Duoviri
Duunviro (del llatí ““duumvir, -ĭri.”.”) varen ser magistrats romans colegiats composts per dos individus, actuant en diversos àmbits de l'administració romana. En l'àmbit municipal i de les colónies, varen eixercir com els dos presidents del ordo decurionum.
Duoviri (duumviro, duoviro o duóviro), dos hòmens. Càrrec públic romà, que no magistratura, compost per dos hòmens que apareix en molt diversos àmbits de l'administració. La més important era la duoviri iure dicundo, magistratura ordinària anual romana similar a la figura del consulat en la República, pero a nivell de colónies i municipis.
Orige
[editar | editar còdic]Encara que el concepte de duovir en sentit ampli es referix a un càrrec compost per dos individus, la seua consideració com a magistratura depén del context institucional. [1]
El seu orige es relaciona en formes arcaiques d'organisació del poder, caracterisades per la seua naturalea extraordinària, funcional i temporal. En les seues primeres manifestacions, el duunvirato sorgix com una solució institucional flexible, destinada a afrontar situacions excepcionals, a sovint vinculades en contexts de crisis. La colegialitat (dos individus) és la traça essencial del càrrec, que actua com a mecanisme de control polític.[1] Es trobaven subordinats a magistratura superiors, com els cònsuls o el Senat, en un poder delegat i llimitat. A diferència de les magistratura superiors, els duoviri carien de imperium, eixercint una potestas llimitada i lligada a la funció per a la que se li havia designat. La seua autoritat es trobava somesa davant el marc jurídic romà, el control de les magistratura superiors i els òrguens colegiats municipals. [2]
A lo llarc de la República i en el desenroll de les institucions romanes, el duunvirato va passar de ser una magistratura creada ad hoc per a convertir-se, en algunes situacions, sobretot en l'àmbit urbà i a partir de la seua expansió territorial, en un càrrec ordinari, estable i regular, integrat en l'estructura de govern de les colónies i municipis, a on estos eixercien funcions administratives i jurídiques de primer orde. [3][2]
Esta evolució es veu reflectida, per eixemple, en les ciutats hispanorromanas, a on els duoviri es varen convertir en la màxima magistratura municipal, com s'arreplega en la Lex Irnitana, que establix el seu caràcter anual i regula les seues funcions judicials i administratives. Disposicions similars es conserven en atres lleis municipals de Hispania com Lex Ursonensis, Lex Malacitana, Lex Salpensana. [4]
Les fonts epigràfiques permeten conéixer a duoviri concrets que varen eixercitar la seua llabor en distints llocs de l'Imperi, com els membres de la família Spectatii, que varen eixercir la seua duunvirato en la ciutat de Celeia.
El duunvirato es desenrolla des de l'época de la república romana fins a l'Alt Imperi, en un progressiu desenroll institucional en l'àmbit municipal i una diversificació funcional en contexts extraordinaris.
Característiques
[editar | editar còdic]Coneixem les seues tasques per les cartes de municipalitat. Eixerciten tant tasques internes com a externes. En tasques internes convocaven i presidien les assamblees llegislatives i electorals, realisaven la jurisdicció municipal i l'administració de les finances. Sobre l'exterior s'encarregaven de la correspondència administrativa i jurídica en les estàncies provincials i el poder imperial, a la seua volta de firmar tractats en atres localitats i rebre personalitats.
Atres tipos:
- duoviri perduellionis que actuaven en processos d'alta traïció.
- duoviri agris dandis que assignen terres.
- duoviri navals que construïen la flota.
- duoviri quinquenal, cada 5 anys tenien poders censoriales, realisaven censos en el municipi.
- duoviri sacris faciundis, creada en época dels reis, eren sacerdots que s'ocupaven dels sacrificis. Era un càrrec vitalici reservat als patricios. Es va incrementar a dèu hòmens (decemviri) en el IV i a 15 (quindecemviri) en época de Sila.
- duoviri aedi locandae s'ocupaven de l'erecció d'un temple. Entre els coneguts, va estar Quint Marcio Rala, nomenat en els anys 194 i 192 a. C.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Habis.(54)
- 123–143.doi:10.12795/Habis.2023.i54.08.Consultat el 2026-01-18.
- ↑ 2,0 2,1 RIDROM: Revista Internacional de Dret Romà.(17)
- 105–144.ISSN 1989-1970.Consultat el 2026-01-18.
- ↑ Lucentum.(43)
- 257–274.ISSN 1989-9904.doi:10.14198/LVCENTVM.23909.Consultat el 2026-01-18.
- ↑ Hispania Antiqua.(36)
- 43–50.ISSN 2530-6464.Consultat el 2026-01-18.
- ↑ Tito Livio, XXXIV, 53; íbid., XXXV, 41.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- A. Montenegro i uns atres; Història d'Espanya 3. Espanya Romana. Editorial Gredos, Madrit, 1986.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Duoviri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.