Periple d'Hannón
_and_the_establishment_of_the_cities_shown_on_this_inset_map_can_be_found_here.jpg)
El Periple d'Hannón ( [lower-alpha 1]) és el relat d'un viage efectuat, en data indeterminada, per una flota cartaginesa comandada per Hannón. Durant l'expedició es va explorar i va colonisar part de la costa atlàntica del noroest d'Àfrica.
Data de l'expedició i identitat d'Hannón
[editar | editar còdic]Una de les principals fonts del personage d'Hannón i la seua expedició és un passage de Plinio el Vell en el que diu que el viage d'Hannón va tindre lloc durant l'apogeu del poder cartaginés i que va coincidir aproximadament en una atra expedició, la del navegant Himilcón pel nort d'Europa.[1]
No hi ha consens sobre dates en que es va realisar el viage. Els distints experts ho situen entre el sigles VII i el IV
Alguns historiadors creuen que Hannón és el pare d'Hamílcar, un general cartaginés derrotat en la batalla d'Hímera, mencionat per Heródoto, i que el periple es va fer entre els anys 510 i 509 a. C., data en la que es va formalisar un tractat entre romans i cartagineses que va supondre un monopoli comercial per a estos últims en el Mediterràneu occidental i en l'oceà Atlàntic.
No obstant, la majoria dels experts creu que el protagoniste del viage va ser un atre Hannón, fill d'Hamílcar i germà d'Himilcón i Giscón, i daten l'expedició entorn a l'any 470 a. C.
Atres crítics, en canvi, situen el viage entorn a l'any 348 a. C., data d'un segon tractat entre Roma i Cartago i la primera guerra púnica, (264-241 a. C.), basant-se que el periodo de màxim floriment cartaginés mencionat per Plinio es va situar en eixes dates.
Hi ha autors que dubten tant del propi viage com de l'existència d'Hannón, puix consideren estrany que carixca de patronímico i sugerixen que el terme Hannón significa únicament cartaginés i va ser amprat per a calificar el relat com un viage fabulós. Aixina mateix, el sentit de viages fabulosos és el que sembla amprar Ateneu quan parla de viages d'Hannón per a aludir a una obra de Juba II de Mauritània.[2][3]
Relat del periple
[editar | editar còdic]
El relat del Periple d'Hannón és un text redactat en grec que, supostament, és una traducció de la bitàcola de viage que Hannón va inscriure en una tablilla, en idioma púnico,[4] que va ser colocada en el temple de Baal Moloch (a qui els grecs varen identificar en Crono) quan va retornar a Cartago.[lower-alpha 2]
Segons el text, en el que es califica a Hannón com a rei —encara que alguns historiadors opinen que va poder ser un sufete—, va salpar de Cartago en 60 barcos i 30.000 persones entre hòmens i dònes. Despuix de passar les Columnes d'Hércules va fundar vàries colónies: Timiaterio, —que el periple situa abans d'aplegar al promontori Solunte— Cariconticos, Gite, Acra, Melita i Arambis.
Varen aplegar després al riu Lixo i despuix de conviure un temps en els lixitas, varen prendre en si intérprets d'entre els habitants del lloc i varen costejar el desert durant uns dies fins que varen aplegar a una chicoteta illa que varen colonisar i que varen cridar Cerne.
Despuix d'explorar dos rius i un llac, varen retornar a Cerne i varen continuar navegant per la costa rumbo al Sur, a on varen trobar habitants que fugien d'ells i ni tan sols els lixitas entenien la seua llengua. Més alvance varen avistar una planura des d'a on veen alçar-se numerosos fòcs.
Varen seguir navegant i varen aplegar a un golf cridat Hesperúceras; varen desembarcar en una illa selvática que, per por, varen abandonar i varen aplegar a una zona de la costa que, per torrents de fòc, emanació i a la calor, resultava inaccessible. El fòc major corresponia a una montanya anomenada Teonoquema.
Més tart varen aplegar a un atre golf cridat Notúceras; en una atra illa varen trobar uns sers salvages que els intérprets cridaven goriles. Varen conseguir capturar a tres femelles i, despuix de desollarlas, varen dur les seues pells a Cartago. Allí va concloure l'expedició, per la falta de recaptes.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio el Vell, Història natural, llibre II - 169.
- ↑ Francisco J. González Ponce, Periplógrafos grecs I: Époques Arcaica i Clàssica I: Periple d'Hanón i autors dels sigles VI i V pp. 76-79, Saragossa: Universitat de Saragossa (2008), ISBN 978-84-92521-56-2.
- ↑ Ateneu, Deipnosofistas III, 25.
- ↑ Seria, per tant, un dels pocs conservats de la lliteratura fenicia: «Els problemes fonamentals de la filologia comparada: el seu historía, la seua naturalea i les seues diverses relacions científiques» (en espanyol). Consello dona Cultura Galega.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Periplo de Hannón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>