Misteris eleusinos

la Tablla de Ninnío, del sigle IV, a on es representen ritos dels misteris eleusinos (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes).

Els misteris eleusinos eren ritos d'iniciació anuals relacionats en el cult a les deeses Deméter i Perséfone que se celebraven en Eleusis, un lloc situat prop d'Atenes, en l'Antiga Grècia. Tenien lloc durant nou dies en el més de boedromión (setembre-octubre). De tots els ritos celebrats en l'Antiga Grècia, estos eren considerats de gran importància i varen tindre un gran auge, que es va estendre posteriorment al periodo corresponent al domini romà. Molts dels aspectes dels misteris eleusinos es desconeixen, ya que tenien un caràcter secret. Completar els ritos d'iniciació tenia efectes que incloïen l'esperança de tindre una existència feliç en el més allà.

Context geogràfic

Eleusis era una ciutat agrícola productora de blat i ordi, localisada a uns 30 km al noroest d'Atenes. En este lloc existia un assentament des del Heládico Mig. Existia la tradició de que els primitius habitants de Eleusis eren d'orige tracio.

Orige mític

Els misteris estaven basats en un mit protagonisat per Deméter. La seua filla, Perséfone, va ser seqüestrada per Hades, el deu dels morts i l'inframundo. Deméter era la deesa de la vida, l'agricultura i la fertilitat. Va descuidar els seus deures mentres buscava a la seua filla, per lo que la Terra es va gelar i la gent va passar fam. Durant el primer hivern Deméter va ensenyar els secrets de l'agricultura a Triptólemo. Finalment Deméter es va reunir en la seua filla i la terra va tornar a la vida en la primera primavera. Desafortunadament, Perséfone no podia permanéixer indefinidament en la terra dels vius, puix havia menjat uns pocs grans d'una granada que Hades li havia donat, i aquells que proven el menjar dels morts ya no poden retornar. Es va aplegar a un acort pel que Perséfone permaneixeria en Hades durant un terç de l'any i en la seua mare els restants huit mesos.

Els misteris eleusinos celebraven la tornada de Perséfone, puix este era també la tornada de les plantes i la vida a la terra. Perséfone havia menjat llavors (símbols de la vida) mentres va estar en el inframundo (el subsol, com les llavors en hivern) i la seua renaixença és, per tant, un símbol de la renaixença de tota la vida vegetal durant la primavera i, per extensió, de tota la vida sobre la terra. En el Himne homérico a Deméter, Céleo era un dels sacerdots originals de la deesa, una de les primeres persones en deprendre els ritos i misteris secrets del seu cult. Diocles, Eumolpo, Triptólemo i Políxeno varen ser els atres sacerdots originals. Pausanias senyala que va haver una batalla entre eleusinos i atenienses en la que varen morir el rei mític d'Atenes Erecteo i un fill de Eumolpo. Finalment, la guerra va acabar i Eleusis va quedar somesa a Atenes en tot menys en la celebració dels misteris.

Rituals

El control suprem dels misteris era eixercit pel arcont basileus, mentres els epístatas eren els encarregats de l'administració econòmica. Les activitats de cult eren controlades per dos famílies: Eumólpidas i Cérices. l'hierofante o sum sacerdot devia pertànyer als Eumólpidas, mentres el portador de l'antorcha i l'heralt sagrat devia pertànyer als Cérices. Els únics requisits per a participar en els misteris eren carir de «culpes de sanc», lo que significava no haver comés assessinat algun, i no ser un bàrbar (és dir, saber parlar grec). Es permetia iniciar-se a hòmens, dònes i inclús esclaus.

Hi havia dos classes de misteris: els majors i els menors.

Misteris menors

Erro al crear miniatura:

La «urna Lovatelli», d'época romana, que mostra escenes de l'iniciació en els misteris. Roma, Palazzo Massimo alle Terme.

Els misteris menors se celebraven en Agra —un barri del demo ateniense d'Agrila—, a la vora del riu Iliso, habitualment en el més d'antesterión, si be en certes ocasions esta data havia canviat. Servien com a preparació per als misteris majors. Els sacerdots purificaven als candidats per a la myesis d'iniciació. Segons conte Diodoro Sículo, Deméter havia instituït els misteris menors en honor d'Heracles com a purificació de la matança dels centauros. En estos misteris es realisaven sacrificis a Deméter i Perséfone, pero és possible que alguns ritos també estigueren relacionats en Dioniso i en l'orfisme.

Misteris majors

En els misteris majors els novicios eren conduïts a la epoptia o autòpsia (del grec autos, un mateixa, i ops, vore o visió, en el significat de "vore per un mateixa", contemplar la veritat).

