Regne de Mauritània

El regne de Mauritània o Mauretania (IV – 40 d. C.), o "país dels Mauri", va anar un estat de l'Antiguetat constituït com una federació de tribus, de cultura bereber, ubicades en el nort d'Àfrica, en els actuals Marroc i Argèlia. La seua capital va ser Volubilis. Els seus habitants natius, pastors seminómadas d'ètnia bereber, varen ser coneguts pels romans com Mauri (de la llengua amazig amáur, "terra"), i en ocasions com Massaesylii. El regne de Mauritània està estretament vinculat en el regne de Numidia, tant en cultura com en història. És important utilisar la denominació antiga llatina, Mauretania, per a no induir a la seua confusió en el modern estat de Mauritània, que s'ubica en les costes atlàntiques d'Àfrica.

Història

Les primeres civilisacions de ganaders i agricultors durant el Neolític es coneixen pels restants de troballes arqueològiques de vàries coves, en ceràmiques de tipo imprés i cardial, que mostren relacions en la colonisació neolítica de tot el llitoral del Mediterràneu occidental i estés a través del estret de Gibraltar durant el primer Neolític del Occident d'Europa, enjorn en el VI mileni a. C., dins del Neolític Andalús de l'anomenades Cultura de les coves i Cultura de Ceràmiques de la Almagra, prèvies a la Cardial arribada a lo llarc del Mediterràneu europeu.

Les corrents que motiven el naiximent de les civilisacions del bronze no varen aplegar o no varen deixar chafada en el territori mauretano durant el tercer i segon mileni a. C.

Influència fenicia

Fins a l'arribada dels fenicios en el VII a les costes de Mauretania i Numidia, varen ser estes una regió apartada de la civilisació, escassament poblada, sense grans assentaments. Despuix de la caiguda de Tir davant els assiris en el VI, Cartago va prendre el relleu de la metròpolis i és llavors quan l'influència amazig té gran penetració en les costes de la Mauretania. L'establiment de factories i colónies fenicias va representar el primer contacte en una cultura superior. A través de l'acció fenicia penetren pel llitoral la vida urbana, l'us del ferro, es coneix la moneda, s'introduïx la vinya i provablement l'olivera.

Típic paisage de l'Atles (Marroc)

Cartago, des de la seua fundació, va tindre una intensa relació en les terres del nort d'Àfrica, obligada a pagar als pobles libios, sobre els territoris dels quals s'havia assentat, una espècie de cànon o tribut. En el V varen organisar dos expedicions per a reconéixer les costes mauretanas, convertint-se en territoris de domini cartaginés. Cartago, governada per rics aristócrates, va crear un imperi comercial, impulsant la creació de noves colónies, en les costes dels actuals Marroc i Argèlia, buscant nous recursos naturals, iniciant l'explotació dels recursos peixquers dels llitorals i fabricant salazones i salines per a exportar el garum. Es varen crear numeroses factories i colónies, exportant marfil, or, estany, púrpura i esclaus, i important entre els indígenes les seues mercaderies: vidres, ceràmicas, objectes de bronze o ferro i teixits de púrpura.

Cartago terminarà per molejar el territori nordafricano en l'assimilació de la cultura púnica, com l'alfabet, la llengua i la religió, preservant certa autonomia. Durant el periodo d'influència púnica, Numidia va sofrir una silenciosa revolució, estenent-se els cultius de la vinya, l'olivera, el blat o la higuera. Tot això va propiciar un aument gradual del desenroll econòmic i cultural. El llenguage, el púnico, es convertirà en la llengua oficial baix Masinisa i seguirà parlant-se quatre sigles despuix pels mateixos sacerdots de la diòcesis de Hippona (Bona) en les seues prédicas.

El llegat de Cartago al món agrícola és evident en aportacions tan definitives com un model de llaurat de reixa triangular, forjat en ferro, molt més eficaç que el milenari llaurat amazig, una simple punta aguzada de fusta que obria una mala regata, o la mateixa aportació que supon el cultiu de l'olivera, que hauran d'adoptar els propis romans.

Cartago va reclutar mercenaris entre els númidas. Paulatinament, l'us de l'escritura púnica es va unir, encara que no la va substituir, a la del líbico.

Época púnico-mauretana

El domini cartaginés en el nort d'Àfrica es va caracterisar, a diferència d'atres zones, per la realisació d'aliances en els caps indígenes i el manteniment de l'hegemonia en l'mar. Esta relació va propiciar l'assimilació de la cultura púnica, com l'alfabet, la llengua i la religió, preservant certa autonomia. Durant el periodo d'influència púnica, Mauretania va sofrir una silenciosa revolució, estenent-se els cultius de la vinya, l'olivera, el blat o la higuera. Tot això va propiciar un aument gradual del desenroll econòmic i cultural.

