Rea
En la mitologia grega, Rea (en grec antic: Ῥέα o Ῥείη; Rhéa o Rheíē)[1] era una titánide germana i esposa de Crono. És especialment celebrada per ser la mare de la primera generació dels deus olímpics, les deidades més importants en l'antiga Grècia. Ya des de les fonts arcaiques li la denomina com la «mare dels deus» (Μητήρ Θεόν, Mētḗr Thēón) i est és el seu paper principal en els mits.[2]
Rea era una deesa associada a la maternitat, la fecunditat, les montanyes, la terra i la naturalea salvage. Es tracta d'un arquetip de deesa mare i potnia theron. En la Antologia Palatina li la menciona com a nodriça de feres i lleons.[3] La naturalea de les plantes i atres sers vegetals caïen baix la dependència de la pròpia Rea.[4]
Cultualmente Rea era una deidad associada en Creta i el naiximent de Zeus. En el pas del temps va ser assimilant-se en atres deeses mare de procedència anatolia, com Cibeles i la Magna Mater (Gran Mare), i en la mitologia romana va ser identificada en Ops. Rea solament apareix en l'art grec a partir de el IV, quan la seua iconografia s'inspira en la de Cibeles, per lo que abdós són a sovint indistinguibles. Els símbols de Rea llavors inclouen els lleons, la corona mural, els címbalos i el ceptre.[5]
Etimologia
[editar | editar còdic]Els estudiosos no es posen d'acort sobre el seu etimologia. L'etimologia popular diu que el seu nom significa ‘fluix’ (menstrual o del líquit amniótico) o ‘facilitat’ (en el part). No obstant alguns creuen que Rea (Ῥέα) és una metátesis de éra (ἔρα, açò és, 'sol' o 'terra').[6] Atres tradicions diuen que el seu nom prové de ῥέω (rhéo, 'fluir, descarregar').[7] O ben tant Rea com Crono varen rebre noms de dos corrents: Rea de ῥοή (rhoē), «riu, corrent, fluix» i Crono de χρόνος (chrónos) «temps», que fluïx com un riu.[8] Cornuto diu que personifica el «fluir» (rhyseôs), com el devindre de la pluja sobre la terra.[9] És provable que el nom de Rea tinga un orige prehelénico o micénico.[10]
Ascendència i descendència
[editar | editar còdic]Sobre la seua ascendència, Rea té fins a quatre variants. Ya des d'Hesíodo li la considera un dels dotze titanes, i com a tal és filla d'Urà i Gea.[11] Platón, disertando sobre les versions homéricas i hesiódicas, diu que Rea, Crono i Forcis varen ser els fills més antics de la prole d'Oceà i Tetis.[12] En les versions tardanes li la considerava filla d'Urà i Hestia[13] o inclús d'Éter i Terra (ací com Ops).[14]
Sobre la seua descendència, fama és que Rea, entregada a Crono, va tindre famosos fills: Hestia, Deméter, Hera de áureas sandalias, Hades que residix baix la terra, Poseidón que commou la terra i Zeus, pare de deus i hòmens.[15] Uns atres diuen que fill de Crono i Rea va ser Enialio[16] o be ho varen ser Taumante i Biante.[17] També es diu que, violada pel seu propi fill Zeus, Rea va donar a llum a Perséfone.[18] Una font tardana diu que Rea va ser mare dels coribantes.[19]
Vore també
[editar | editar còdic]- Rea, satèlit de Saturn que va ser nomenat en el seu honor.
- Rhea, un gènero d'aus, va anar també nomenada en el seu honor.
- Mare naturalea
- Anex:Deidades de la fertilitat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atres variants gràfiques en grec antic són Ῥεία (Rheía) o Ῥέη (Rhéē). En llatí: Rhĕa o Rhēa
- ↑ Himne homérico a Hermes, 29
- ↑ Antologia Palatina vaig vore.51.1.
- ↑ Damascio, en Platón Parm. 284
- ↑ Roller, Lynn E., In Search of God the Mother: The Cult of Anatolian Cybele, University of Califòrnia Press, 1999. p. 171. ISBN 9780520210240
- ↑ Griechische Mythologie und Religionsgeschichte (Munich, 1906), 1524 n. 2. Hopkinson, p. 176.
- ↑ Crisipo: Estoico II, 318.
- ↑ Platón: Crátilo, 402 b–c
- ↑ Cornuto: Repàs de les tradicions teològiques dels grecs, 30
- ↑ Enciclopèdia Britànica: «Rhea, Greek goddess».
- ↑ Hesíodo: Teogonía, 453–458
- ↑ Platón: Timeo 40i
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica VI (fragments), 1, 9
- ↑ Higino: Faules, prefacio; Higino especifica Opis en el seu catàlec de titanes pero usa la majoria de noms en grec per lo que en este context Ops o Opis és equivalent a Rea.
- ↑ Homero: Ilíada XV 187, Hesíodo: Teogonía 453, Apolodoro I 1, 5, Diodoro Sículo V 68.1
- ↑ A. Bernabé: Poetae Epici Graeci, 44, Berlin, 1983.
- ↑ Proclo, sobre el Timeo de Platón I 133, 9 Diehl.
- ↑ Atenágoras, Apologia 20, 2 (fr. órfico, 58 Kern)
- ↑ Sua, veu Korýbantes
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.