Els misteris majors tenien lloc en el més de Boedromión (el tercer més del calendari àtic, equivalent a part de setembre i octubre) i duraven varis dies. El primer acte dels misteris majors era el trasllat dels objectes sagrats des de Eleusis fins al Eleusinion, un temple en la base de l'Acrópolis d'Atenes. Despuix, els hierofantes reunien als que volien iniciar-se en els misteris i excloïen als que no podien fer-ho. A continuació, declaraven la prorrhesis (πρόρρησις), el començ dels ritos.

Les cerimònies començaven en un lloc d'Atenes cridat «Pòrtic Decorat», a on els celebrantes sacrificaven un porc jove i eren entronisats. Despuix s'iniciava la processó des d'Atenes a Eleusis, la distància de la qual era d'uns 22 km. A mig camí, per a purificar-se, es llavaven a sí mateixos en la mar en Falero.

Pedra en inscripció demarcando els llímits del «Camí Sagrat», 520 a. C.

Els iniciats, acompanyats pels sacerdots, el portador de l'antorcha i els heralts, caminaven fins a Eleusis seguint la cridada «Via Sagrada», balancejant branques anomenades bakchoi pel camí. Durant la processó també es cantava un himne referint-se a Yaco, possiblement un epítet de Dioniso, o una deidad independent, fill de Perséfone o Deméter.

Es dejunava durant un periodo de temps en commemoració al dejuni que va guardar Deméter mentres buscava a Perséfone. El dejuni es trencava per a prendre una beguda especial d'aigua, farina i poleo cridada ciceón. Despuix d'aplegar a Eleusis, hi havia efebos que escoltaven als celebrantes, que tenien que travessar un pont sobre el riu Cefiso, a on la gent els ridiculisava en cançons satíriques. Açò es feya en commemoració de Yambe (o Baubo, en el cas de la qual era una vella), una dòna que —contant succeïts impúdicos— havia fet somriure a Deméter quan esta plorava la pèrdua de la seua filla. Es travessava a continuació un atre pont sobre un atre curs d'aigua, els Reitos, que era d'aigua salada. Ací es nugava un fil al peu esquerre i a la mà dreta dels iniciats, que tenien que pronunciar una contrasenya:

He dejunat, he begut el ciceón, he tret les coses del kiste i, despuix de realisar un rito, les he posat en el kalathos, del com les he tornat de nou al kiste.

Clemente d'Aleixandria, Protéptico II,21.

Kiste i kalathos eren, respectivament, una gran canastra i un chicotet cesto sagrats, que els seus continguts solament coneixien els iniciats. Encara hui es desconeixen quins eren, i provablement mai se sabrà. Al respecte, escriu Édouard Schuré: «Els objectes d'or, tancats en el canastillo, eren: la pinya (símbol de la fecunditat, de la generació), la serp en espiral (evolució universal de l'ànima; caiguda en la matèria i redenció per l'esperit), l'ou (recordant l'esfera o perfecció divina, objectiu de l'home)».

En aplegar al santuari ballaven junt a la font Calícoro una dansa en honor de Deméter i Perséfone.

Despuix els iniciantes entrabar en una gran sala anomenada Telesterion, a on els eren mostrades les sagrades relíquies de Deméter. Esta era la part més reservada dels misteris i aquells que eren iniciats tenien prohibit parlar jamai dels successos que tenien lloc en el Telesterion, baix pena de mort o desterro.

Hi ha testimonis que sostenen que els sacerdots mostraven un mechó als iniciats, de nit, junt a un gran fòc, al mateix temps que anunciaven el naiximent d'un chiquet sagrat, Brimo. Uns atres afirmen que esta explicació resulta insuficient per a explicar el poder i la longevitat dels misteris, i que les experiències devien haver segut internes i provocades per un ingredient fortament psicoactiu contingut en el ciceón (vejau més alvance la «teoria del LSA»). Lo següent a esta secció dels misteris era el pannychis, un festí que durava tota la nit i era acompanyat per balls i diversions. Les danses tenien lloc en el camp Rario, del que es dia que era el primer punt en el que va créixer el gra. També es realisaven nous sacrificis d'animals i s'abocaven libaciones des de dos vasijas, una mirant cap a l'est i una atra cap a l'oest. Llavors els rituals havien terminat i els iniciats tornaven a les seues cases.

Lo anterior és solament un resum, puix una gran part dels misteris eleusinos mai es va posar per escrit. Sobre els efectes que tenia l'iniciació als misteris, hi ha testimonis que senyalen que els iniciats adquirien l'esperança de que en el més allà gojarien d'una vida millor i que este era un motiu per a viure en tranquilitat i felicitat.

