Proserpina
Proserpina o Prosérpina (en llatí, Proserpĭna; en grec: Προσερπίνα), en la mitologia romana, és la grafia llatina de la deesa grega Perséfone, el història de la qual és la base d'un mit de la primavera. En les profunditats Proserpina és la reina del inframundo i deesa de la terra ctónica; pero baixe el sol és una deidad de la primavera, la germinació i la fertilitat femenina. Encara que es va identificar plenament en la grega Perséfone, la Proserpina romana va ser subsumida pel cult de Llibera o Líbera, una antiga deesa de la fertilitat, germana i consorte de Liber o Líber. És una deidad de vida, mort i resurrecció i l'esposa de Plutó, el rei del inframundo.
Cicerón diu que Proserpina era filla de Júpiter i germana de Líber.[1] Està casada en Plutó perque ella és la llavor de les collites, amagada, a qui la seua mare Ceres busca.[2] De Júpiter i Proserpina varen nàixer Diana i Dioniso, germans per etimologia.[3] Proserpina és la part inferior de la terra (lo ctónico) mentres que Plutó és la terra nueta plena de riquees.[4]
Proserpina, especialment en época tardana, va tendir a associar-se o identificar-se en atres aspectes (aparte de Perséfone). Se li crida Vesta perque està vestida de vert o de diverses plantes. La mateixa deesa es diu Diana, (duana, per aixina dir-ho), ya que la lluna (lluna) apareix tant de dia com de nit. També diuen que la mateixa deesa és Lucina, perque lluïx (lucrat). La mateixa deesa és Trivia, perque li l'observa en tres formes. D'ella diu Virgilio, «les tres cares de donzella Diana», ya que la mateixa deesa es diu Lluna, Diana i Proserpina. Esta donzella també es diu Latonia, de la seua mare Latona, i com a esposa li la crida Plutonia. En grec es diu Hécate.[5] Uns atres més diuen que Proserpina és la mateixa que Daera,[6] Líbera[7] i Ubera.[8][4]
Mit
[editar | editar còdic]Els hòmens diuen que l'esposa de Plutó és Proserpina. Abdós es varen unir com a collites en la terra. La criden Hécate perque té centenars de dons i fa germinar les llavors. Esta deesa és Lluna en el cel, Diana en la terra i Proserpina en l'inframundo.[9] Es diu que Proserpina va tindre de Júpiter a Liber, qui va ser dilacerat pels titanes.[10] Júpiter li va donar a Sigues-me-li en una poció el seu cor triturado.[11] Boccaccio arreplega una tradició en la que Plutó era el pare de la personificació divina Veneratio («Reverència»), senyalant que no tenia mare perque Proserpina era estèril.[12] Proclo proporciona passages de les Rapsòdia órficas que fan a les Fúria filles de Proserpina i Plutó.[13]
Els texts mitográficos es referien a Proserpina com una versió llatina de Perséfone. En les Faules d'Higino es narren els seus episodis característics. Proserpina és filla de Júpiter i Ceres, com esperàvem.[14] Plutó li va preguntar a Júpiter si li donaria en matrimoni a Proserpina. Júpiter va alegar que Ceres no permetria que la seua filla vixquera en el lúgubre Tàrtar, pero va decidir raptar-la mentres arreplegava flors en el mont Etna, que es troba en Sicília. Mentres Proserpina estava arreplegant flors en Venus, Diana i Minerva, Plutó va aparéixer en el seu carro tirat per quatre cavalls, i llavors la va raptar.[15] Ceres va retornar dels inferns en el permís de les Parcas quan buscava a la seua filla.[16] Més tarde Ceres va obtindre el permís de Júpiter per a que Proserpina passara la mitat de l'any en la seua mare, i l'atra mitat en Plutó.[15] Les Sirenes, filles del riu Aqueloo, permaneixien errantes despuix del rapte de Proserpina. Varen ser convertides en criatures aladas per la voluntat de Ceres perque s'havien negat a ajudar a la seua filla.[17] Cíane es va opondre a Plutó durant el rapte de Proserpina pero va ser transformada en font per Plutó.[18] Quan Júpiter va vore que Teseo i Pirítoo posseïen semblant audàcia com per a ser exposts davant el perill, en somis els va parlar, permetent-los solicitar a Plutó de part de Pirítoo a Proserpina en matrimoni. Quan ells varen haver descendit fins a la terra dels morts a través de la península del Ténaro, i havent informat a Plutó que havien aplegat, varen ser capturats i torturats durant molt temps per les Fúria.[19]
En el Renaixença i en l'associació del inframundo en l'infern Proserpina va ser adquirint un disfràs més ‘infernal’, tenebrós i escatológico. Natale Conti diu que Proserpina és la mateixa que Hécate i Daera. O que Hécate i Proserpina, si són germanes, són filles de Júpiter i Ceres o be Proserpina és filla de Júpiter i Estigia. En el Contra Verres de Cicerón es diu que l'illa sancera de Sicília està consagrada a Ceres i a Líbera. Estes deeses varen nàixer ací, en aquella terra varen aparéixer per primera volta els cereals. Líbera, cridada Proserpina, va ser raptada en el bosc de Henna. Ceres la va buscar capcionant antorches que els hòmens diuen ser fòcs del Etna. Hi ha una cova d'a on Digues-te va emergir i súbitament va penetrar en terra no llunt de Siracusa. De les queixes i planyences de Proserpina les plañideras varen obtindre les seues planyences. Proserpina, instigada per Ascálafo va ser instigada a menjar tres o nou grans de granada. I aixina Proserpina passaria sis mesos en el seu espós i atres sis mesos en la seua mare. Teágenes i Apolodoro Cineraico diuen que Júpiter, per a calmar a l'indignada Proserpina li va cedir l'illa de Sicília. Segons Tzetzes Aidoneo i Ceres eren els reis dels molosos i la seua filla era Proserpina; tenien un gos cridat Tricérbero. Els físics i mitólogos antics varen honrar el hemisferi superior, que nosatres habitem, en l'invocació de Venus, a l'inferior ho varen cridar Proserpina.[6]
