Sacrificis religiosos de l'Antiga Grècia

Degollamiento de víctima sacrificial.

El sacrifici constituïx el «cor» de la major part dels rituals religiosos de l'Antiga Grècia i, de la mateixa manera que els atres ritos, adopta també formes diverses, fins al punt de que, en Grècia, resulta més apropiat parlar de els sacrificis.
No obstant, durant la Grècia Clàssica, es va impondre sobre els demés un tipo especial de sacrifici en la pràctica colectiva de la polis, per a expressar al mateix temps els llaços de solidaritat entre els ciutadans i la comunicació en el món diví, i que el harmonia en este últim permet i garantisa el funcionament de la comunitat humana, a la distància deguda dels animals i dels deus.

Este sacrifici, que es podria definir com un sacrifici cruent de tipo alimentari, consistix en el degollamiento ritual d'un o varis animals, una part dels quals s'oferix als deus per mig de la cremació sobre l'altar i el restant és consumit pels participants en el sacrifici, segons distintes modalitats. Iniciat en un gest de consagració, es termina en la cuina. De fet, sense les regles d'este sacrifici, el home no pot menjar la carn dels animals sense córrer el risc de caure a la seua volta en la «animalidad».

El sacrifici pot ser oferit per un particular i donar lloc a una festa domèstica, per eixemple en motiu d'un matrimoni; pot tindre lloc en un santuari, a petició d'un particular o d'una associació, o inclús a petició d'una ciutat.
El sacrificante pot ser el mateix cap de família, en el primer dels casos, o un mágeiros: un professional contractat per a l'ocasió, que actua com sacrificante i cuiner al mateix temps. En els santuaris, en general, solen ser els sacerdots encarregats del cult els que realisen els sacrificis en nom dels sacrificantes.

Les víctimes

Les víctimes naturalment varien en importància i en número d'acort en les possibilitats econòmiques del sacrificante i l'importància de la celebració.
Pero també depenen de la naturalea del cult, que a voltes exigix un tipo específic d'animal.
No obstant, només els animals domèstics són sacrificables. Les víctimes oscilen des d'una cabra, un porc o un corder, inclús un gall (l'ofrena més modesta), fins a un bou, l'animal de sacrifici més prestigiós, o a molts bous, durant les celebracions cíviques, ocasió en la que un personal especialisat assistia al sacerdot i els pares estos actes es portaven a terme en l'abans del matrimoni i en el corteig.

El sacrifici en la Odissea

En la descripció homérica del sacrifici es troben totes les etapes del que serà el gran sacrifici cruent de la ciutat. En concret, en la Odissea trobem descrit de manera especial el repartiment de les carns torrades entorn a l'altar en el que s'acaba d'oferir la seua part als deus, despuix el festí «a parts iguals» dels guerrers entorn a les «riques carns», que -com es posa de relleu- no estan cuites, sino que també s'han torrat allí mateixa, enfilades en les grans forquetes o espetones.

L'escena té lloc en Pilos, en casa de Néstor, que hostaja a Telémaco:

I entre ells va començar a parlar el de Gerenia, el cavaller Néstor:

«Fills meus, porteu a terme ràpidament el meu desig per a que abans que als demés deus propicie a Atenea, la que va vindre manifestament a l'abundant convit en honor del deu. Anem, que un marche a la planura a per una novilla de modo que aplegue lo abans possible: que conduïxca el boyero; que un atre marche a la negra nau del valent Telémaco i duga a tots els companyers deixant només dos; que un atre ordene que es presente ací Laerques, el que derrama l'or, per a que es derrame or entorn a les banyes de la novilla. Els demés quedeu-vos ací reunits i digau a les esclaves que disponguen un convit dins de l'ilustre palau; que duguen assents i llenya entorn i lluenta aigua».

Aixina va parlar, i al punt tots es varen afanyar. I va aplegar en seguida la novilla i varen aplegar els companyers del valent Telémaco de l'equilibrada nau; i va aplegar el broncero duent en les seues mans les ferramentes de bronze, perfecció de l'art: l'enclusa i el martell i les ben llaurades tenazas en les que treballava l'or. I va aplegar Atenea per a assistir als sacrificis.

El vell, el cabalgador de cavalls, Néstor, li va entregar or a Laerques, i este ho va treballar i va derramar per les banyes de la novilla per a que la deesa s'alegrara al vore l'ofrena. I varen dur a la novilla per les banyes Estratio i el diví Equefrón; una vasija adornada en flors i en l'atra duya l'ordi torrat dins d'una cistella. I Trasimedes, el fort en la lluita, es va presentar en una esmolada astral en la mà per a ferir a la novilla, i Perseo sostenia el got per a la sanc.

El vell, el cabalgador de cavalls, Néstor, va començar les ablucions i l'esparsió de l'ordi, el fill de Néstor, el molt valent Trasímedes, va conduir a la novilla, es va colocar prop, i l'astral va segar els tendons del coll i va debilitar la força de la novilla. I varen llançar el crit ritual les filles i les nores i la venerable esposa de Néstor, Eurídice, la major de les filles de Clímeno.

Després varen alçar a la novilla de la terra d'amples camins, la varen sostindre i al punt la va degollar Pisístrato, caudillo de guerrers.

En acabant de que l'obscura sanc li va eixir a chorrada i l'alé va abandonar els seus ossos, la descuartizaron en seguida, li varen tallar les cames segons el rito, les varen cobrir en greix per abdós costats, fent-ho en dos capes i varen posar sobre elles la carn crua. Llavors el vell les va cremar sobre la llenya i per damunt va abocar roig va vindre mentres els jóvens prop d'ell sostenien en les seues mans forquetes de cinc puntes.

En acabant de que les cames s'havien consumit per complet i que havien agradat les entranyes varen tallar el restant en menuts trossos, els varen enfilar i els varen torrar sostenint les puntagudes forquetes en les seues mans.

Entre tant, llavava a Telémaco la lindo Policasta, la més jove filla de Néstor, el fill de Neleo. Despuix que ho va haver llavat i ungido en oli li va rodejar el cos en un corfoll i un mant. Va eixir Telémaco del bany, el seu cos semblant als immortals, i va anar a assentar-se al costat de Néstor, pastor del seu poble.

Luego que la part superior de la carn va estar torrada, la varen traure i es varen assentar a menjar, i uns jóvens nobles es varen alçar per a mesurar el vi en copes d'or.

Odissea III, 418 - 472

Vore també

• Religió de l'Antiga Grècia
• Ritos funeraris de l'Antiga Grècia
• Mitologia grega
• Misteris eleusinos
• Holocaust
• Hecatombe