A partir de el IV, el poder dels caps natius es va ser consolidant per la creació de federacions de pobles i tribus indígenes i açò va terminar en el naiximent de dos regnes en la regió de Mauretania, dependents directament de Cartago i separats pel riu Muluya; el regne de l'oest va adquirir el nom de regne de Mauretania, sent la "Mauretania" nuclear.

Durant les guerres púnicas els regnes amazighs de Mauretania i de Numidia varen oscilar d'una a una atra potència, lluitant entre sí per no ser absorbits. Durant i despuix de la segona guerra púnica, Numidia va ser unificada per Masinisa, aliat de Roma, absorbint també als masesilos (massaesylii) de Sifax (203 a. C.) i iniciant una etapa de dominació númida sobre Mauretania, conseguint dominar Mauretania, Numidia, Líbia i la Cirenaica. A la seua mort, Roma va dividir els seus dominis entre els seus fills.

Influència romana

Jugurta, rei de Numidia, va intentar reunificar el regne de Numidia, dividit en tres. Cayo Mario havia segut derrotat per Jugurta, pero el rei Jugurta va ser traïcionat per Boco I, rei de Mauritània, de qui era gendre, sent entregat a Roma posteriorment per este. Boco I va iniciar un acostament polític a Roma, gràcies al com va consolidar i va expandir els dominis del seu regne fins a la frontera de la regió de Numidia. Despuix de la seua mort, el seu regne va quedar dividit entre els seus fills Boco II i Bogud, a l'est i oest, respectivament. Els dos germans varen participar en la segona guerra civil romana a favor de Juliol César, invadint el Regne de Numidia i conquistant la seua capital Cirta. Despuix de la guerra, Boco II va ampliar el seu regne i Numidia es va integrar com a província romana. Posteriorment, en la quarta guerra civil, Boco II recolza a Octavio front a Marco Antonio, mentres que el seu germà recolza a este últim. Despuix de la victòria octaviana, Boco II reunifica de nou Mauretania. Despuix de la seua mort sense hereus, el regne va passar a ser controlat directament per Roma, creant-se gran cantitat de colónies de veterans. En l'any 25 a. C. Octavio va designar a Juba II, fill de Juba I de Numidia, com a rei de Mauretania. Juba II renombró la seua capital, Iol, com Caesarea (moderna Cherchel, Argèlia) en honor de Octavio (encara que el gentilici Iolitanus es va mantindre, cf. Plinio el Vell, N. H. XXX, 4), i la va convertir en un gran centre cultural helenístico i romà. Els proyectes de construcció i escultura en Caesarea i Volubilis presenten una rica mescla d'estils arquitectònics egipcíac, grec i romà.

Juba II va eixercir una bona política de govern, va fomentar i va recolzar les arts escèniques, l'investigació científica, el coneiximent de l'història natural i va estimular el comerç. Mauretania va comerciar en tot el Mediterràneu, en especial en Hispania i Itàlia, exportant peix, raïms, perles, figues, gra, fusta per a mobles i tinte púrpura. Igualment, el valor i la calitat de la moneda mauretana era reconeguda en el món antic. L'historiador grec Plutarco descriu a este rei com un dels millors estadistes del seu temps.

Final del regne

En el 19 d. C. Juba II va nomenar corregente al seu fill Ptolomeo, abans de morir en l'any 23 d. C., sent enterrat junt a la seua primera dòna en el mausoleu. Ptolomeo regnaria fins al 40 d. C., quan el seu cosí segon, l'emperador Calígula, va manar assessinar-li durant una visita a Roma. Despuix d'un periodo d'incertitut, baixe l'emperador Claudio, en l'any 44 d. C., Mauretania va ser anexionada al Imperi romà, sent dividida en dos províncies distintes: la Mauretania Caesariensis (oest i centre de l'actual Argèlia) i la Mauretania Tingitana, en capital en Tingi, la moderna Tànger, en Marroc. La llínea fronteriça la marcava el riu Mulucha (hui Mouloûya o Muluya).

Cultura

Alfabet Tifinagh.

Durant el III es va establir en el lloc una cultura anomenada púnico-mauritana, de gran influència fenicio-cartaginesa per les factories, fins a l'incorporació de Mauretania a l'Imperi romà en el 44 d. C. Després de la caiguda de Cartago en el 146 a. C., el país adquirix major desenroll, sobretot en les zones llitorals, ya que l'interior seguix poblat per pastors nómades, aliens a les corrents civilizadoras. Apareix un sistema propi d'escritura, el cridat alfabet líbico, en el que s'escriuen texts en la llengua indígena, l'amazig, i l'última fase de les quals va ser l'alfabet tifinagh, amprat en el Sàhara fins a casi el present. En suma, es crea una civilisació autòctona, encara que derivada dels estímuls colonials, que va durar fins a la romanización.