Mochuelo de Atenea
.png)
(1).jpg){kind=link}
En la mitologia grega, el mochuelo de Atenea és l'au que acompanya a Atenea, deesa del saber, les arts i les tècniques de la guerra, ademés de la protectora de la ciutat d'Atenes i la patrona dels artesans, deesa romana corresponent és Minerva. El mochuelo de Atenea ha segut utilisat en la cultura occidental com a símbol de la filosofia.
Se li ha atribuït erròneament[1] els noms de «lechuza de Atenea» i «muçol de Atenea», quan es tracta en realitat del mochuelo comú europeu, espècie que el seu nom científic és precisament Athene noctua.
Orige
[editar | editar còdic]D'acort en la mitologia, Atenea és frut de l'unió entre Zeus i Metis, deesa de la prudència. Zeus es va engolir a Metis quan esta estava a punt de donar a llum a Atenea, per indicació d'Urà i Gea, per a evitar que cap atre deu fora tan poderós com Zeus.[2] En l'instant en que la deesa donava a llum, Hefesto va partir en un hachazo el cap de Zeus, i de la brecha va eixir Atenea, vestida en una armadura i va llançar un potent crit de guerra.[3] El concepte analògic en el saber prové de l'idea del naiximent de la deesa del cap del principal dels deus.
Una observació d'Hegel en "Llínees fonamentals de la filosofia del dret" ("Grundlinien der Philosophie dones Rechts") és que «el muçol de Minerva no mamprén el vol fins a l'enfosquir» (« die Eule der Minerva beginnt erst mit der einbrechenden Dämmerung ihren Flug»), lo que s'interpreta com que una época de l'història no s'entén fins al seu final, de manera que la filosofia no ha d'entendre's com predictora ni, per tant, com prescriptora, ya que només alcança l'enteniment dels fenomens despuix de haver-se produït estos.
Mit
[editar | editar còdic]Atenea era la deesa patrona d'Atenes, i les monedes en us en l'era clàssica ateniense estaven falcades en l'image d'un eixemplar d'este mochuelo. De la mateixa Atenea es diu que tenia «ulls de mochuelo», com a senyal de saber i perspicàcia. L'epítet homérico més comú per a Atenea, glaucopis ("γλαυκῶπις")[4] compartix la seua raïl en la del nom grec del mochuelo, glaux (γλαύξ)[5] sol traduir-se per ‘ulls lluents’ combinació de γλαύκος glaukos (‘lluenta’, ‘plateado’, posteriorment ‘blava’ o ‘grisa’) i ὤψ ôps (‘ull’, o a voltes ‘rostre’), o també per 'ulls de mochuelo'. Respecte a este epítet D'Arcy Thompson senyala en el seu glossari[6] l'obscuritat del terme, i intuïx que podria referir-se a la lluna.
No obstant, no tots els estrígidos s'associen al saber. Ascálafo va ser transformat en lechuza campestre[7] per Deméter (Ceres) per a castigar-ho quan va acusar a Perséfone (Proserpina), filla de la deesa, per haver menjat les llavors de granada que li impedien retornar de forma permanent al món superior.
Vore també
[editar | editar còdic]- L'apartat "Mitologia" de l'artícul dedicat al mochuelo comú europeu.
- Nictimene
- Ascálafo (fill de Aqueronte)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lucía Rodríguez-Noriega Guillén: "Intentant socavar una falsa creència: l'identitat de l'au de Atenea". Universitat d'Oviedo.
- ↑ Hesíodo, Teogonía 886-894.
- ↑ Píndaro, Olímpiques VII, 65-70.
- ↑ γλαυκῶπις, Liddell & Scott
- ↑ γλαύξ, Liddell & Scott
- ↑ Thompson, D'Arcy Wentworth. A glossary of Greek birds. Oxford, Clarendon Press 1895, p 45-46.
- ↑ Ovidio. Metamorfosis, V, 543-550
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mochuelo de Atenea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.