Fúria de titanes (película de 1981)
Fúria de titanes (Clash of the Titans) és una película britanonortamericà de 1981 dirigida per Desmond Davis. És una adaptació del mit de Perseo, la seua lluita en Medusa i el seu intent de salvar de la destrucció a la ciutat de Jopa i de la mort a la princesa Andrómeda.
Argument
El rei Acrisio d'Argos tanca a la seua filla Dánae (Vida Taylor) llunt dels hòmens mortals per a previndre el compliment de la profecia que diu que ell morirà si ella té un fill. Estant tancada, el deu Zeus la deixa embarassada. Acrisio l'expulsa, i la fa partir per mar en el recent naixcut Perseo en un cofre de fusta, en l'esperança de que muiguen abdós i de burlar aixina el seu destí. Zeus (Laurence Olivier) mata a Acrisio i li mana al deu de la mar, Poseidón (Jack Gwillim), que solte al mònstruo Kraken per a que destruïxca Argos, i es complixca aixina la profecia. Mentres, Dánae i Perseo suren segurs fins a l'illa de Cálibo (Neil McCarthy), fill de la deesa Tetis (Maggie Smith), és un home ben semblat que està destinat a casar-se en la princesa Andrómeda (Judi Bowker), filla de la reina Casiopea (Siân Phillips), i a heretar la rica ciutat de Jopa. Pero el cruel i destructiu Cálibo ha caçat i matat a tots els animals que vivien entorn als "Pous de la Lluna", incloent la manada sancera de cavalls alados de Zeus (llevat a Pegàs). Com a castic per esta i les seues moltes atres transgressions, Zeus transforma a Cálibo en un sàtir, criatura que és posteriorment desterrada i condenada a viure com un estrany en els pantans.
Tetis, furiosa pel destí del seu fill, exclama que, si Cálibo no pot casar-se en Andrómeda, cap atre home ho farà. Igualment, enfurida per la total devoció de Zeus pel seu fill, transporta a Perseo des de Séfiros fins a Jopa. Anys despuix, Perseo (Harry Hamlin), havent fet amistat en el dramaturc i erudit Ammon (Burgess Meredith), s'entera de la greu situació de Andrómeda, que no pot casar-se a menos que el seu pretenent resolga un acertijo, i qui falle serà cremat en la foguera. Armat en regals dels deus (una espasa, un escut i un caixco que torna invisible a qui li'l coloca), Perseo captura a Pegàs i seguix a l'esperit de Andrómeda, que acodix de nit a sentir de Cálibo un nou acertijo. Perseo sent el acertijo i la solució, pero en tractar de fugir les chafades són observades per Cálibo que li seguix. Abdós barallen en un pantà i Perseo conseguix amputarle la mà i conseguix escapar, pero pert allí el caixco.
Perseo es presenta en la següent cerimònia com un nou pretenent i resol el acertijo mostrant la mà tallada de Cálibo (en un anell d'or en 2 perles en un dels dits, que és la resposta al acertijo), i gana aixina el dret a casar-se en Andrómeda. En el temple de Tetis, Cálibo l'invoca per a que es venge de Perseo, i ella li diu que no pot fer-ho perque és el mateix Zeus qui ho protegix, pero que sí pot venjar-se fent mal a la ciutat.
En la boda, la reina Casiopea expressa en alegria que Andrómeda és més bella que qualsevol un atre ser, de la terra o del cel, inclús que la deesa Tetis. Cau al sol el cap de l'estàtua d'esta, cobra vida i exigix que Andrómeda siga sacrificada verge al Kraken en trenta dies, o Jopa serà destruïda.
Perseo llavors busca la manera de derrotar al Kraken, pero Pegàs és capturat per Cálibo i els seus hòmens. Zeus mana a Atenea que li done a Perseo el seu muçol Bubo com a tongada del caixco d'invisibilitat. En lloc d'això, Atenea li mana a Hefesto que construïxca una rèplica mecànica de l'au per a que ajude a Perseo. El Bubo mecànic guia a Perseo fins a les Bruixes d'Estigia,[1] tres dònes cegues que compartixen un únic ull entre les tres. Elles li diuen que l'única manera de derrotar al Kraken és usant el cap d'un atre mònstruo: la gorgona Medusa. En temps dòna bella, Medusa va ser castigada per la deesa Afrodita, que la va transformar en un mònstruo horrible, i la seua mirada convertix en pedra a tota criatura vivent, i pot fer lo mateix en el Kraken. Medusa té la seua llar en l'Illa dels Morts, a la que s'aplega creuant el riu Estigia, en els confines del Inframón. Una volta allí, Perseo i els seus hòmens combaten a Diósquilo, un gos de dos caps[2] que és el guardià de Medusa. Conseguixen matar al gos i es fan camí fins a les ruïnes en les que viu la gorgona. Un dels hòmens de Perseo pert la vida per una de les fleches de Medusa; i un atre, fetillat per la mirada de la gorgona, es convertix en una estàtua de pedra. En l'ajuda de l'escut, que ampra per a vore el reflex de Medusa sense mirar-la directament, Perseo conseguix decapitar a la gorgona, pero pert este en caure en un pou de sanc àcida derramada del tors de Medusa.
De tornada a la ciutat de Jopa, mentres dormen Perseo i els seus acompanyants, Cálibo s'introduïx en el campament i puncha la capa que tenia en el seu interior el cap de Medusa, la sanc d'esta es derrama i d'ella ixen tres escorpiones jagantes que, aliats en Cálibo, ataquen al grup. Despuix de la mort dels seus hòmens, Perseo mata a l'últim dels escorpiones abans d'enredrar-se en una lluita final en Cálibo, a qui dona mort en l'espasa de Afrodita. Perseo, ya cansat i sense temps, li demana a Bubo que busque a Pegàs. Bubo ho troba en el pantà, vigilat pels hòmens de Cálibo. Bubo espanta als sirvientes de Cálibo, destruïx el campament i llibera al cavall alado.
En Jopa Andrómeda és encadenada en les roques junt a la mar com a ofrena al Kraken per a evitar arrasar la ciutat. A punt de ser sacrificada, aplega Bubo i tracta de distraure al mònstruo mentres s'acosta volant Perseo montat en Pegàs. El ginet és derribat, i cau en la mar en el cap de Medusa. Bubo recupera el cap i li l'entrega a Perseo, que la destapa front al Kraken per a que es convertixca en pedra. Perseo triunfante desencadena a Andrómeda i la du en braços en mig del goig de la multitut.
En l'Olimp, els deus discutixen el resultat de l'aventura; Zeus prohibix als demés que es vengen, i termina dient estes paraules:
Personages
|
Notes i referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Furia de titanes (película de 1981)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.