Crátilo (diàlec)

Començ del text en un còdex medieval (895 d. C.)

Crátilo (Κρατύλος en grec; Cratylus en llatí) és el nom d'un diàlec escrit per Platón en l'any 360 a. C. aproximadament. Els intérprets ho ubiquen en la transició entre el seu periodo jovenil i el seu periodo madur.

El tema principal del diàlec és la relació entre les paraules i el seu significat, considerant dos postures: la conexió natural i la d'usos i costums, defeses respectivament per Crátilo i Hermógenes. Crátilo és una de les primeres obres filosòfiques de l'Antiga Grècia en tractar matèries etimològiques i llingüísticas.

Contingut

Hermógenes li demana a Sócrates que intervinga en la discussió que manté en Crátilo sobre si el significat de les paraulas ve dau de forma natural (com postula Crátilo) o si pel contrari és arbitrari i depén del hàbit dels parlants (com propon Hermógenes). Crátilo sosté la concepció presocrática de que la paraula conté certs sons que expressen l'essència de lo nomenat. Aixina, diu: «El que coneix els noms coneix també les coses». Segons esta tesis, hi ha lletres idònees per a coses blanes, unes atres per a coses líquides, etcétera. La tesis de Hermógenes és molt diferent. Afirma que la relació entre el nom i lo nomenat ve donada per la costum i la convenció. Els noms no expressen l'essència de les coses, i poden reemplaçar-se per uns atres si els que ampren la paraula aixina ho acorden. Sócrates no es mostra d'acort en cap de les dos propostes. Durant més de la mitat del diàlec, analisa cóm s'han format les paraules, respecte a lo que declara: «De fet, de tant donar-li el regrés als noms a destre i sinistre, no seria en absolut d'estranyar que la nostra llengua antiga, front a l'actual, no es diferenciara en res de la bàrbara». Dels ètims que propon, només uns pocs són certs.

Considera José Luis Calvo que l'intenció de Sócrates és rebujar el llenguage com a revelador de la veritat en combatre dos teories que pretenen, cada una a la seua manera, amprar-ho con este fin.

En el seu poema El Golem, Jorge Luis Borges evoca la polèmica del coloqui platònic, i diu en el primer quartet:

Vore també

• Logos