Història dels misteris

Les excavacions arqueològiques han estudiat els restants d'un mégaron i atres estructures adjacents trobats baix del Telesterion i datats entorn al 1500 a. C., durant l'época micénica. S'han trobat restants d'ossos d'animals cremats, vasijas i figurillas en àrees pròximes a esta estructura arquitectònica, pero també objectes d'us quotidià, per lo que no se sap en seguritat si este edifici eixercitava funcions religioses o residencials, o abdós.

Més vesprada, en el periodo geomètric, sí està atestada la presència d'un primitiu santuari, mentres el primer testimoni escrit sobre els misteris és el Himne homérico a Deméter, la cronologia del qual sol situar-se en els sigles VII o VI.

L'anexió definitiva de Eleusis a Atenes va tindre lloc en época de Solón, a principis del sigle VI

baix el govern de Pisístrato d'Atenes, els misteris eleusinos varen aplegar a ser panhelénicos i els peregrins acodien en gran número de tota Grècia i més allà per a participar en ells. el tirà va rodejar la població i el santuari en una gran muralla, reforçada per torres de defensa. El santuari va ser destruït pels perses en 480 a. C. En época clàssica es varen construir un nou Telesterion i la Estoa de Filó, entre atres edificis. Posteriorment, en el periodo romà, es varen construir arcs de triumfo, grans propileus, una font, temples i altars.

Entre els participants provablement també va haver personalitats influents com Sócrates, Platón, Aristóteles, Sófocles, Plutarco i Cicerón.

Erro al crear miniatura:

Bust de l'emperador romà Marco Aurelio en Eleusis.

En 170 el temple de Deméter va ser saquejat pels sármatas, pero va ser reconstruït per Marco Aurelio.

A mida que el cristianisme va guanyar popularitat en els sigles IV i V, el prestigi d'Eleusis va començar a declinar. L'últim emperador pagà, Juliano II, va anar també l'últim emperador iniciat en els misteris, els quals va intentar preservar. Teodosio I va tancar els santuaris per decret en 392, en un esforç per destruir la resistència pagana a l'imposició del cristianisme niceno com a religió estatal, succés narrat per Eunapio, un historiador i biógraf dels filòsofs grecs. Eunapio havia segut iniciat per l'últim hierofante llegítim, a qui l'emperador Juliano li havia encarregat la restauració dels misteris, que havien caigut en decadència. L'últim hierofante va ser un usurpador, «l'home de Tespiai que ostenta el títul de Pare dels misteris de Mitres» com li va cridar Eunapio. En 396, durant la seua campanya de saquejos en el Ática, el rei dels godos Alarico I —acompanyat per monges cristians «en les seues obscures robes»— va saquejar els restants dels santuaris.

Referències Lliteràries en el sigle XX

Roberto Calasso, en la seua vasta exploració de mits, ritos i la persistència de les forces arcaiques en la civilisació, va abordar el tema en vàries de les seues obres. En El caçador celest (2016), es menciona específicament en el capítul XIV, La tornada a Eleusis. Mircea Eliade, en Història de les creències i les idees religioses, Vol. II (1978), descriu els Misteris de Eleusis com un eixemple crucial de les estructures arquetípicas dels ritos d'iniciació i de la experiència de lo sagrat. Walter Burkert, senyalaria el víncul essencial entre el sacrifici, el mit i la formació de la comunitat en Homo Necans: Interpretacions de ritos sacrificials i mits grecs (1972).

Representacions en l'art

El «Gran relleu eleusino», del periodo clàssic, a on es representa a Deméter, Triptólemo i Perséfone.

Hi ha, com era d'esperar, una gran cantitat d'obres escultòriques, pintures i fragments de ceràmica que representen diversos aspectes dels misteris. El «Gran relleu eleusino», d'el V, conservat en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes és un eixemple representatiu. Es representa a Deméter donant llavors a Triptólemo per a que este ensenye a la humanitat cóm cultivar els camps per a obtindre collites, en Perséfone mantenint la mà sobre el seu cap per a beneir-ho.

Vasijas i atres obres en relleus esculpidos, d'el VI a l'IV a. C., representen a Triptólemo subjectant un mechó de blat, assentat en un tro alado o un carro, rodejat per Perséfone i Deméter en antorches de pi. la Tablla de Ninnío, també del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, representa a Deméter, seguida per Perséfone i Yaco i, despuix d'ells, la processó de iniciantes. Llavors, Deméter apareix assentada (dins del Telesterion) sobre el kiste, en Perséfone presentant als iniciantes i portant una antorcha. Cada u d'ells du un bakchoi i la segona fila està encapçalada pel Iakchos, un sacerdot que du antorches per a les cerimònies. Apareix de peu junt al ónfalos, mentres una dòna desconeguda (provablement una sacerdot de Deméter) està assentada prop sobre el kiste, portant un ceptre i una vasija plena de ciceón. El pannychis també està representat.

