Ctónico

En mitologia i religió, i en particular en la grega, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) —pronunciat com la paraula «tònic»—, designa o fa referència als deus o esperits subterràneus o del inframundo, per oposició a les deidades celests. A voltes també li'ls denomina telúrics (del llatí tellus).

La raïl χθών, χθονός, a diferència de γῆ, gê (terra cultivable o el planeta visual), khthốn designa el sol profunt, les entranyes de la terra. Descriu llingüísticament el seu doble alvertent: elloc obscur a on reposen els morts (la tomba) i, simultàneament, la pancha fèrtil del que emergixen els fruts i les riquees minerals (l'abundància). També significa «terra, sol, fondo de la terra», diferenciant-ho explícitament de χώρα (chṓra), «país, regió o territori geopolític».

Històricament, estes deidades pertanyen a un antic substrat mediterràneu i prehelénico, estretament vinculat en les cultures agrícoles d'Anatolia i l'àmbit egeo. Les preocupacions centrals que traduïxen estos mits giren entorn a la supervivència del ser humà. Per a estes corrents, la terra és un organisme viu a on la mort és indispensable per a la renaixença; per això, els cults mistéricos de raïl ctònica —com els d'Eleusis o els órficos— asseguraven als seus iniciats una esperança de supervivència bienaventurada despuix de la mort, superant l'ombrós destí que la religió olímpica oficial deparava a les ànimes.

L'arqueologia revela, especialment en els llocs de possibles santuaris i en les tombes de l'época neolítica i de la Edat del Bronze, els ídols calificats actualment de Grans Mares o Mares-Terra, supostament relacionats en els cults a la fecunditat i la fertilitat. La relació d'estos objectes en els d'atres llocs (notablement Anatolia) sugerix que esta antiga religió mediterrànea associava esta deesa en un bou o un corder, tema que permaneixerà largamente en la regió. En Creta, el supòsit cult a esta Gran Deesa es transforma durant l'II mileni a. C. a mida que apareixen nous actors: diversos animals, plantes, etcétera. Tota una flota de dimonis guia als deus, tals com els Curetes o els Dàctils, que s'expandixen en esta época i tindran numerosos descendents en la mitologia grega (quimeres, gorgonas, sirenas, etcétera). La mateixa Deesa Mare es duplica sense dubte com a mare i filla, com serà més tarde el cas de les seues hereues Deméter i Perséfone. El santuari dels Grans Deus de Samotracia albergava un cult mistérico dedicat a un panteón de divinitats ctòniques, de les que la més important era la Gran Mare. En Acragas (actual Agrigent) hi ha un temple dedicat a les divinitats ctòniques.

Ctònics i olímpics

Mentres que atres térmens com «deidad terrestre» solen tindre implicacions més dramàtiques, els térmens khthonie i khthonios tenen un significat més tècnic i precís en grec, referint-se davant tot a la forma en que s'oferien sacrificis al deu en qüestió. Alguns cults ctònics practicaven el sacrifici ritual, que a sovint es realisava de nit. Quan el sacrifici era una criatura viva, l'animal es posava en un bothros (βοθρος, ‘pou’) o megaron (μεγαρον, ‘cambra afonada’). En atres cults, pel contrari, la víctima era sacrificada sobre un bomos (βομος, ‘altar’) elevat. Les ofrenes solien cremar-se íntegrament o eren enterrades en lloc de ser cuinades i repartides entre els devots. No tots els cults ctònics eren grecs, ni tots ells practicaven el sacrifici ritual: alguns feyen sacrificis en efigies o cremaven ofrenes vegetals.

Tipo de cult front a funció

Encara que les deidades ctòniques tenien una relació general en la fertilitat, no tenien un monopoli sobre esta, ni eren els deus olímpics totalment indiferents a la prosperitat de la terra. Aixina, encara que tant Deméter com Perséfone cuidaven varis aspectes de la fertilitat de la terra, la primera tenia un cult típicament olímpic mentres que el de la segona era ctònic. Per a major confusió, Deméter era adorada junt a Perséfone en idèntics ritos, i inclús esta era classificada ocasionalment com una olímpica en la poesia i els mits. S'ha sugerit que l'absorció d'alguns cults anteriors en el nou panteón, front als que es resistien a ser assimilats, va fer que els mits més recents semblaren confusos.

Entre abdós

Les categories olímpica i ctònica no eren, no obstant, totalment estrictes. Alguns deus olímpics, com Hermes i Zeus, també rebien sacrificis i diezmos en alguns llocs. Els héroes deificados Heracles i Asclepio podien ser adorats com a deus o com a héroes ctònics, depenent delloc i l'época d'orige del mit. Més encara, algunes poques deidades no són fàcilment clasificables baix estos térmens. A Hécate, per eixemple, era costum oferir-li cadells en les encreuaments, lo que en tota seguritat no era un sacrifici olímpic, pero tampoc una ofrena típica a Perséfone o als héroes. Per les seues funcions en el inframundo, Hécate és, no obstant, classificada generalment com ctònica.

Ctonio i Ctonia

En la lliteratura clàssica, este caràcter ritual va quedar fixat per mig de l'us de l'epítet formal «Ctonio» o «Ctonia» en passages clau:

deidad	referència
Zeus Ctonio	Invocat per a propiciar la maduració de les collites subterrànees o baix la variant de Zeus Subterràneu per a cogobernar el inframundo
Dioniso Ctonio	El orfisme i els cults mistéricos veneraven la seua faceta subterrànea vinculada en la reencarnació i el inframundo, a on passava temporades junt a Perséfone
Hermes Ctonio	Invocat explícitament en les tragèdies com el deu psicopompo encarregat de guiar les ànimes cap al descans del subsol
Gea Ctonia	En la poesia primitiva, la deidad primordial de la Terra rep el nom directe de Ctonia. Açò es feya per a emfatisar la seua pancha subterrànea i profunt, diferenciant-la de la superfície a on creixen les plantes
Deméter Ctonia	Venerada formalment baix este epítet en festivals estiuencs específics de la Argólide per a assegurar la fertilitat de les raïls
Hécate Ctonia	S'invocava per a que assistira propícia als sacrificis nocturns
Perséfone Ctonia	Epítet per a enaltir a la reina del inframundo i la seua pertinença a l'àmbit subterràneu

Us en psicologia analítica

En psicologia analítica, el terme «ctònic» s'utilisa a sovint per a descriure l'esperit de la naturalea interior, els impulsos terrestres inconscients del sí-mateixa, les profunditats materials d'un, pero no necessàriament en connotacions negatives. Per eixemple: «La enveja, la codícia, la sensualitat, la mentira i tots els vicis coneguts són l'aspecte negatiu, "obscur" de l'inconscient, que pot manifestar-se de dos modos. En el sentit positiu apareix com un "esperit de la naturalea", animant creadoramente a l'home, a les coses i al món. És el "esperit tectònic" tantes voltes mencionat en este capítul. En el sentit negatiu, l'inconscient (eixe mateix esperit) es manifesta com a esperit del mal, com un impuls cap a la destrucció».

Vore també

• Deidad de vida, mort i resurrecció
• Mitologia grega

Enllaços externs

• Plantilla:Ref-Theoi