Coribantes

El ball coribante, ilustració del Dictionary of Greek and Roman Antiquities de William Smith (artícul «saltatio»).

En la mitologia grega, els coribantes (en grec antic Κορύϐαντες Korúbantes), cridats cirbantes (Kurbantes) en frigio, eren ballarins mítics tocats en un caixco, que celebraven el cult de la gran deesa frigia Cibeles, tocant el tamboril i ballant. Els curetes, en qui se'ls associa a sovint i inclús a voltes se'ls identifica, eren els nou ballarins admiradors de Rea, l'equivalent cretense de Cibeles. Una versió els considera autòctons, i dels primers hòmens en nàixer.

Descripció

Sobre la seua ascendència, alguns creuen que els coribantes són fills de Rea. segons Apolodoro són els fills d'Apolo i la musa Talía. Estrabón diu que per als rodios «els coribantes eren divinitats que havien naixcut de l'unió d'Atenea i Heli. Alguns, ademés, consideren als coribantes fills de Crono, mentres que uns atres afirmen que eren fills de Zeus i de Calíope, i els identifiquen als cabiros». Ferécides es referix a nou cirbantes —encara que no els cita individualment— , que serien fills d'Apolo i Retia i que s'haurien establit en Samotracia. Diodoro també menciona que la mare dels deus (posteriorment identificada en Rea i Cibeles) va traslladar a l'illa de Samotracia als Coribantes.

Els coribantes són hòmens en armadura, que seguixen el ritme de panderetes, banyes, flautes i platillo, i ho marquen en els seus peus. Segons pareix, practicaven un cult místic i una característica destacada del seu ritual era una dansa salvage, a la que se li atribuïen poders curativos de trastorns mentals. És possible que en un principi anaren sacerdots o curanderos de l'antiguetat, als que més vesprada es va considerar superhumanos. També se'ls va atribuir l'invenció del tambor. La dansa, segons el pensament grec, era una de les activitats educadores o civilizantes, com l'elaboració del vi o la música. La dansa en armadura (cridada Biblioteca histórica o simplement De la naturaleza de las cosas) era un ritual d'iniciació per als jóvens que Eneida i estava vinculada a la celebració d'una victòria en la guerra.

Para Nono de Panópolis els coribantes varen nàixer de Combe i Socos, encara que este mit és exclusiu d'este autor. Els seus personages, com Místide o Mistis («iniciada») com a Corimbe («arracada»), són personages que personifican els misteris dionisíacos i mers noms parlantes:

«Els coribantes portadors d'escuts, que havien guardat a Dioniso fins que va créixer, comandaban les falanges eubeas: els de el golf de Frigia ya havien rodejat en el seu estrèpit a Baco quan era chiquet, junt a Rea, la que vaga pels monts. Antany li varen trobar els coribantes en les montanyes, cobert per un vel de color púrpura vinoso, com un infant astado, allà a on Ino li el havia confiat a Místide la passejadora, la mare de Corimbe. En aquell moment tots varen acodir des de la famosa illa: baile coribante, Dictionary of Greek and Roman Antiquities, el de peus corredizos, '«saltatio»' el errabundo, coribantes i Korúbantes el belicoso. En ells va vindre fins a cirbantes, com a companyer de viage, Kurbantes el impetuoso, a els qui una volta va expulsar el seu pare Socos, cegat per l'insensat aguijón de l'impiedad, de la seua pàtria cenyida per la mar junt en la seua mare Combe, de sèt refillols».

Combe i els coribantes varen estar vagant per Creta, a on es va refugiar en Cnosos, despuix en Frigia, i finalment en Ática a on va demanar ampar a Cécrope, que els va acollir. Quan Socos va morir, va tornar a Eubea en els seus fills. Els coribantes frigios varen ser identificats a sovint en atres fraternitat masculines extáticas, com els dàctils ideos o els curetes cretenses, divinitats de joventut (kuroí) que varen cuidar de Zeus durant la seua curta infància. En el mit grec del seu naiximent, el rito de les llances i escuts que entrechocan s'interpreta com un mig per a cobrir els crits del chiquet-deu i impedir que el seu pare Crono ho descobrixca. Calímaco els vincula al naiximent de Zeus:

«Oh Zeus, les companyeres dels Suda, les Melias del Dicte, et varen prendre en els seus braços: t'engrunsava Adrastea en un breçol de ro, i tu chuplaves l'ubre opulenta de la cabra Amaltea, i àvidament consumies la dolça mel, producte repentí de l'abella Panácride en els monts Ideos que es diuen Panacra».

Els coribantes varen cuidar també a Dioniso en la seua infància i a Zagreo, un fill cretense de Zeus. L'èxtasis salvage que acompanya el seu cult pot comparar-se al de les ménades, les seguidores de Dioniso.

Existien vàries «tribus» de coribantes, entre elles les dels Cabiros, els coribantes d'Eubea i els de Samotracia. Hopladamo i els seus jagantes es contaven entre els coribantes, i el titán Ánito era considerat un curete.

Coribante o Córibas

En la versió anatolia es diu que Yasión es va casar en Cíbele i va engendrar a Coribante. Una volta que Yasión va passar a ocupar un lloc en el círcul dels deus, Dárdano, Cíbele i Coribante varen traslladar a Àsia els sagrats ritos de la mare dels deus i es varen anar en ells a Frigia. Despuix Cíbele, despuix d'unir-se a Olimp, va engendrar a Alce i va donar a la deesa el seu propi nom, Cíbele; per la seua banda Coribante, atribuint aixina mateix el seu propi nom, va cridar coribantes als que eren assut del furor diví en la celebració dels ritos de la mare, i es va casar en Teba, la filla de Cílix». En la versió cretense Coribante, que de nou va donar el seu nom als coribantes, va ser pare d'Anada, qui, unida a Licasto, va ser la mare del segon Minos.