Diplomar militar romà

Diplomar militar romà (Museu de Carnuntum)

Un diplomar militar romà era un document inscrit en bronze que certificava que el portador havia segut llicenciat en honors de les forces armada romanes i/o que li havia segut otorgada la ciutadania romana pel emperador com recompensa pels seus servicis.

El diplomar era una còpia davant notari d'una constitutio (decret) original emés per l'emperador en Roma, en el que s'enumerava el regiment (o unitat) dels veterans.

Història

Els diplomar militars es varen emetre durant l'época del Principat (52-284) a aquells veterans que es retiraven despuix del servici en les forces armades de Roma despuix de haver-se enrolado com peregrini, és dir, com a habitants de roma que no contaven en la ciutadania romana (la majoria de la població de l'imperi en els sigles I i II). Este tipo de hòmens podien haver servit en les tropes auxiliars romanes, en l'armada romana, en la cavalleria de la Guàrdia Pretoriana (equites singulars Augusti) o en les cohortes urbanes (batallons encarregats de la seguritat pública en la ciutat de Roma).

El primer diplomar conegut data de l'any 52, i va ser entregat durant el govern de l'emperador Claudio, que sembla que va regularisar la pràctica de garantisar la ciutadania romana als auxiliars despuix d'un servici militar de 25 anys (26 en l'armada).

Normalment els legionaris no rebien diplomar, ya que la legió romana es nutria tan sol de reclutes que anaren ciutadans romans. No obstant, es varen emetre alguns diplomar excepcionals despuix de la guerra civil del any dels quatre emperadors ya que, com a mida d'emergència, es varen reclutar dos legions noves, la I i la II Classica (més tarde renombradas I i II Adiutrix, a partir de soldats de l'armada, la majoria dels quals no tenia la ciutadania. Al final de la crisis estos soldats varen ser premiats en l'adquisició formal de la ciutadania.

La Constitutio Antoniniana, promulgada en l'any 212 per l'emperador Caracalla, va otorgar la ciutadania romana a tots els habitants de l'imperi, terminant en la segona classe de ciutadans coneguts com peregrini. Açò convertia als diplomar en alguna cosa redundante, i de fet els diplomar més tardans que es coneixen daten de l'any 203. No obstant, es varen seguir entregant diplomar en l'armada, en la cavalleria de la Guàrdia Pretoriana i en les cohortes urbanae fins a finals de el III. Açò podria explicar-se pel fet de que els barbari (estrangers de fòra de l'imperi romà) encara eren reclutats per al servici en eixes unitats.

Drets otorgats

El veterà rebia la ciutadania romana, la qual cosa implicava importants ventages llegals i fiscals, incloent l'exenció del tributum capitis ("impost per caps") que sí que devien pagar tots els súbdits de l'imperi que no anaren ciutadans romans. La ciutadania també s'otorgava als fills naturals del veterà, pero no al seu cònjuge. Fins a ca. 140, tots els fills del veterà rebien eixos drets, pero a partir d'eixa data sembla que el dret es va restringir a aquells fills que naixqueren despuix del licenciamiento del veterà i llevat que hagueren segut registrats com a fills naturals abans de enrolarse. No obstant, este pas arrere és posat en dubte per diversos historiadors, i les evidències en les que es basa són confuses.

Fins a l'época de l'emperador Septimio Sever (r. 197-211), els soldats tenien llegalment prohibit contraure matrimoni durant el seu servici militar. En la pràctica, molts formaven relacions de parella estables en dònes locals i creaven famílies, i els diplomar servien per a regularisar de forma retrospectiva eixes unions, garantisant als veterans, ademés de la seua ciutadania, el dret de connubium (matrimoni mixt), que resultava necessari per a que un ciutadà romà contraguera matrimoni en un no ciutadà.

Una constitutio excepcional de l'emperador Adriano (r. 117-38) otorga 3 diplomar en les que es garantisa també la ciutadania romana als pares i germans dels beneficiaris, i no només als seus fills.

Bibliografia

Fonts primàries

• Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) Band XVI and Supplement
• Roman Military Diplomar (RMD, Margaret Roxan, Paul Holder) Vols. I-V

Fonts secundàries

• Werner Eck, Hartmut Wolff (Hrsg.): Heer und Integrationspolitik. Die römischen Militärdiplome als historische Quelle. Böhlau, Köln [o.a.] 1986. (Passauer historische Forschungen, 2) ISBN 3-412-06686-9
• "Die Rolle dones Militärs für donen sozialen Aufstieg in der römischen Kaiserzeit" (Barbara Pferdehirt)Mainz, RGZM (2002) 2) ISBN 3-88467-069-7
• "Römische Militärdiplome und Entlassungsurkunden in der Sammlung dones Römisch-Germanischen Zentralmuseums" (Barbara Pferdehirt) Mainz, RGZM (2004) 2) ISBN 3-88467-086-7