Circumnavegació fenicia d'Àfrica

Reconstrucció de la ecúmene basada en la descripció de Heródoto, en Àfrica rodejada de mar

La circumnavegació fenicia d'Àfrica és el relat egipcíac de dit viage, arreplegat per l'historiador grec Heródoto. No es dispon de documentació de l'época que avale l'historicitat d'este viage, pero l'absència de senyes contemporànees no implica que no haja ocorregut. Curiosament, les senyes que aporta Heródoto com possiblement incerts, són els que pogueren donar veracitat al relat:

La posició del Sol a la dreta quan este era contemplat des del hemisferi austral.

El relat de Heródoto

Estàtua de Necao (I o II) en el Museu Brooklyn de Nova York

Segons Heródoto (naixcut en 484 a. C.), una expedició fenicia favorida pel faraó Necao II (proclamat rei en 610 a. C.) circunnavegó el continent africà per primera volta. El faraó volia buscar un pas cap a occident des del mar Roja. Despuix de fracassar en l'intent de construir un canal que unira la mar Roja en el Mediterràneu a través del Nilo, va decidir buscar un pas cap a occident pel sur. Conte Heródoto que vàries naus fenicias circunnavegaron el continent africà, denominat llavors Líbia, en una expedició penosa que va efectuar dos llargues parades per a conseguir recaptes, i que va tardar tres anys en aplegar a les columnes de Hércules (estret de Gibraltar).

«La Líbia es presenta als ulls en veritat com rodejada de mar, menys per aquell trecho per a on lindo en l'Àsia. Este descobriment es deu a Neco, rei d'Egipte, que va anar el primer, a lo que yo sàpia, en manar fer la desburgació, puix havent alçat mà d'aquell canal que va escomençar a obrir-se des del Nilo fins al sen aràbic, va despachar en unes naus a certs fenicios, donant-los l'orde de que tornaren per les columnes de Hércules a la mar Boreal o Mediterràneu fins a aplegar a l'Egipte. Eixint, puix, els fenicios de la mar Eritreo, anaven navegant per la mar del Note: durant el temps de la seua navegació, aixina que venia l'autumne eixien a terra en qualsevol costa de Líbia que els agarrara, i allí feyen les seues sementeras i esperaven fins a la sega. Recollida la seua collita, navegaven una atra volta; de suerte que, passats aixina dos anys, al tercer, doblant per les columnes de Hércules, varen aplegar a l'Egipte, i referien lo que a mi no se'm farà creible, encara que acàs ho siga per a algun atre, a saber, que navegant al voltant de la Líbia tenien el sol a mà dreta. Est va ser el modo com la primera volta es va fer tal descobriment.»

Heródoto Els nou llibres de l'Història, IV, XLII.

Possibles exploracions

La realitat d'este ardit va ser qüestionada durant molt temps, pero curiosament lo que semblava més estrany en una época en que molts concebien un continent africà molt manco estés cap al sur, és lo que ha donat finalment credibilitat al relat. En l'obra de Heródoto es transcribe el testimoni de que els mariners fenicios, despuix de rolar a l'oest (cap de Bona Esperança) veen el Sol de migdia a la dreta, és dir, al nort, i açò solament podia comprendre's a partir de les exploracions portugueses del XV, que varen demostrar que l'extrem meridional d'Àfrica està al sur del tròpic de Capricorn.

És possible que l'expedició no poguera completar el periple per mar més allà del Cap Bojador per la persistència dels vents alisios contraris al seu rumbo, pero també ho és que pogueren completar l'expedició per terra, seguint rutes comercials fenicias a través de l'Àfrica nort-occidental, fins a alguna de les seues colónies en el nort d'Àfrica i des d'allí embarcar de nou fins a Egipte.

Vore també

• Periple de Hannón

Referències

Bibliografia

• "L'exploració d'Àfrica en els texts egipcíacs. De sahure a Neco II", en egiptomania.com.
• "Antigues expedicions africanes: relats sobre l'expedició de Necao II"
• Pierrotti, Nelson (2007): ^{[enllaç trencat]}
• Heródoto: Històries 4, 42 i comentari (anglés)