Tractats entre Roma i Cartago

Els tractats entre Roma i Cartago són de fonamental importància per a la comprensió de les relacions entre sengles metròpolis, les dos ciutats més importants del Mediterràneu occidental per aquells temps. Estos pactes revelen els canvis en la forma com Roma es percebia a si mateixa i en com Cartago percebia a Roma, i desvelen la diferència entre les apariències i l'estat real de les coses. També representen la diferència entre guerra i pau, victòria i derrota, i la influència que varen tindre les dites ciutats en el curs de l'història mediterrànea.

Com ciutats-estat que varen passar a ser imperis, Roma i Cartago varen trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos varen operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i métodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els etruscs, els gals i els grecs, i despuix a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de Sicília pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la aristocràcia s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències varen seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.

Context

Cartago

Cartago fon fundat l'any 814 a. C. per colons fenicis de Tir. Cap al sigle VI a. C. els mariners i comerciants de Cartago eren coneguts a lo llarc del Mediterràneu occidental. En el sigle IV a. C., seguint una série de conquistes militars, Cartago controlava uns quants territoris a l'oest del golf de Sirte en l'actual Líbia, i també moltes parts de les costes de Numídia i Ibèria. Les costes de Sardenya i Còrsega estaven baix control cartaginés quan la ciutat-estat va intentar, en tres guerres entre 408 i 307 a. C., conquistar Sicília, pero varen ser detinguts pels grecs, els que ya havien colonisat l'illa. Principalment interessada en el comerç, Cartago no posseïa un eixèrcit nacional, i sempre utilisava forces mercenàries, compostes de libis i ibers, i de cavalleria númida.

Roma

En els primers sigles de la seua història, Roma va estar embolicada en llargues séries de guerres en els seus veïns, lo que va portar a l'especialisació de l'eixèrcit romà en guerres en terra. Ademés, l'economia i l'estructura social romanes varen mamprendre el seu camí a l'incorporar els resultats d'estes guerres: demanant tribut, re distribuint les terres conquistades, algunes vegades usant gents subjugades com a aliats militars (foederati ). Per al comerç marítim, els romans es confiaven a la flotes etrusques o gregues.

Control comercial

En el sigle II a. C. una gran llínea dividia el comerç del Mediterràneu: els mars Egeu, Adriàtic i Jònic eren controlats principalment per les ciutats marítimes dels grecs (en Grècia, Àsia Menor i, despuix de Aleixandre el Gran, Egipte). El Mediterràneu occidental era la zona comercial dels cartaginesos, en l'excepció de la mar Tirrena, a on Cartago compartia les aigües en els etruscs i en les colònies gregues del sur d'Itàlia.

Tractats

Quatre foren els tractats firmats per Roma i Cartago a lo llarc de vora 250 anys.

Entre el primer i el segon tractat, varen passar 161 anys. Entre el segon i el tercer tractat, varen passar 42 anys. I entre el tercer i Quart tractat, a soles 27 anys.

El Quart tractat entre Roma i Cartago fon formalisat en 279 a. C.

Este tractat li va donar als romans l'oportunitat d'entendre la seua pròpia capacitat de desenroll: l'importància i el poder de la República i, per damunt de tot, els verdaders llímits del poder dels cartaginesos.

Si Roma havia tengut sempre un complex d'inferioritat respecte a Cartago, ara, en el quart, no certament. En Pirros derrotat (qui en el seu temps havia derrotat els cartaginesos), Roma a soles va necessitar allargar un poc més el seu braç per a fer-se en Sicília i totes les seues grans riquees.

En 275 a. C., despuix de la caiguda de Maleventum (Beneventum), Pirros va retornar definitivament a Epiro, deixant a Roma com a ama de tota la península italiana i, al sur, en contacte pròxim en la cultura grega i, per consegüent, en la mestrage naval ; i enterat del creixent poder de les llegions: enterat de la possibilitat d'expansió.

Quinze anys despuix, en 264 a. C., la Primera Guerra Púnica donava començament.

Vore també

• Roma
• Cartago
• Guerres Púniques, específicament, la Primera Guerra
• Grècia Antiga
  • Magna Grècia
  • Pirros d'Epir
  • Aleixandre el Gran

Bibliografia

• Polibi, Històries, Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-1841-5.
• Tito Livi, Història de Roma des de la seua fundació, Volum II: Llibre VII, 27. ISBN 978-84-249-1429-5.
• Acquaro E., Cartagine: un impere sul Mediterrani - Roma, Newton Compton, 1978.
• Ameling W., Karthago: Studien zu Militar, Staat und Gesellschaft – Munchen, Beck, 1993.
• Fourure, B., Cartagine: la capitale fenícia del Mediterrani - Haca book, 1993.
• Gabba E. (t'al.), Introduzione allà storia doní Roma – Milà, LED, 1999.
• Huss W., Cartagine – Bologna, Iltre mulino, 1999.
• Kovaliov S. I., Storia doní Roma - Roma, Editori riuniti, 1982.
• Alliberatu A. M., Bourbon F., Roma antica: storia doní una civiltà ce hac conquistò iltre pelat - Vercelli, White star, 1996.
• Michelet J., Storia doní Roma - Rimini, Rusconi, 2002.
• Mommsen T., Storia doní Roma antica - Rist. anast. – Milà, Sansoni, 2001.
• Moscati S., Tra Cartagine e Roma – Milà, Rizzoli, 1971.
• Moscati S., Introduzione alle guerre puniche: origini e sviluppo dell'impero doní Cartagine – Torino, SEI, 1994.
• País, E., Storia doní Roma dalle origini all'inizio delle guerre puniche – Roma, Òptima, 2004,
• País, E., Storia doní Roma durant li Grandi conquiste mediterranee – Torino, UTET, 1931.

Enllaços externs

• El món ibèric en els sigles immediats al canvi d'Era. José María Blázquez Martínez
• Orígens de Roma

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Tratados entre Roma y Cartago de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.