Volubilis

Walili (Volubilis) és una antiga ciutat maura i romana situada en el territori de l'actual Marroc, a uns 20 km al nort de Mequinez, al peu del mont Zerhun, i a 4 de Mulay Idris, la ciutat santa de Marroc. Va ser capital del regne de Mauritània fins a l'arribada al tro de Juba II i va passar a ser una ciutat romana quan l'imperi romà va absorbir el regne. El jaciment arqueològic de Volubilis és possiblement el jaciment romà millor preservat d'esta àrea del nort d'Àfrica. Va ser inclós en la llista del Patrimoni de la Humanitat d'Unesco en 1997.

Història

Mapa de Mauretania Tingitana en l'ubicació de Volubilis

Arc de triumfo de Caracalla.

Sembla ser que la ciutat va ser fundada per la República Cartaginesa en el III El nom Volubilis sembla ser la latinización de «Oualili» (baladres en bereber). Despuix de la caiguda de Cartago en 146 a. C., el regne de Mauritània va passar a ser un estat client de Roma. Augusto va posar en el tro de Mauritània a Juba II, rei de Numidia, qui va decidir construir la seua capital en Volubilis. En l'any 44, Claudio anexionó Mauritània a l'Imperi romà uns anys despuix de l'assessinat del rei Ptolomeo per l'emperador Calígula, creant la província de Mauritània Tingitana, adquirint Volubilis l'estatus de municipi governat per duoviri.

En una prosperitat basada en la producció i comerç d'oli (s'han trobat numerosos restants de prenses d'oli), blat i d'animals salvages destinats als circs, Volubilis es va convertir en la principal ciutat de l'interior de la província i un important centre administratiu, residència dels procuradors de la província. Conseqüència de la seua prosperitat, la ciutat va ser dotada de belles construccions, com una basílica, un fòrum, temples, un arc de triumfo... Segons l'Itinerari de Antonino Pío, Volubilis es trobava situada a 144 milles romanes de Tingis i a 4 de l'última ciutat romana de l'interior, Tocolocida. Durant el regnat de Marco Aurelio, Volubilis es rodeja d'una muralla.

No obstant, cap a 285, Diocleciano va decidir abandonar els territoris de la província situats al sur de Lixus (actual Larache) i els funcionaris romans varen deixar l'àrea, replegant-se cap a Tingis, la capital provincial. No obstant, la retirada de l'imperi no va fer que Volubilis anara abandonada (de fet, el llatí va seguir en us fins a la conquista de la zona pels àraps en el VIII), encara que sí que canviarà radicalment el poblament de la ciutat. l'aqüeducte va deixar de ser mantingut i despuix de la seua averia els habitants de la ciutat varen abandonar les zones altes per a aproximar-se al riu. La població es va assentar en la partix oest de la ciutat i va construir una muralla que separava la part habitada de l'abandonada, la qual es va ocupar en cementeris.

En 631, els àraps prenen la zona, instalant una guarnició en Volubilis. En 789, Idrís I, el fundador de la dinastia idrisí i bisnieto de Mahoma, escapa dels abasidas i s'assenta en Volubilis, que recupera el seu antic nom de Oulili. En la fundació de Fez per Idris II (808), Volubilis pert la seua importància, declinant definitivament en el XVIII. A principis d'eixe sigle, el segon sultà alauita, Muley Ismail, va desmantellar pràcticament tots els edificis emblemàtics de la ciutat per a aprofitar els seus materials en la construcció dels palaus de la nova capital que estava construint, Mequinez. El terremot de 1755 va ser el colp de gràcia per a la ciutat, que ya es trobava pràcticament despoblada.

Restants arqueològics

Temple Capitolino

L'excavació del jaciment arqueològic la varen començar els francesos en 1915.

El jaciment, que ocupa unes 20 ha i a penes ha segut excavat a la mitat, conté infinitat de restants arqueològics i monuments. Els més importants són el fòrum, una basílica de el II i el Temple Capitolino, situats, segons la costum romana, en lo més alt de la ciutat, i l'arc de triumfo de Caracalla, situat sobre el decumano i construït en 217 per a agrair a l'emperador per haver estés la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'imperi.

També s'han desenterrado residències, les quals seguixen el pla habitual romà en atri i impluvio, banys, prenses d'oli, tendes... S'han descobert també mosaics que decoraven els pisos de les residències dels ciutadans més rics. En 1946 es varen trobar també busts de bronze, un dels quals sembla representar a Catón de Útica.

Vore també

• Auraba

Enllaços externs

• Web del jaciment arqueològic de Volubilis (en anglés)
• Ficha de Volubilis en la llista de Patrimoni de la Humanitat de UNESCO (en anglés)
• VOLUBILIS: Recorregut turístic [1] archivat en Wayback Machine.