Libaciones en l'Antiga Grècia

Les libacions en l'Antiga Grècia acompanyaven als ritos de la vida quotidiana.
La libaació consistix en derramar part del líquit sobre l'altar, o en el sol, mentres es pronunciava una oració. La majoria de les voltes s'oferix vi mesclat en aigua (la mescla que es beu habitualment) pero, segons els tipos de ritual, també va vindre pur, llet, o una mescla de vi, aigua i mel.
Hesíodo evoca les del matí i les de la nit. Homero parla de la que precedix al somi. També òbrin el menjar: un gest propiciatorio que té el mateix valor que l'ofrena de les primícies alimentàries. En freqüència senyalen una partida o una arribada, colocant els actes familiars baix la protecció dels deus que es convertixen aixina en testics o còmpliços.
L'escena de «la partida del hoplita», que reunix al voltant del personage del jove guerrer armat a un vell i a una dòna, es troba en numerosos gots àtics de l'época clàssica. He ací una descripció característica d'un d'ells: «En el centre un hoplita en armes estretix la mà d'un personage barbado en un gest de despedida carregat de gravetat... A la dreta, una dòna sosté una gerra i una copa plana: instruments rituals de la libación, pràcticament obligatòria per a marcar una partida o una tornada. La dòna aboca vi en la copa, una part del com, la que està reservada als deus, serà abocada sobre el sol, mentres que el restant ho beuran per tandes cada u dels participants. Procedint a esta libación, que és ofrena i comunió, es marquen els llaços que unixen a cada u dels membres del grup en els demés, i s'afirma la relació que unix al grup en els deus».
La libaació acompanya també el ceremonial del convit comú o simpòsium. Finalment, eixercita aixina mateix un paper important en els actes solemnes, implicant directament a la polis (ciutat). Igualment sanciona els tractats i les aliances. El terme sponde, que en grec designa a la libaació, es troba ademés en la paraula spondai, «aliança».
La libaació més corrent representada en els gots mostra un home o una dòna abocant un líquit d'un enócoe (una gerra per al vi, un recipient intermig entre els grans gots a on es mescla el vi i l'aigua, i els gots per a beure) en una fia-la (copa plana i sense peu, reservada per a les libacions), i despuix, de la fia-la sobre l'altar o sobre el sol. En un segon moment es beu el contingut de la fia-la.
Pero la libaació també pot no anar seguida de consumició. La libaació de vi pur que acompanya als jurament es derrama tota sobre la terra. En la Ilíada, Agamenón evoca, a propòsit del ritual de jurament:
La destrucció ritual establix un llaç en el món infernal, que preserva de perilloses forces sempre dispostes a desencadenar-se contra el perjuro.
Atres libacions que es consagren totalment són les choai, del verp grec chein: «derramar copiosamente». Estan especialment destinades als morts. Derramades en la terra o sobre un túmulo funerari, tenen la funció d'establir un llaç entre vius i morts. En freqüència exclouen el vi, se'ls crida llavors choai nephaliai o aoinoi. Es componen d'aigua pura (com la que Electra aboca sobre la tomba del seu pare Agamenón al principi de Les coéforas d'Esquilo: les «portadores de libaciones») o de llet i de mel. A sovint estan associades als enagísmata, les ofrenes d'aliments consagrades sobre les tombes. Solen dedicar-se també a certes divinitats a les que estan consagrades d'una manera totalment especial: les Muses, les Nimfes, les Erinias. En Olimpia té lloc tots els mesos un sacrifici sobre tots els altars del santuari de Zeus: «els eleos cremen incens juntament en grans de blat amasados en mel sobre els altars i posen sobre ells branques d'olivera i fan libaciones»; Pausanias, que arreplega este rito, precisa que és antic. Pero l'altar de les Nimfes i de les Despoinai (les «Senyores») —com Pausanias precisa també— no reben vi, ni tampoc l'altar comú de tots els deus (koinos bomos).
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Religió de l'Antiga Grècia (cult)
- Sacrificis religiosos de l'Antiga Grècia
- Misteris eleusinos
- Simpòsium
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libaciones en la Antigua Grecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.