Cabiros
En la mitologia grega, els Cabiros o Cabirios (en grec antic Κάβειροι, Kábeiroi) eren un grup d'enigmàtiques deidadés ctónicas. Varen ser adorats en un cult mistérico que va tindre el seu centre en l'illa de Samotracia (Grècia) i va estar estretament relacionat en el mit d'Hefesto. El cult es va estendre ràpidament per tot lo món grec durant el periodo helenístico, sent finalment adoptat pels romans. La menció més antiga dels cabiros està referenciada en una tragèdia perduda d'Esquilo, Els cabiros, en la que els argonautas es troben als cabiros en Lemnos i estos els prometen cantitats ingents de vi.[1]
És provable que els Cabiros anaren originalment deidades frigias de la fertilitat i protectors dels mariners, que els grecs varen importar al seu panteón. Segons Mnaseas són quatre en número Axíero, Axiocersa, Axiocerso i Casmilo. La mateixa font diu que Axíero és Deméter, Axiocersa és Perséfone, Axiocerso és Hades i Casmilo és Hermes. La substitució de Hades per Hefesto es deu a que Hades és l'espós de Perséfone.[2]
Acusilao afirma que de Cabiro i Hefesto va nàixer Cadmilo, i que este va ser pare de tres Cabiros, dels que varen nàixer les nimfes Cabírides. Ferécides es referix a l'unió de Cabiro, filla de Proteo, i Hefesto, de la que naixerien els tres Cabiros i les tres nimfes Cabírides, uns i unes atres objecte de cult.[3] Nono diu, seguint la llínea de l'anterior, que els cabiros eren dos, fills de Hefesto i de la tracia Cabiro. Eren Alconte i Eurimedonte, molt versats en les arts de la forja.[4]
En Tebas, prop de la porta Neísta, hi ha un santuari de Deméter Cabiria i Core. Diuen que en este lloc va existir un dia una ciutat i uns hòmens cridats Cabiros, i quan Deméter va vindre a conéixer a Prometeo, un dels Cabiros, i a Etneo, el seu fill, els va confiar alguna cosa per a que ho guardaren.[5]
Calímaco referix que els Cabiros tenen una procedència frigia-anatolia, o ben egipcíaca segons uns atres, pero siga com siga estan vinculats a l'orient. Conte, en una història que no s'ha conservat be, sobre un fratricidi comés per dos germans en un tercer i que estaria, segons pareix, vinculat al naiximent del cult dels Cabiros. En tot cas, Ones és un nom oriental que està associat a la figura de Totes, als Cabiros i a Hefesto.[6]
No obstant, pel secretisme del seu cult, la seua exacta naturalea i relació en atres antigues figures religioses gregues i tracias va permanéixer misteriosa. Com a resultat, l'afiliació i paper dels Cabiros va canviar significativament en el temps, incloent-se entre les variants comunes una parella femenina Axíero i Axiocersa i dos jóvens bessons que a sovint eren confosos en Cástor i Pólux, els qui també eren adorats com a protectors dels mariners. El número de Cabiros també va canviar, en algunes fonts citant quatre (a sovint una parella masculina i una atra femenina) i inclús a voltes més, com una tribu o raça completa de Cabiros.
Etimologia
[editar | editar còdic]l'etimologia del seu nom és desconeguda, sent provablement un préstam del lemnio. La paraula semítica c. (‘gran’) ha segut comparada en Κάβειροι des d'a lo manco Joseph Justus Scaliger en el XVI,[7] pero res més semblava senyalar a un orige semítico[8] fins que l'idea dels ‘grans’ deus expressada per la raïl semítica K-B-R es va vore definitivament avalada per al nort de Síria en el XIII en texts d'Emar publicats per D. Arnaud en 1985-87. Walter Burkert[9] senyala que J. Wackernagel havia produït una etimologia hindi en 1907, i en 1925 A. H. Sayce havia sugerit una relació en el hitita Cabiros (‘saquejadors’, 'mercenaris', ‘forajidos’), pero descobriments posteriors han fet esta hipòtesis inverosímil per motius fonològics.[10]
El nom dels Cabiros recorda a de Kabeiros, una montanya de la regió de Berecintia en Àsia Menor, estretament relacionada en la Deesa Mare frigia. El nom de Cadmilo, un dels Cabiros que solia es representat com un chicon jove, estava relacionat inclús en l'antiguetat en camillus, una antiga paraula llatina per a designar als chiquets que assistien en un rito i que és provablement un préstam del etrusc.
Mit
[editar | editar còdic]En els mits, la Cabiros presenten moltes similituts en atres races fabuloses, com els Telquines de Rodas, els Cíclopes, els Dàctils, els Coribantes i els Curetes. Estos grups diferents eren a sovint confòs o identificats uns en els atres degut a que varis d'ells, com els Cíclopes i els Telquines, estaven també associats en la metalúrgia.
Diodoro Sículo va dir dels Cabiros que eren Idaioi dactyloi (‘Dàctils ideos’). Els Dàctils ideos eren una raça de sers divins relacionats en la Deesa Mare del monte Anada, una montanya de Frigia consagrada a la deesa. Hesiquio d'Aleixandria va escriure que els Cabiros era karkinoi (‘carrancs’). Aparentment aixina se'ls concebia com a sers amfibis (recordant de nous als Telquines), en pinces en lloc de mans que usaven com a tenazas (en grec karkina) per a treballar el metal.
El número exacte i noms dels Cabiros variava en les diferents referències a ells. Com deidades mistéricas, els Cabiros rarament eren nomenats individualment, sent generalment cridats «grans deus». Segons algunes fonts originalment hi havia dos Cabiros. Estos varen aplegar a ser representats en l'art com una parella de deus: un de vell, tombat i barbudo i un atre més jove, de peu. Més vesprada varen ser quatre: dos masculins (Axiocerso i Cadmilo) i dos femenins (Axiocersa i Axíero). D'atres versions pot inferirse que hi havia una multitut d'ells, com en la de Pausanias, a on són descrits com una raça o tribu i no merament quatre individus. En un atre cult posterior, els Cabiros varen ser mesclats freqüentment en els Dioscuros, Cástor i Pólux, i retratats com una parella de jóvens casi indistinguibles d'ells.
S'ha sugerit que els misteris órficos poden haver tingut els seus orígens en els Cabiros.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Plutarco: Convit, II, 1; Pólux, VI, 23; en abdós casos citant com a autoritat a Els cabriros de Esquilo.
- ↑ Escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas I, 917; citant a Mnaseas com a autoritat.
- ↑ Estrabón: Geografia X 3, 21; citant a Acusilao i Ferécides com a autoritats.
- ↑ Nono: Dionisíacas XIV, 20
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia IX 25, 5-6
- ↑ Calímaco: Aitia, fr.115, Ones
- ↑ Scaliger, Joseph Justus (1565). Coniectanea in in M. Terentium in Lingua Latin.
- ↑ Burkert, Walter (1985). Greek Religion, Harvard University Press edició, pp. 457. ISBN 0-674-36281-0.
- ↑ Burkert, Walter (1992). The Orientalizing revolution: Near Eastern Influence on Greek Culture in the Early Archaic Age, pp. 2, nota 3.
- ↑ G. Dossin (1953) compara Κάβειροι a la paraula sumerio Cabirios, ‘coure’, pero açò és només una suposició.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabiros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.