Mauritània Tingitana
La província romana de Mauritània Tingitana (en llatí, Mauretania Tingitana) va ser una antiga província romana situada en l'extrem occidental de la costa africana del mar Mediterrànea.
Es corresponia aproximadament en la partix noroest de l'actual Marroc, comprenent també les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla i les places de sobirania en el nort d'Àfrica. Va ser creada en dividir el regne conquistat en 40 d. C. de Mauritània i llimitava a l'est en Mauritània Cesariense i a l'oest en l'oceà Atlàntic, si ben el territori baix la seua jurisdicció va variar a lo llarc de la vida de l'imperi, permaneixent els territoris al sur de la província en mans de tribus mauri locals.
Durant la reorganisació provincial romana de el IV va dependre de la diòcesis de Hispania, per lo que va ser cridada també Hispania Transfretana, la que està més allà de l'estret, o fretum.[1]
Història
[editar | editar còdic]Conquista i Alt Imperi
[editar | editar còdic]Va ser incorporada relativament vesprada al Imperi romà, en l'any 40, quan Calígula va ordenar assessinar a Ptolomeo, monarca del regne de Mauritània, convertint el seu regne en una nova província romana.
Despuix d'esclatar una sublevació encapçalada per Edemón, lliberte de Ptolomeo, sofocada baix el successor de Calígula, el seu tio l'emperador Claudio, l'antic regne va ser dividit en dos províncies en 42, prenent com a llímit entre abdós el riu Mulucha (Muluya), situat a uns 60 quilómetros a l'oest de l'actual Orà: en la part occidental, Mauritània Tingitana, en capital en Tingis, la moderna Tànger, i en l'oriental, Mauritània Cesariense, en capital en l'antiga capital del regne, Cesàrea o Iol Cesàrea, en l'actualitat Cherchell (Argèlia).
El territori provincial ocupat efectivament per Roma va ser el comprés en el triàngul format per Tingis, la capital de la província, la Colónia Sala, en la costa atlàntica i Volubilis, en l'interior, comprenent també la chicoteta franja de terra situada entre el Mediterràneu i la cordillera del Rif fins al riu Muluya, frontera en la Cesariense.
Les ciutats més importants de la província eren la pròpia Tingis, Volubilis, Lixus i Rusadir (la moderna Melilla)
Les exportacions principals de la Tingitana eren tintes púrpures, fustes nobles i oli. Els habitants de la zona, els mauri, terme del que procedix l'actual "moro", varen anar altament apreciats pels romans com a soldats, especialment com a cavalleria llaugera. L'influència romana estava confinada sobretot a la costa, i Roma va governar l'interior a través de caudillos mauri locals.
El Baix Imperi i la conquista vàndala
[editar | editar còdic]Cap a 285, Diocleciano va decidir abandonar el territori provincial situat al sur de Lixus (junt a l'actual Larache), lo que incloïa l'abandó de Volubilis, i la província va passar a formar part de la diocesis Hispaniarum (i per lo tant de la prefectura de les Galias), constituint una de les seues províncies, i aixina va permanéixer fins a la seua conquista pels vàndals en 429.
El cristianisme es va estendre ràpidament per la regió. Segons la tradició, el martiri de Sant Marcelo va ocórrer el 28 de juliol de 298 en Tingis.
Els vàndals s'havien establit en la Bètica en 422 liderats pel seu rei Gunderico, i des d'allí semblen haver realisat incursions sobre Mauretania Tingitana. En 427, el llavors menges Africae (comte de la diòcesis d'Àfrica), Bonifacio va rebujar una orde de cessació de l'emperador Valentiniano III, i va derrotar a l'eixèrcit enviat contra ell. Va ser menys afortunat quan una segona força va ser enviada en 428 (any en el que Gunderico va ser succeït per Genserico). Bonifacio va invitar a Genserico a Àfrica, proporcionant-li una flota per a permetre el pas dels vàndals a Tingis en 429. L'intenció de Bonifacio era confinar als vàndals en Mauritània, pero una volta passat l'estret varen rebujar qualsevol control i varen marchar cap a Cartago, arrasant tot al seu pas en les províncies de Mauritània. En l'afonament del poder romà en la zona, esta va passar a ser virtualment independent, en mans de caps locals mauri.