Teoria del LSA

Cornezuelo en un mechó de centeno.

Alguns investigadors creuen que el poder dels misteris eleusinos procedia de la funció del ciceón com a agent psicodèlic, teoria argumentada en El camí a Eleusis (1981, de R. Gordon Wasson, Albert Hofmann i Carl A. P. Ruck). el blat i l'ordi podrien haver segut parasitados pel fongo Claviceps purpurea, que el seu esclerocio (forma de resistència del fongo) es coneix com cornezuelo del centeno, nom justificat per ser el centeno l'espècie més susceptible de ser atacada. Del cornezuelo es poden aïllar un conjunt de metabòlits com l'amida d'àcit D-lisérgic (LSA), un precursor de la dietilamida de l'àcit lisérgic (LSD). És, per lo tant, possible que els iniciantes, sensibilisats pel seu dejuni i preparats per les cerimònies precedents, anaren elevats pels efectes d'una potent poció psicoactiva a estats mentals revelatorios en profundes ramificacions espirituals i intelectuals.

Esta teoria seguix sent controvertida, puix preparacions de ciceón fetes a partir d'ordi parasitada per cornezuelo han tirat resultats no concloents.

Terence McKenna ha propost que els misteris giraven entorn a una varietat de fongos psilocíbicos, encara que sembla haver poques evidències a favor d'esta teoria. També s'han sugerit alguns agents enteogénicos més, com les amanita, pero totes estes teories carixen de proves consistents. En ellibre The Immortality Key, de Brian C. Muraresku, s'arrepleguen estudis recents sobre cóm s'han obtingut evidències arqueoquímicas concloents sobre l'us de cornezuelo com a substància visionària en els ritos eleusinos.

Vore també

• Friné
• Ónfalos
• Calisteas

Bibliografia

• Kerényi, Károly (2004). Eleusis: image arquetípica de la mare i la filla, Madrit: Siruela. ISBN 8478447725.

• «Contemplació i salvació en els misteris eleusinos».Revista Humanitats.2

1–10.ISSN 2215-3934.

• Wasson, R. Gordon; Hofmann, Albert; Ruck, Carl (1993). El camí a Eleusis: una solució a l'enigma dels misteris, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 8437503663. (resenya i resum en anglés.)
• Virgili (2008). Culti misterici ed orientali a Pompei, Roma: Gangemi. ISBN 9788849214093.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre els Misteris eleusinos.
• ANDÓCIDES: Sobre els misteris (Περὶ τῶν μυστηρίων).
  • Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per al text bilingüe).

• • • Text grec en Wikisource.
• GARCÍA ROMERO, Fernando: Els misteris de Eleusis: significat i ritual, conferència del 29 d'octubre de 2019, en la pàgina de la Fundació Juan March.
• MARTIN, Thomas R.: An Overview of Classical Greek History from Mycenae to Alexander (Panorama de l'història de la Grècia Antiga des de l'época micénica fins a la d'Alejandro); text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.
  • Vegen-se este apartat i el següent: The Mystery of the Mysteries (El misteri dels misteris).
• Imàgens d'Inscripcions sobre els misteris eleusinos. Cornell University Library (Biblioteca de l'Universitat Cornell).
• Introducció i primer capítul de The Road to Eleusis [1] archivat en Wayback Machine. R. Gordon Wasson, Albert Hofmann, Carl A. P. Ruck
• Rosicrucian Digest: vol. 87, dedicat enterament als misteris eleusinos.

• TAYLOR, Thomas: The Eleusinian and Bacchic Mysteries (Els misteris eleusinos i els dionisíacos), 1891.
  • Text anglés en el lloc de l'Internet Sacred Text Archive.
• WILLOUGHBY, Harold R.: Paguen Regeneration. A Study of Mystery Initiations in the Graeco-Roman World (La regeneració pagana. Estudi dels misteris iniciáticos del món grecorromano), 1929.
  • Reproducció, en anglés, en el mateix lloc.
    • II: The Greater Mysteries at Eleusis (Els misteris majors de Eleusis).
• NILSSON, Martin P.: Greek Popular Religion (La religió popular grega), 1940.
  • Reproducció, en anglés, en el mateix lloc.
    • The Religion of Eleusis (La religió de Eleusis).