Pilos
Pilos (en grec: Πύλος Pylos; antigament, en véneto i italià, Navarino) és el nom d'una baïa, d'una unitat municipal i d'una ciutat ubicades en la costa suroest del Peloponeso, pertinent a l'unitat perifèrica de Mesenia i al municipi de Pilos-Néstor en el sur de Grècia. En l'any 2021, la població del núcleu urbà era 2568 habitants, mentres l'unitat municipal tenia 4559.[1]
És ademés la chicoteta península acantilada situada en l'extrem septentrional de la baïa de Navarino, baïa protegida i casi tancada per l'illa d'Esfacteria.
En la zona septentrional d'esta baïa i a l'est del promontori de Pilos es troba actualment l'estany de Osmán Agá, separada de la baïa per una barra d'arena.
En els poemes homéricos, Pilos és la pàtria del mític rei Néstor, un dels argonautas qui, ya molt vell, va dirigir les seues tropes durant la guerra de Troya.
Mitologia
La mitologia grega dia que la ciutat de Pilos havia segut fundada per Pilo, fill de Clesón. Este el havia habitat en léleges procedents de Megáride. No obstant este fundador va ser expulsat per Neleo i hòmens pelasgos procedents de Yolco i es va dirigir a fundar una atra Pilos en Élide.[2]
En el cicle troyano, Pilos era sèu del llegendari rei Néstor, fill de Neleo, que governava un territori que incloïa les ciutats d'Arene, Trio, Epi, Ciparesente, Anfigenia, Ptéleo, Helo i Dorio i va participar al front de noranta naus en l'expedició dels aqueos contra Troya.[3] Néstor va retornar sano y salvo a la seua pàtria i va rebre a Telémaco en Pilos quan este va viajar des d'Ítaca per a obtindre notícies sobre Odiseo, el seu pare.[4]
La tradició menciona que posteriorment els descendents de Néstor varen ser expulsats de Mesenia pels heráclidas.[5]
Història
Periodo micénico
Pilos va estar habitat des de l'época micénica. El palau micénico, que és conegut com «palau de Néstor», va ser localisat en 1939 per Konstantinos Kourouniotis i excavat per un equip dirigit per Carl William Blegen.[6] En estos restants, ubicats en el tossal d'Epano Englianos, varis quilómetros al nort de l'actual Pilos, s'han trobat centenars de tablillas en inscripcions en llineal B.[7] Este palau va deure ser el centre administratiu d'un regne o principat dividit en una zona citerior que incloïa el palau i que comprenia a la seua volta nou districtes i una atra zona ulterior que comprenia sèt. Estes dos zones estaven separades per la cadena montanyosa d'Haghiá.[8][9] El palau va ser destruït entorn a 1200 a. C. i, al contrari que atres centres micénicos, no va ser reconstruït despuix de la seua destrucció. Existix controvèrsia sobre els qui varen anar els seus atacants.[10]
Periodo clàssic i romà
A partir del periodo clàssic, es coneixia com Pilos a la península deshabitada situada en el lloc conegut com Corifasio, al nort de la baïa situada enfront de l'illa d'Esfacteria (la ciutat moderna està situada en la zona sur de la baïa).
El seu entorn va ser escenari en 425 a. C. de la Batalla de Pilos, que va finalisar en victòria ateniense, durant la guerra arquidámica, la primera part de la guerra del Peloponeso.[11] Posteriorment els atenienses varen establir allí una guarnició i es varen traslladar a habitar el lloc alguns mesenios que estaven exiliats en Lepant i que realisaven incursions de saqueig en Laconia.[12] També varen aplegar al lloc hilotas i desertors de Laconia. Tots estos es varen retirar del lloc en el 421 a. C., despuix de la Pau de Nicias, i es varen instalar en Cranios, en l'illa de Cefalonia.[13] No obstant en el 418 a. C., els atenienses varen tornar a dur als hilotas des de Cranios fins a Pilos per a que es dedicaren al pillage,[14] fins a l'any 409 a. C., en el que estos hilotas es varen retirar despuix d'una treua.[15]
En l'any 365 a. C., en una guerra contra Élide, els arcadios es varen apoderar de Corifasio.[16]
En el periodo romà era un chicotet assentament. Pausanias, que definia Pilos, de la mateixa manera que Homero, com un territori arenenc, ubicava allí un santuari d'Atenea Corifasia i lo que se suponia era la casa de Néstor i les tombes de Néstor i Trasimedes, aixina com una cova de la que es creïa que havia servit com a estable de les vaques dels llegendaris Neleo i Néstor.[17]
Edat Mija i Moderna
Poc se sap sobre Pilos o Pylos baix l'Imperi Bizantí, salve per una menció d'incursions organisades pels sarracenos de Creta en la regió c. 872/873. En 1204, despuix de la Quarta Creuada, el Peloponeso es va convertir en el Principat de Acaya, un estat creuat que incloïa la plaça de Pilos. Cada volta més conegut pel seu nom francés de Port-de-Jonc o el seu nom italià Navarino, en la década de 1280 els francesos varen construir en el lloc l'antic castell fortificat de Navarino. Pilos va quedar baix el control de la República de Venècia des de 1417 fins a 1500, quan va ser conquistada pel Imperi Otomà. Est va utilisar Pilos i la seua baïa com a base naval i va construir allí la Nova fortalea de Navarino. L'àrea va seguir permaneixent baix control otomà en l'excepció d'un breu periodo de renovat govern veneciano entre 1685 i 1715, i una ocupació russa entre 1770 i 1771, fins a l'esclat de la guerra d'Independència de Grècia en 1821.
Batalles de Navarino
Va haver a lo manco dos batalles modernes de Navarino. La primera va ser en 1572, per a hostilisar que els turcs contruyeran la Nova fortalea de Navarino. La segona va tindre lloc durant la guerra d'Independència de Grècia, puix allí es va lliurar una batalla naval en 1827. Varen combatre egipcíacs, turcs i tunecinos contra naus britàniques, franceses i russes, i varen anar estos últims els que varen véncer.
La moderna ciutat de Pilos, construïda en 1829 pel cos expedicionario francés de Morea, està situada al sur de la baïa, una ensenar de cinc quilómetros de llarc per tres d'ample.
Vore també
Referències
- ↑ «Detalle del cens de 2011 (en grec)». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015. Consultat el 18 de setembre de 2015.
- ↑ Pausanias IV,36,1.
- ↑ Homero, Ilíada II,591.
- ↑ Homero, Odissea III,28-487.
- ↑ Pausanias II,18,7-8.
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el palau de Néstor (en grec)
- ↑ Oliver Dickinson, El Egeo, pàgina 15. Barcelona: Bellaterra, 2010. ISBN 978-84-7290-488-0.
- ↑ Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp.167-169.
- ↑ John Chadwick (1977), El món micénico, pp.59-74, Aliança, ISBN 84-206-7920-8.
- ↑ Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp.181-192. Barcelona:Síntesis (2000), ISBN 84-7738-520-3.
- ↑ Tucídides IV,3,14.
- ↑ Tucídides IV,41.
- ↑ Tucídides V,35.
- ↑ Tucídides V,56.
- ↑ Jenofonte, Helèniques I,2,18.
- ↑ Diodoro Sículo XV,77.
- ↑ Pausanias IV,36,1-6.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pilos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.