Diòcesis de Hispania
La diòcesis de Hispania (en llatí: Diocesis Hispaniarum o Diocesis Hispaniae) va ser una de les diòcesis del Imperi romà que varen existir durant el Baix Imperi. Va ser creada per l'emperador romà Diocleciano quan este va realisar la reorganisació política del territori del Imperi romà.
Història
[editar | editar còdic]
La Diòcesis Hispaniarum es va crear baix el regnat de l'emperador romà Diocleciano, quan este va realisar una gran reorganisació administrativa del territori del Imperi romà,[1] en dividir les províncies altoimperiales en atres menors i assignar-les als diferents Césares i Augusts del sistema de govern de la Tetrarquia.
Constava a la seua volta de sis províncies:
Més vesprada, en época dels emperadors Constancio I i Constantino II, s'afegiria una nova província, la de Balearica.
La divisió del territori bajoimperial en diòcesis va sobreviure a la Tetrarquia, i Constantino I es va llimitar a agrupar vàries diòcesis en les noves prefectures del Pretori. La Diòcesis Hispaniarum va ser assignada a la prefectura del Pretori de les Galias, junt en les diòcesis de les Galiae i Britannia. No obstant, la diòcesis va desaparéixer en el 409, quan vàndals, suevos i alanos varen entrar en la península.
Organisació administrativa
[editar | editar còdic].svg)
La Diocesis Hispaniarum es va constituir modificant l'organisació provincial heretada d'Augusto. Aixina, les províncies altoimperiales de Hispania, la Lusitania i la Baetica, varen mantindre els seus llímits, pero la província Tarraconensis va ser dividida en tres províncies de menor tamany, la Gallaecia, la Carthaginense i la Tarraconensis, desgajándose d'esta última la Balearica a mitan de el IV.[2]
Els praesides o governadors d'estes províncies hispanes, a les que per raons llogístiques es va afegir la Mauretania Tingitana, varen ser supervisats per un vicarius imperial a càrrec de la Diòcesis Hispaniarum, que, en principi, va ser inclosa en la zona d'influència del César Constancio Clor.
La capital de la diòcesis es va establir en la capital de la província Lusitania, la Colónia Augusta Emerita, lo que significava un canvi radical en la política imperial, ya que des d'época d'Augusto la província més important de Hispania i en major ranc havia segut la Tarraconensis, passant a ser-ho des de Diocleciano la Lusitania.[3]
El vicarius Hispaniae tenia a la seua disposició un officium format per varis tipos de burócratas, en un cornicularius al cap,[4] i agents secrets, que informaven directament a l'emperador, i diferents tipos d'oficials administratius, contables i auxiliars.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llista de Verona. XI:Dioecesis Hispaniarum habet províncies numere VII (sic): Baetica. Lusitaniam. Karthaginiensis. Gallecia. Tarraconensis. Mauretania Tingitania.
La Diòcesis de les Hispanias consta de sèt províncies: Bètica, Lusitania, Cartaginense, Gallaecia, Tarraconense i Mauretania Tingitana. - ↑ Not. dig. occ. XXI: Vicarius Hispaniae. Sub dispositione viri spectabilis vicarii Hispaniarum: Consulars: Baeticae. Lusitaniae. Callaeciae. Praesides: Tarraconensis. Carthaginensis. Tingitaniae. Insularum Balearum. (...)
- ↑ Memòries de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
- 491–520.ISSN 2385-4251.Consultat el 2024-02-13.
- ↑ Not. dig. occ. XXI: Vicarius Hispaniae. (...) Officium autem habet idem uir spectabilis vicarius hoc modo: Principem de scola agentum in rebus exducenariis. Cornicularium. Numeraris duos. Commentariensem. Adiutorem. Ab actis. Cura epistolarum. Subadiuuas. Exceptores. Singulars et reliquum officium Notaris.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- J. Arce. L'últim sigle de l'Espanya romana. (4ª. ed.) Madrit, 1997. ISBN 978-84-206-2347-4
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Hispania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.