Anar al contingut

Idrís I

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Idrís (I) ibn Abd Allah (Plantilla:Langx; d. 791), també conegut com Idrís el Vell (Plantilla:Langx), va anar un hasánida i el fundador de la dinastia idrisí en part del nort de Marroc, despuix de fugir del Hiyaz com a resultat de la batalla de Fakhkh.[1] Va governar des de 788 fins a 791. Se li atribuïx la fundació de la dinastia que va establir l'Estat marroquí i és considerat el pare fundador de Marroc.[2]

Biografia

[editar | editar còdic]

Idris era el bisnieto d'Hasán, qui era fill de Fátima i Alí i net del profeta islàmic, Mahoma.[3] Va nàixer i va créixer en Aràbia.[4] Els seus mig germans paterns, Muhammad al-Nafs al-Zakiyya i Ibrahim, varen ser assessinats pels abasíes durant una rebelió fallanca. El seu germà Yahya es va rebelar en Daylam, pero es va vore obligat a rendir-se. Posteriorment, va ser perseguit pel califa Harún al-Rashid i encarcerat repetidament.

El propi Idris va participar (junt en Yahya) en una atra sublevació alida en 786, baixe el mando d'al-Husayn ibn Ali al-Abid. Despuix de la derrota del tumult en la batalla de Fakhkh, va escapar i va permanéixer amagat, abans de traslladar-se a Egipte. En l'ajuda de Wadih, cap local del sistema postal califal, va conseguir eixir d'Egipte i aplegar al Magreb.[3]

En 789, va aplegar a Tànger abans de dirigir-se a Walili, el jaciment del Volubilis romà. Ací s'ha descobert el seu quarter general en excavacions recents realisades pel Institut Marroquí d'Arqueologia (INSAP) i l'University College de Londres.[5] La sèu es troba just fòra de les muralles de la ciutat romana, que llavors estava ocupada per la tribu bereber dels Awraba, baixe el mando d'Ishaq ibn Muhammad. Este es va casar en Kenza,[6] dels auraba, en qui va tindre un fill, Idris II.[7] Este acontenyiment es considera la consolidació i el naiximent de la dinastia idrisí, el quart Estat musulmà en Marroc despuix de Nekor (710-1019), Barghawata (744-1058) i Midrar (757-976).

El Mausoleu de Idris I (estructura en sostre vert, avall a l'esquerra) en Mulay Idrís.

Idris I va conquistar gran part del nort de Marroc i va fundar la ciutat de Fez. En l'any 789 d. C., va arrebatar Tremecén (en l'actual Argèlia) al sufrita ifraní Abu Qurra,[8] que va passar a formar part del regne. Esta successió d'acontenyiments va provocar la venjança del califa abasí Harún al-Rashid, qui va enviar emissaris per a matar-ho. Idris I va morir en 791 en Walili, supostament enverinat per agents del califa.[3][9] El seu fill, Idris II, va nàixer uns mesos més vesprada i va ser criat pels Awraba baix la regència de Rashid, lliberte (mawla) i conseller del seu pare.[10][4][9] Va deixar Walili per a anar a Fez en 808. Durant el seu regnat (791-828) va consolidar en èxit l'Estat idrisí i va convertir Fez en una capital pròspera.[10][10]

El cos de Idris I va ser enterrat en un tossal propenc a Walili. El lloc a on es troba la seua tomba es va convertir en un poble conegut com Moulay Idriss Zerhoun. A lo llarc dels sigles, es va desenrollar ací una zauía (complex religiós) entorn al seu mausoleu, que seguix sent un important lloc religiós en Marroc.[11][12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. A History of the Maghrib in the Islamic Period, Jamil M. Abun-Nasr, 1987, p. 51-52
  2. Jewish–Muslim Interactions: Performing Cultures between North Africa and France (en en), Liverpool University Press, pp. 170. ISBN 978-1-78962-727-5.
  3. 3,0 3,1 3,2 Eustache, 1971, p. 1031.
  4. 4,0 4,1 Stephen, Cory (2012). «Idris I (d. 791)», Dictionary of African Biography (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-538207-5.
  5. Fentress y Limane, 2018.
  6. Robinson, Marsha R. (2006). Crossing the Strait from Morocco to the United States: The transnational gendering of the Atlantic world before 1830. (en anglés), The Ohio State University, pp. 74. «Idriss’ power to rule in this area hinged upon his marriage to Kenza»
  7. «من هو مولاي إدريس الأول - المرسال». «Her name is Kenza al-Awrabiya in relation to the Berber tribe called Awraba. She is the daughter of the tribe’s leader, Ishaq bin Abdul Hamid al-Awrabi, and the wife of Moulay Idris I, who was assassinated while she was pregnant with her first són.»
  8. (1975) The Cambridge History of Africa (en en), Cambridge University Press, pp. 526. ISBN 978-0-521-20981-6.
  9. 9,0 9,1 (2018).«Idrīsids».doi:10.1163/1573-3912_ei3_COM_32374.
  10. 10,0 10,1 10,2 A History of the Maghrib in the Islamic Period, Jamil M. Abun-Nasr, 1987, p. 51-52
  11. Plantilla:EI2
  12. (2010) Li Maroc andalou : à la découverte d'un art de vivre, 2 edició, Ministère dones Affaires Culturelles du Royaume du Maroc & Museum With No Frontiers. ISBN 978-3902782311.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Benchekroun, Chafik T. (2018). "Idrīsids". In Fleet, Kate; Krämer, Gudrun; Matringe, Denis; Nawas, John; Rowson, Everett (eds.). Encyclopaedia of Islam (3rd ed.). Brill Online. doi:10.1163/1573-3912_ei3_COM_32374. ISSN 1873-9830.
  • Julien, Charles-André, Histoire de l'Afrique du Nord, dones origines à 1830, original edition in 1931, new edition by Payot, Paris, 1994
  • Abum-Nasr, Jamil M. (1987). A History of the Maghrib in the Islamic Period.
  • (2018) Volubilis après Rome. Fouilles 2000-2004, Brill.
  • Plantilla:EI2

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]