Pasqual Mas

Erro al crear miniatura:

Pascual Mes i Va usar (Almassora, Comunitat Valenciana, Espanya, 1961) és un filec i escritor en valencià i espanyol.

Biografia

Va estudiar Filogia Hispànica en l'Universitat de Valéncia , a on es va llicenciar en 1985 en un estudi sobre Alejandro Arboreda i el teatre barroc valencià. En 1991 va conseguir en la mateixa universitat el grau de doctor en una tesis sobre les Acadèmies lliteràries. Va fundar i va dirigir la revista internacional de teatre de carrer Fiestacultura (1999-2011), publicació europea dedicada a esta classe de teatre de carrer i és colaborador de ret Teatre. Algunes obres seues han segut traduïdes al castellà, al francés i al rumà. Actualment treballa en l'Universitat de Jaume I de Castelló , en l'Universitat de Valéncia i en l'institut IES Vila-Roja d'Almassora, el seu poble natal.

Obra

Pasqual Mes és autor de llibres de narrativa, poesia i teatre en valencià i de numerosos estudis i edicions crítiques, tant en valencià com en espanyol, publicats en Alemània, Espanya, Estats Units i França. Els seus estudis s'han centrat en el Teatre Barroc Valencià, Max Aub i Antonio Muñoz Molina.

Narrativa

• 1993 La confessió. Camacuc, Valéncia.
• 1998 Salt en fals. Bromera, Alzira.
• 2000 Pavana per a un home sense nom. Set i Mig, Benicull (Pavana per a un home sense nom, Ellago, Castelló, 2007).
• 2000 Històries de la Frontera. Brosquil, Valéncia. (En la frontera. Neopatria, Alzira, 2015)
• 2001 La cara amagada de la lluna. Bromera, Valéncia.
• 2002 L’amo del desert.
• 2003 Contracontes. Brosquil, Valéncia.(Contracuentos Germania, Alzira, 2011)
• 2004 Màssimes. Emboscall, Vic.
• 2004 Diva. Tàndem, Valéncia. Traducció al castellà: La Pajarita Roja Editors, Castelló, 2017.
• 2008 Ecos de Berlín. Emboscall, Vic.
• 2010 L'ombra del fénix. Documenta Balear, Palma de Mallorca.
• 2012 Metròpoli. Tabarca, Valéncia.
• 2014 Tombatossals sigle XXI. Unaria, Castelló.
• 2016 Un miracle sense importància. Neopàtria. Alzira
• 2022 La mundana comèdia. El Toll. Almansa. (La mundana comèdia. La pajarita roja, Castelló, 2026).

Poesia

• 1986 Bitàcola. Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament
• 1994 Els mots comunicants. Germania, Benicull.
• 2001 Tauromàquia. Club Taurí Castelló.
• 2002 Biblioteca de Guerra. Brosuil, Valéncia.
• 2002 Intermezzo. Emboscall, Vic. (Traduït al francés i a l'espanyol, 2003).
• 2003 Nòmada. Viena, Barcelona.
• 2006 Perversió del Tròpic. L'Aljamia, Sagunt. (Traduït al francés i a l'espanyol, 2006).
• 2011 Metralla. Amirac, Vilarreal.
• 2021 Terra ocupada. Modernitat Líquida, Benicàssim (Edició bilingüe català-castellà).
• 2022 Geòrgiques. Bromera, Alzira.
• 2024 Estrany paraís. Modernitat Líquida, Benicàssim (Ed. biling.).
• 2025 He vingut. Olé llibres, Valéncia.
• 2025 Ànima mater Unaria, Castelló.

Teatre

• 2001 Estratègia per a una ciutat d’ombres. Toulouse Lautrec. Germania, Benicull de Xúquer.
• 2009 Proserpina. Estrenada per ret Teatre en l'Inauguració delV Festival de Mèrida.

