Charres R. (2001). A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, pp. 13-15..

«google. es/books? id=8iFy9nGX2uEC&pg=PA496&lpg=PA496&dq=%22literatura+fenicia%22&source=bl&ots=Z_E7Faj79F&sig=FnzbXNVo8eckoW1dZiSGsvvmjqQ&hl=ca&ei=_Q4STrWRKM3GtAaP6rj2Dg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CC0Q6AEwAjgK#v=onepage&q=%22literatura%20fenicia%22&f=true Els problemes fonamentals de la filologia comparada: el seu historía, la seua naturalea i les seues diverses relacions científiques» (en espanyol). Consello dona Cultura Galega.

(2007).academia. edu/JuanAntonioMart%C3%ADnRuiz/Papers/1276014/Los_libros_punicos_de_Cartago_a_la_busqueda_de_un_saber_perdido «Els llibres púnicos de Cartago: a la busca d'un saber perdut».Byrsa: revista semestrale vaig donar art, cultura i archeologia del mediterraneo punico.Polis expresse.VI(1-2)

Encyclopédie Larousse. «larousse. fr/encyclopedie/litterature/ph%C3%A9nicienne/176028# littérature phénicienne» (en francés). Dictionnaire mondial dones littératures. Consultat el 3 de maig de 2012.

«archive. org/web/20220124085019/http://interclassica. um. es/var/plain/storage/original/application/63ef2c4189f3450954262cde85161f37. pdf Enculturación en el món neopúnico: traducció de la Bíblia al neopúnico en els ss. IV-V d. C.». II Congrés Internacional del Món Púnico. Archivat des d'el um. es/var/plain/storage/original/application/63ef2c4189f3450954262cde85161f37. pdf original, el 24 de giner de 2022. Consultat el 5 de juliol de 2011.

Cory, Preston (2003). «On Phoenician Literature: Introduction to Sanchoniathon», google. es/books? id=PcIv9ldKO3sC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Cory's Ancient Fragments of the Phoenician, Carthaginian, Babylonian, Egyptian and Other Writers (en anglés), Kessinger Publishing, pp. xxxiii-xxxv. ISBN 0766158098.

Lynch Botta, Anne Charlotte (1860). google. es/books? hl=ca&lr=&id=GEYPAQAAMAAJ&oi=fnd&pg=PR5&dq=%22phoenician+literature%22+OR+%22litt%C3%A9rature+ph%C3%A9nicien%22&ots=lLhnG4lViA&sig=hbNOVup6APtg1c4-zIPnnMKwfFY#v=onepage&q=%22phoenician%20literature%22%20OR%20%22litt%C3%A9rature%20ph%C3%A9nicien%22&f=false Handbook of universal literature: from the best and latest authorities: designed for popular reading and as a textbook for schools and colleges, New York: Derby & Jackson, p. 22.

M. J. Edwards (1991). Philo or Sanchuniathon? A Phoenicean Cosmogony, The Classical Quarterly, pp. 213-220.

Albright, W. F.(1942).jstor. org/stable/3218739 «New Light on the Early History of Phoenician Colonization».Bulletin of the American Schools of Oriental Research.(83)

14-22.Consultat el 5 d'abril de 2012.

Harris (1990). «Introduction», org/details/grammarphoenicia00harr A Grammar of the Phoenician Language, 7ª edició, New Haven: American Oriental Society, p. org/details/grammarphoenicia00harr/page/n16 6. ISBN 0-940490-08-0.

Wagner, Carlos G. (1989). Els fenicios, Madrit: Akal, pp. 58-60. ISBN 84-7600-332-3.

Krahmalkov, Charres R. (2001). «1. The Phoenician language», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, pp. 6-12.