Cirenaica
Cirenaica (en àrap برقة , o Barqa) és una regió històrica situada en la costa noreste de lo que hui és Líbia (Àfrica). Es tracta d'una replanell d'uns 130 km d'ample, situada a uns 20 quilómetros terra adins, que descendix cap a la mar per mig d'una série de terrats. El clima mediterràneu, les pluges regulars, els numerosos oasis i la fertilitat del seu sola varen convertir en una regió històricament destacada del nort d'Àfrica. Cirenaica va ser elloc d'orige de la Guerra de Líbia de 2011, i es va mantindre baix control de Consell Nacional de Transició durant la major part del temps que va durar la lluita; La capital del Consell de Transició va estar en Bengasi durant tota la lluita.[1] Varis líders tribals i comandants de les milícies rebels que controlen l'est de Líbia han declarat l'autonomia de Cirenaica, independisant-se aixina del control directe de la capital Trípoli.[2]
Història
Colonisació grega
En el VII va ser colonisada per colon dorios procedents de l'illa grega de Tera (actual Santorini).[3] el cabecilla dels colon era un home cridat Aristeo, que va adoptar el nom de Bat (provablement fora un títulibio, a pesar de que en grec signifique tartamut), el qual va fundar la ciutat de Cirene al voltant de l'any 630 a. C. Bat va fundar un regne en Cirenaica i una dinastia, els Batíades. Durant els següents doscents anys els grecs varen fundar atres quatre importants colónies:
- Barca (Merj)
- Evespérides (cridada més tarde Berenice, i actualment Bengasi)
- Tauquira (més tarde Arsínoe, actualment Tocra)
- Apolonia, el port de Cirene (actual Marsa Susa). Junt en Cirene, es va conéixer al conjunt d'estes cinc ciutats com Pentápolis.[3] La fèrtil planicie costera a on es troben pren el nom de la més pròspera de dites ciutats, Cirene. Els següents sigles varen ser époques de lluites polítiques contra la monarquia. Despuix de la conquista d'Egipte per Cambises II (fill de Ciro el Gran, rei de Pèrsia) en l'any 525 a. C., els reis de Cirene varen passar a ser tributaris d'Egipte. Quan Egipte es va independisar dels perses, en l'any 450 a. C. aproximadament, la monarquia va ser derrocada i Cirenaica es va convertir en una república.
| Rei | Regnat |
|---|---|
| Aristóteles Bat I | c. 631-c. 599 a. C. |
| Arcesilao I | c. 599-c. 583 a. C. |
| Bat II l'Afortunat | c. 583-c. 560 a. C. |
| Arcesilao II el Forta | c. 560-c. 550 a. C. |
| Bat III l'Agarre | c. 550-c. 530 a. C. |
| Arcesilao III | c. 530-c. 514 a. C. |
| Bat IV el Just | c. 514-c. 470 a. C. |
| Arcesilao IV | c. 470-c. 440 a. C. |
Més tart, en el 331 a. C., Cirene va ser conquistada per Alejandro Magne, i més vesprada es va incorporar al Egipte ptolemaico. Durant esta época, l'economia va experimentar una progressiva decadència. Ptolomeo VIII va llegar la Cirenaica al seu fill natural Ptolomeo Apión qui, a la seua mort en 96 a. C. deixa el regne en herència a Roma.
Época romana
.svg)
- Artícul principal → Líbia romana.
En el 74 a. C., Cirenaica es va convertir en una província romana, que també incloïa a Creta, denominada Creta et Cyrenaica. En la partició del Imperi romà en l'any 395, Cirenaica va ser assignada al imperi oriental. Va permanéixer en poder dels bizantino fins que els àraps la varen invadir en el 642.[4] Durant dèu sigles va estar baix el domini de diferents dinasties àraps i bereberes.
Etapa moderna
A principis del XVIII, es va convertir en una possessió del Imperi otomà, coneguda com Bengasi.
En setembre de 1911, despuix d'esclatar la guerra Ítalo-Turca entre Itàlia i el Imperi otomà, Cirenaica va ser ocupada pels italians. Al final de la guerra, en octubre de 1912, Turquia va cedir Cirenaica i Trípoli (que es va rebatejar com Tripolitania) a Itàlia. En 1934, Itàlia va unir abdós territoris en la colónia italiana de Líbia. Durant la Campanya norteafricà de la Segona Guerra Mundial varen tindre lloc durs combats entre els Aliats front al eixèrcit italià i el Afrika Korps alemà. A finals de 1942, les forces armades del Imperi Britànic varen conseguir impondre's i es varen fer en el control de tota Líbia fins a 1951, quan el país es va declarar independent com el Regne de Líbia.[5]
Cirenaica va ser elloc d'orige de la rebelió popular que donaria lloc a la Guerra de Líbia de 2011, i es va mantindre baix control de Consell Nacional de Transició durant la major part del temps que va durar la lluita; La capital del Consell de Transició va estar en Bengasi durant tota la lluita.[1] Al començament de 2012, despuix de la victòria dels rebels libios, varis líders tribals i comandants de les milícies rebels varen declarar l'autonomia de Cirenaica despuix d'un congrés regional, independisant-se aixina del control directe de la capital Trípoli.[6][7][8]
Organisació polític-administrativa
El territori corresponent a Cirenaica es trobava dividit en 7 shabiyat, o districtes, d'acort a l'organisació de Líbia en 22 shabiyat de 2006.[9] (Pero des de 2012 la divisió en shabiyat ha segut substituïda per l'organisació del territori en baladiyah o municipis).
| Àrap | Espanyol | Número en el Mapa |
|---|---|---|
| البطنان | Al Butnan | 1 |
| درنة | Derna | 2 |
| الجبل الاخضر | Al Jabal al Akhdar | 3 |
| المرج | Al Marj | 4 |
| بنغازي | Bengasi | 5 |
| الواحات | Al Wahat | 6 |
| الكفرة | Al Kufrah | 7 |
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 "Endgame in Tripoli". The Economist (24 February 2011).
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaedition. cnn. com - ↑ 3,0 3,1 Ring, Trudy et al. (1996) "Cyrene (Gebel Akhdar, Libya)" International Dictionary of Historic Plaus: Volume 4: Middle East and Africa Fitzroy Dearborn Publishers, Chicago, 194, ISBN 1-884964-03-6
- ↑ «archive. org/web/20101216053715/http://www. tulane. edu/~august/H303/chronologies/Byzantine_Dark_Age. htm Early Medieval and Byzantine Civilization: Constantine to Crusades». Tulane. edu. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2010. Consultat el 24 de febrer de 2011.
- ↑ Stewart, John (1996) "Cyrenaica" The British Empire: an encyclopedia of the Crown's holdings, 1493 through 1995 McFarland & Co., Jefferson, North Carolina, p. 125, ISBN 0-7864-0177-X
- ↑ «Autonomy bid in Libya prompts fears of nation’s break-up». Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2012. Consultat el 25 d'abril de 2012.
- ↑ Autonomy bid fans break-up fears in Libya
- ↑ Libyan leader eslams Arabs for sedition
- ↑ شعبيات الجماهيرية العظمى - Sha'biyat of Great Jamahiriya.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cirenaica.
- Inscriptions of Roman Cyrenaica [1] archivat en Wayback Machine.
- Dynamic map of Cyrenaica on Google Maps.
- org's History and list of rulers of Tripolitania, Cyrenaica
- net's History and list of rulers of Cyrenaica
- de's History of Cyrenaica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cirenaica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.