Tripolitania

Mapa de les tres regions de Líbia.

Tripolitania o Tripolitana (que en llatí significa «el país de les tres ciutats», d'a on procedix el nom actual: en àrap, طرابلس; trans., Tarābulus) és una regió històrica cultural del Magreb, que correspon actualment a Líbia occidental, centrada en la ciutat costera de Trípoli. La regió va ser originalment habitada per l'ètnia bereber. En el VII els fenicios varen instalar colónies a lo llarc de la costa, sent la més prospera la ciutat de Leptis Magna, que més vesprada passaria a estar baix el control de Cartago. Els numidios, aprofitant la derrota dels cartagineses pels romans, la varen invadir i varen capturar el 146 a. C. Els romans varen aplegar un sigle més vesprada, fent de Tripolitania una pròspera regió dins de la Líbia romana. Els vàndals varen assumir el control de la regió en 435 i en el VI varen ser suplantats pel Imperi bizantí.

Erro al crear miniatura:

Sagell del correu aéreu d'1 lira. Representa a un ginet àrap senyalant un aeroplano en lo alt. Va ser utilisat en 1937.

Els àraps es varen fer en el seu control en el VII i es va mantindre aixina, exceptuant el breu domini de Carlos V des de 1510 sobre la plaça de Trípoli. Eixa situació es va prolongar fins a l'any 1553, quan els turcs otomans els varen succeir mantenint la regió com valiato de Tripolitania (que incloïa també partix de la Cirenaica i del Fezán) fins a 1911, quan els italianos la varen capturar durant la guerra ítalo-turca. Al final de la guerra, en octubre de 1912, Turquia va cedir Cirenaica i Trípoli (que es va rebatejar com Tripolitania) a Itàlia. En 1934, Itàlia va unir abdós territoris en la colónia italiana de Líbia. Itàlia li va concedir oficialment l'autonomia a Tripolitania despuix de la guerra, pero va ocupar gradualment la regió. Administrada originalment com una sola colónia, Tripolitania va ser una única colónia des del 26 de juny de 1927 fins al 3 de decembre de 1934 quan va passar a formar part de Líbia. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels aliats i fins a 1947 Tripolitania i Cirenaica varen ser administrats pel Regne Unit; Itàlia va renunciar formalment eixe mateix any a la seua demanda sobre el territori. La Societat Tripolitana es presenta com la guardiana dels interessos de Trípoli, ciutat central en la geografia, l'història i l'identitat de la regió de Tripolitania^{cita requerida}.

Governants de Tripolitania

(Les senyes en cursiva indiquen continuïtat en el càrrec)

Data	Titular	Notes
1911	Govern independent	En rebelió contra la sobirania otomana
3 d'octubre de 1911	Ocupació italiana
1911 a març de 1913	Sulaiman al-Barouni (o Sulayman ibn ‘Abd Allah al-Baruni), cap de Tripolitania
16 de novembre de 1918	República de Tripolitania
16 de novembre de 1918 fins a novembre de 1920	Ahmad Tahir al-Murayyid, president del consell de la república
18 de maig de 1919	Baix domini colonial italià
Novembre de 1920 fins a 1923	Ahmad Tahir al-Murayyid, president de la reforma central
12 de novembre de 1922	Anexió d'Itàlia
Octubre de 1911	Raffaele Borea Ricci d'Olmo, governador
11 d'octubre de 1911 fins a 1912	Carlo Francesco Giovanni Battista Caneva, governador
De 1912 a 1913	Ottavio Ragni, governador
2 de juny de 1913 fins a 1914	Vincenzo Garioni, goberndor
1914 a 1915	Luigi Druetti, governador
1915 a 1915	Iulio Cessara Tassoni, governador
1915 a 1918	Giovanni Battista Ameglio, governador
6 de juliol de 1920 fins a juliol de 1921	Luigi Mercatelli, governador
Juliol de 1921 a juliol de 1925	Giuseppe Volpi, conte vaig donar Misurata, governador
Juliol de 1925 a 24 de giner de 1929	Emilio De Bono, governador
24 de giner de 1929 a 31 de decembre de 1933	Pietro Badoglio, governador
1 de giner de 1934	Incorporació a Líbia
23 d'octubre de 1942	Administració britànica
Decembre de 1942 a 26 de giner de 1943	Maurice Stanley Lush, governador
1943 a 1946	Travers Robert Blackley, administrador
1946	Administració de l'ONU
1946 a abril de 1949	Travers Robert Blackley, administrador
Abril de 1949 a 24 de decembre de 1951	Travers Robert Blackley, president
24 de decembre de 1951	Incorporació a Líbia