Servio
Mario o Mauro Servio Honorato [lower-alpha 1] va ser un gramàtic llatí de finals del sigle IV, en la reputació en la seua época de ser l'home més instruït de la seua generació en Itàlia. Va ser l'autor d'un llibre de comentaris sobre Virgilio: In tria Virgilii Opera Expositio (Exposició de tres obres de Virgilio), publicat en 1471 per Bernardo Cennini (1414-1498) i que va ser el primer manuscrit imprés en Florencia. En les Saturnalia de Macrobio apareix Servio com un dels interlocutors, mostrant les alusions a esta obra i una carta de Símaco.
Comentaris sobre Virgilio
El comentari sobre Virgilio ha pervixcut en dos tradicions manuscrites diferents. La primera és un comentari relativament curt que s'atribuïx a Servio en la superscripción dels manuscrits i per mig d'atres evidències internes. Una segona classe de manuscrits, tots ells procedents dels sigles X i XI, inclouen el mateix text en un comentari molt ampliat. Les copioses adició té un estil que contrasta en l'original, no duent cap d'estos manuscrits el nom de Servio. «El material afegit és indubtablement antic, datat en una época poc alluntada de Servio, i fundat en gran mida en lliteratura històrica i anticuaria que no es conserva. L'autor és anònim i provablement cristià.»[1] Un tercer tipo de manuscrits, escrits en la seua major part en Itàlia, dona el text central en escolios interpolados, lo que demostra la duradora utilitat del Virgilii Opera Expositio. L'autèntic comentari de Servio és en efecte l'única edició completa existent d'un autor clàssic escrita abans del colapse del Imperi romà d'Occident. Està construïda en gran part sobre el principi d'una edició moderna, basant-se parcialment en una àmplia lliteratura crítica virgiliana, molta de la qual només es coneix gràcies a fragments i senyes conservades en este comentari. Els avisos del text de Virgilio, encara que rara volta són autorisats pels manuscrits existents, que es remonten a l'época de Servio i inclús més allà, proporcionen informació valiosa sobre les antigues revisions i crítiques textuals de Virgilio. En l'interpretació gramatical dellenguage del seu autor, Servio no s'eleva sobre les rígides i alterades subtilea del seu temps, mentres els seus etimologias, com és natural, violen les lleis modernes del sò i el sentit en favor dels excursos creatius. En particular, Servio mereix reconeiximent per plantar cara als métodos alegóricos dominants d'exposició del text. Per al anticuario i l'historiador, el valor perdurable de la seua obra yacer en la seua preservació de fets de l'història, la religió, les antiguetats i ellenguage romans, que de no ser per ell s'haurien perdut. Bona part de la erudición de Varrón i atres antics investigadors s'ha conservat en les seues pàgines.
Atres obres
Aparte del comentari virgiliano, es conserven atres obres de Servio: una colecció de notes sobre la gramàtica (Ars grammatica) d'Elio Donato,[lower-alpha 2] un tractat sobre les terminacions mètriques en vers (De finalibus) i un tractat sobre les diferents mètriques poètiques (De centum metris). L'edició de Georg Thilo i Hermann Hagen (1878-1902) seguix sent l'única edició de l'obra completa de Servio. Existix una Servianorum in Vergilii Carmina Commentariorum Editio Harvardiana (1946-1965).
Vore també
Notes
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Bibliografia
- (1916).«Is Donatus's Commentary on Virgilost?».Classical Quarterly.(10)
- pp. 158-164.
Enllaços externs
Wikisource en latín contiene obras originales de Servio.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Servio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.