Conquista per l'Imperi romà d'Orient baix Justiniano I
[editar | editar còdic]En 533, Belisario reconquistó la diòcesis d'Àfrica de mans dels vàndals en nom de l'emperador Justiniano. Algunes posicions serien recuperades pels bizantino el 534. Despuix, en una data entre 552 i el 564, varen ocupar territoris al sur de Hispania (Spania) que varen unir a les posicions del nort d'Àfrica de l'antiga Tingitana, donant a tot el territori el nom de Mauritània Secunda. Aixina es va restablir un Dux Mauretaniae (duc de Mauretania), el qual mantenia una unitat militar en Septem (l'actual Ceuta).
Els jaciments arqueològics romans més importants són Volubilis (patrimoni de l'Humanitat), Lixus (pròxim a a l'actual Larache) i Augusta Zilil (o Zilis, en Arcila).
Relacions en atres províncies de l'imperi
[editar | editar còdic]
La pràctica totalitat de les fonts atesten l'existència de la província de Mauritània Tingitana des de la seua creació en l'any 42 fins a la seua desaparició despuix de l'invasió dels vàndals. Va tindre bones relacions econòmiques en la Bètica (de fet, va aplegar a dependre econòmicament d'aquella)cita requerida fins a l'incorporació de la província a la diòcesis de Hispania despuix de la reforma diocleciana.
Les relacions entre abdós Mauritanias varen ser també freqüents, especialment en el pla militar. Segons conte Tácito en el llibre primer de les seues «Històries», en l'any 68, Albino va ser nomenat per Nerón governador de Mauritània Cesariense. Posteriorment, Galba li va concedir el govern també de la Tingitana, pero en morir aquell va prendre el partit d'Otón, i va escomençar a amenaçar Hispania, per lo que va ser eliminat per partidaris de Vitelio. Posteriorment en vàries ocasions, el mando militar d'abdós províncies va ser unificat (no aixina el civil), pels continus enfrontaments en les tribus mauri de la zona.
Durant el regnat de Marco Aurelio, es varen produir diverses incursions de tribus mauri en la Bètica, generant una crisis militar. Una inscripció menciona per a este periodo la denominació Nova Hispania Ulterior Tingitana.cita requerida
En la reforma diocleciana, lo que quedava de la província (abandonat el sur d'ella més allà de Lixus i perduda la contigüitat territorial en la Cesariense) es va convertir en el llimes de la diòcesis, en dos fins: controlar l'estret i impedir les incursions bereberes en les riques províncies de Hispania.
Interpretacions africanistas
[editar | editar còdic]Tomás García Figueres, ideòlec de l'africanisme militariste i delegat d'Assunts Indígenes en el Protectorat Espanyol de Marroc, sempre va justificar la presència espanyola en Àfrica com a frut de les relacions entre la península i el nort de Marroc, que rastrejaven fins als temps romans. García Figueres va afirmar en la seua obra «Marroc (l'acció d'Espanya en el nort d'Àfrica)» (Madrit, 1939) que:
El historiador jesuïta Juan Francisco de Masdeu va escriure en el tom XVII de la seua obra «Història Crítica d'Espanya, i de la cultura espanyola», de 1796:[2]
Fra Bartolomé de les Cases, en la seua opúsculo a la Brevíssima Relació de la Destrucció de les Índies, parla de la conquista espanyola i portuguesa d'Àfrica. Dirà:
Precisament en una edició d'este opúsculo de Fra Bartolomé feta en Salamanca en 1989 es fa un comentari extens sobre esta hispanitat de la Mauritània tingitana:
Guarnició militar
[editar | editar còdic]La província Mauritània Tingitana va estar guarnida exclusivament per unitats auxiliars, constatades en els diplomar militars.
De 88 a 135
[editar | editar còdic]Comprenia 5 Alae i 12 cohortes d'infanteria i mixtes de cavalleria i infanteria.
|
145 a 162/203
[editar | editar còdic]Estava composta per 5 Alae i 11 cohortes peditatae i equitatae.
|
|
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mohammad Ibn Azzuz (1955). Història de Marroc fins a la dominació almorávide, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut d'Estudis Africans.
- ↑ Masdeu, op. cit., p. 121
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bartolomé de les Cases. Brevíssima relació de la destrucció d'Àfrica: preludi de la Destrucció de les Índies. Editorial Sant Esteban. Salamanca. 1989. ISBN 84-85045-81-5 Llibre en llínea
- «Història Crítica d'Espanya, i de la cultura espanyola. Tom XVII», de Juan Francisco de Masdeu. Madrit. 1796. Llibre en llínea
- «Història general d'Espanya i Amèrica: Constitució i ruïna de l'Espanya Romana: (tom II)», de Luis Suárez Fernández, Ángel Montenegro Duc, ISBN 84-321-2097-9 (en Google.print).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mauritania Tingitana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.