El mit del rapte de Proserpina és descrit extensament pel romà Claudiano (IV). Per una atra part, en les Geórgicas de Virgilio, la seua figura està estretament relacionada en el mit d'Orfeo i Eurídice: quan Orfeo va entrar en el inframundo per a tractar de tornar a la vida a la seua esposa Eurídice, morta per una mordedura d'una serp aquàtica, és Proserpina qui va impondre l'orde de que mentres permaneixia en els seus dominis, Eurídice devia anar darrere de Orfeo mentres est aplacava a Cerbero en la seua vora. No obstant, quan estava a punt d'abandonar el inframundo, Orfeo es va detindre i va mirar cap a Eurídice, despuix de la qual cosa esta va ser arrastrada de nou cap al inframundo i Orfeo va perdre per a sempre a la seua amada.[20]
En les arts i la cultura popular
[editar | editar còdic]
Escultura
[editar | editar còdic]- El rapte de Proserpina, de Bernini (ca. 1621)
Pintura
[editar | editar còdic]- El rapte de Proserpina, de dell'Abbate (1509-1512)
- Rapte de Proserpina, de Durero (1516)
- El Rapte de Proserpina, de Pieter Brueghel el Jove
- Fresc de Pomarancio (ca. 1575)
- El robo de Proserpina de Joseph Heintz (ca. 1595)
- Rapte de Proserpina, de Rembrandt (ca. 1632)
- El rapte de Proserpina de Rubens (ca. 1636)
- Rapte de Proserpina, fresca de Luca Giordano (1684-1686)
- Proserpina, de Rossetti (1874)
- El rapte de Proserpina, d'Ulpiano Checa (1888)
- Proserpina i les nimfes marines, de Parrish (1910)
Lliteratura
[editar | editar còdic]- De raptu Proserpinae, poema mitològic de Claudiano
- Proserpina, de Goethe (1777)
- Proserpina, un drama mitològic en dos actes, de Mary i Percy Bysshe Shelley (1820)
- Hymn to Proserpine, de Swinburne, en els seus Poems and Ballads (1866).
- The Garden of Proserpine, també de Swinburne, en els seus Poems and Ballads (1866).
- L'agonia de Proserpina, de Javier Tomeo (1993)
Teatre
[editar | editar còdic]- Proserpina, de Pasqual Mas, estrenada per Xarxa Teatre en l'inauguració de el LV Festival de Mèrida
Música
[editar | editar còdic]- El robo de Proserpina i sentència de Júpiter, òpera en espanyol representada en Nàpols (1678), en llibret de Manuel García Bustamante i música de Filippo Coppola.[21][22]
- Proserpina, tragèdia musical en 5 actes de Jean-Baptiste Lully (1680)*
- Perséphone, oratorio-ballet d'Igor Stravinsky (1934)
- Proserpina i l'estranger, òpera de Juan José Castro (1952)
- Proserpina, cançó de Luis Alberto Spinetta, de l'àlbum Pa (2006)
- Proserpina, òpera (monodrama) per a soprano, cor i orquesta, del compositor alemà Wolfgang Rihm (2008).
Vore també
[editar | editar còdic]- Despena
- Perséfone
- Cloris
- Antesforia, festes en honor de Proserpina i Perséfone
- Misteris eleusinos
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cicerón: De natura deorum, III 21, 53
- ↑ Cicerón: De natura deorum, II 26
- ↑ Cicerón: De natura deorum, III 23
- ↑ 4,0 4,1 Agustín de Hipona: La ciutat de Deu, IV, 11
- ↑ Primer Mitógrafo Vaticà, 111 (Sobre Proserpina o Diana)
- ↑ 6,0 6,1 Natale Conti: Mythologiae III, 16 (Sobre Proserpina)
- ↑ Cicerón: De natura deorum II, 24
- ↑ Citats en La ciutat de Deu, provablement Uber, deu de les vinyes, i Ubera, deesa de la fertilitat femenina, siguen una referència a uns Baco i Proserpina itálicos.
- ↑ Segon Mitógrafo Vaticà, 23 (Sobre la seua esposa)
- ↑ Higino: Faules, 155
- ↑ Higino: Faules, 167
- ↑ David Scott Wilson-Okamura, Virgil in the Renaissance (Cambridge University Press, 2010), p. 169, citant a Boccaccio, Genealogia deorum gentilium 8.6
- ↑ Proclo, sobre el Crátilo de Platón, citat en Boccaccio: Genealogia deorum gentilium 8.6. Boccaccio cita a Servio com a font, afegint que Teodoncio nomena a la filla de Plutó com Reverentia i diu que estava casada en Honos ("Honor").
- ↑ Higino: Faules, prefacio
- ↑ 15,0 15,1 Higino: Faules, 146
- ↑ Higino: Faules, 146
- ↑ Higino: Faules, 141
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis V, 407-464
- ↑ Higino: Faules, 79
- ↑ VIRGILIO: Geórgicas IV,453-527.
- ↑ «El robo de Proserpina, una rarea dins de l'escassa òpera espanyola». Musica Antiga.com. Consultat el 14 de maig de 2023.
- ↑ Es reimprimió com Les Fatigues de Ceres: comèdia harmònica que es repetix en este Carnestoltes d'orde del Excelentísimo Senyor Marqués dels Vélez, Virrey, Lloctinent i Capità General deste Regne, pels Músics desta Real Capella. Nàpols, 1681.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proserpina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.