Anar al contingut

Palau de Néstor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:20190508 088 pylos nestor.jpg
Palau de Néstor

Plantilla:Coord/display/title</noinclude> Es coneix com a palau de Néstor als restants d'un conjunt residencial del periodo micénico que es troben en l'acrópolis del tossal de Epano Englianos, a uns 17 km de Pilos, i en les proximitats de Chora, en Grècia.

El seu nom deriva del llegendari Néstor, rei de Pilos, que és un personage important en la Ilíada d'Homero, a on era un dels caudillos de l'aliança aquea que es va dirigir a combatre en la guerra de Troya.

Este palau va deure ser el centre administratiu d'un regne o principat dividit en una zona citerior que incloïa el palau i que comprenia a la seua volta nou districtes i una atra zona ulterior que comprenia sèt. Estes dos zones estaven separades per la cadena montanyosa d'Haghiá.[1][2] El palau va ser destruït entorn a 1200 a. C. i, al contrari que atres centres micénicos, no va ser reconstruït despuix de la seua destrucció. Existix controvèrsia sobre els qui varen anar els seus atacants.[3]

Història de les excavacions

[editar | editar còdic]

El jaciment arqueològic va ser localisat en 1939 per Konstantinos Kourouniotis i excavat per un equip dirigit per Carl William Blegen.[4] En esta primera fase de l'excavació es varen realisar multitut de troballes entre els que es trobaven numeroses tablillas d'argila en inscripcions en llineal B pero, a causa de la Segona Guerra Mundial, els treballs varen quedar interromputs i part del material trobat va ser traslladat al Banc d'Atenes. En 1951 Emmett Leslie Bennett transcribió el contingut de les tablillas, lo que va supondre una important ajuda per al dessiframent que poc temps despuix es va produir de l'escritura llineal B.[5][6] Les excavacions varen proseguir a partir de 1952 i continuen en l'actualitat.[4] Molts de les troballes s'exhibixen en el Museu Arqueològic de Chora, que va ser fundat en 1969.[7]

El conjunt residencial

[editar | editar còdic]
Archiu:Hunter and stag wall fresco fragment.jpg
Fragmente d'un fresc halllado en el palau de Néstor.
Archiu:Hearth of the megaron of Pylos.jpg
Sala del tro a on es pot observar la llar circular que es trobava en el centre de l'estància.
Archiu:Nestor palace Bathtub OLC.jpg
Banyera de terracota decorada, que s'ha conservat empotrada en la paret del Palau.
Archiu:Pilo002.jpg
Restants dels almagasens d'oli del palau de Néstor.

Al palau s'accedia a través d'un propileu despuix del que es trobava un pati d'uns 7 m de llarc per 11 d'ample. En unes chicotetes habitacions situades a un costat del pati es varen trobar centenars de tablillas en inscripcions en llineal B.


A continuació es trobava un pòrtic que estava sostingut per dos columnes que donava pas a un vestíbul que tenia obertura en els seus quatre costats. Este vestíbul precedia al mégaron o saló del tro, que era el centre del conjunt residencial. En esta sala, que media 12 x 11 m, es troba una peça circular de 4 m de diàmetro que representa la llar sagrada. Esta llar estava enquadrada entre quatre columnes de fusta de les que s'han conservat les bases de pedra. En esta sala es troba una depressió sobre la que va deure estar emplaçat el tro. Davant este s'ha conservat la representació d'un polp. També s'han conservat els restants d'una taula d'ofrenes sobre les que es varen trobar restants de vàries gerres votivas.

Entorn al mégaron es trobaven numeroses habitacions a les que s'accedia a través de corredors. Algunes d'elles tenien funcions d'almagasens de productes entre els que s'incloïen l'oli i el vi i en elles es varen trobar múltiples recipients; unes atres tenien funcions residencials. Entre estes estàncies anexes destaca una sala de bany a on s'ha conservat una banyera de terracota pintada.[nota 1]

La troballa de trams d'escales indica que el conjunt tenia dos pisos. Vàries de les habitacions del palau estaven decorades en fresca, encara que els restants que s'han conservat a penes permeten conéixer els temes amprats.[8][9][10]

El palau, al contrari que atres centres micénicos de la regió d'Argólida, com Micenas o Tirinto, caria de muralles[11] i s'abastia d'aigua a través d'un aqüeducte de terracota que arreplegava l'aigua d'una font.[12]

  1. Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp.167-169.
  2. John Chadwick (1977), El món micénico, pp.59-74, Aliança, ISBN 84-206-7920-8.
  3. Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp.181-192. Barcelona:Síntesis (2000), ISBN 84-7738-520-3.
  4. 4,0 4,1 Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el palau de Néstor (en grec)
  5. Leonard Cottrell, El bou de Minos, pp.282-286, Mèxic D.F: Fondo de cultura econòmica (1958), ISBN 968-16-0750-3.
  6. Alberto Bernabé i Eugenio R. Luján, Introducció al grec micénico, p.4, Saragossa, Universitat de Saragossa, 2006, ISBN 84-7733-855-8.
  7. Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el Museu Arqueològic de Chora (en grec)
  8. Furio Durant, Grècia. Guia d'arqueologia, pp.158-159, Madrit, Libsa, 2005, ISBN 84-662-1106-3.
  9. Maurice Bell, Centauros, héroes, druidas, pp. 87-97, editorial Aymá (1959).
  10. Henri Stierlin, Arquitectura mundial. Grècia. De Micenas al Partenón, p.32, Barcelona, Taschen, 2009. ISBN 978-3-8365-1039-4.
  11. Nancy K. Sandars, Els Pobles de la Mar, pp.66-68. Madrit: Oberón (2005). Edició original de 1985. ISBN 84-96052-89-3.
  12. Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp.85.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>