Estudis

• 1987 La pràctica escènica valenciana en el Barroc tardà: Alejandro Arboreda. Alfons el Magnànim, Valéncia.
• 1993 Justes, acadèmies i convocatòries lliteràries en la València Barroca (1591-1705). Teoria i pràctica d'una convenció. Universitat de Valéncia.
• 1993 De les Acadèmies a l'Enciclopèdia. Alfons el Magnànim, Valéncia. (VVAA)
• 1993 Diccionari de lliteratura espanyola i hispanoamericana. Aliança, Madrit.(VVAA)
• 1996 Acadèmies i justes lliteràries barroques valencianes. Edition Reichenberger, Kassel.
• 1997 La lliteratura barroca en Castelló. María Egual. Obra Completa. Societat Castellonenca de Cultura. (En Javier Vellón)
• 1997 ret Teatre. Quinze anys. Diputació de Castelló. VVAA.
• 1998 Poesia Acadèmica valenciana del Barroc. Editition Reichenberger, Kassel.
• 1999 La representació del Misteri a Castelló. Diputació de Castelló.
• 1999 Descripció de les Acadèmies Valencianes. Diccionari d'acadèmics. Edition Reichenberger, Kassel.
• 2000 Académies et societés savantes en Europe (1650-1800). Flamarion, París (VVAA)
• 2002 Beltenebros d'Antonio Muñoz Molina. Síntesis, Madrit.
• 2002 A la deriva. Germania, Alzira.
• 2006 El carrer del teatre. Hiru, Ondarribia.
• 2006 Castelló, del carrer al paper. Ajuntament de Catelló de la Plana.
• 2009 Justes valencianes del Barroc. Biblioteca valenciana, Valéncia.
• 2011 Miguel Egual poeta i traductor almassorí del sigle XVIII, Almasora Literària.
• 2012 Manual d'escriptura creativa, Germania. Alzira.
• 2013 Estratègies d'escriptura creativa, Germania. Alzira.
• 2014 Gestió cultural. Innovacions i tendències, Tirant lo Blanc. Valéncia.
• 2014 Teatre de carrer actual, Amargord, Madrit.
• 2014 Escriure narrativa creativa, Unaria, Castelló.
• 2019 Conversacions de Teatre de carrer, Amargord, Madrit.
• 2019 Catàlec del corpus poètic inèdit de Max Aub, Diputació de Castelló.
• 2023 Poetes de l'exili de 1939. Valéncia, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• 2026 Max Aub: poesia i novela. EAE, London / Chisinau.

Edicions

• 1991 Manuel Vidal i Salvador: "La colónia de Diana". Edition Reichenberger, Kassel (VVAA)
• 1992 José Ortí i Moles: "Aire, terra i mar són fòc". Edition Reichenberger, Kassel(VVAA)
• 1994 José Ortí i Moles: Acadèmia a les Senyores (1698). Edition Reichenberger, Kassel
• 1995 El mit d'Edipo en la comèdia baroca espanyola. Alejandro Arboreda: "No hi ha resistència als fats. (VVAA)
• 1997 Alejandro Arboreda: El més Diví Remei i aurora de sant Jinés. Peter Lang, New York.
• 1998 Max Aub. Antologia Traduïda. Fundació Max Aub, Sogorb.
• 1998 Antonio Folch de Cardona: Lo millor és lo millor. Edition Reichenberger, Kassel
• 1999 Guia de llectura de “Antologia Traduïda” de Max Aub. Fundació Max Aub, Sogorb.
• 1999 La famosa representació de l'Asunción. Diputació de Castelló.
• 1999 Gaspar Mercader, Obra dramàtica, Edition Reichenberger, Kassel
• 2001 Max Aub. Obra Poètica Completa. I. Poesia. IVEI, Valéncia (VVAA)
• 2005 Max Aub. Antologia traduïda. Visor, Madrit.
• 2008 La famosa representació de la nostra Senyora als cels. Institut Valencià de la Música, Valéncia
• 2008 Max Aub, Planyences del Sinaí. Visor, Madrit.
• 2005 Antoni Matutano. Poesia completa. Onada, Benicarló.
• 2026 Max Aub. Poesia completa (1925-1972). Alfons el magnànim, Valéncia.

Premis i reconeiximents

• 1985 Premi Martí Dot de Poesia. Sant Feliu de Llobregat.
• 1992 Premi Extraordinari Tesis Doctoral. Universitat de Valéncia.
• 1999 Premi Ciutat de Sagunt de Novela. Ajuntament de Sagunt (Valéncia).Premis Ciutat de Sagunt
• 2000 Premi Ciutat de Vilarreal de Teatre. Ajuntament de Vilarreal (Castelló).Premis Ciutat de Vilarreal
• 2000 Premi Enric Valor de Novela. Diputació Provincial d'Alacant.
• 2000 Medalla d'Argent de l'Ajuntament d'Almassora.
• 2002 Premi 25 d’abril de Poesia. Benissa.
• 2003 Premi Josep Pascual Tirat. Narrativa. Castelló.
• 2004 Premi Ulisses. Narrariva. Castelló.
• 2005 Premie Arts Escèniques. Fira de Teatre de Lejona.
• 2007 Premi Baltasar Porcel de Novela. Andrach.
• 2016 Premi de narrativa Ciutat de Carlet.
• 2021 Premi Ibn Hafaja de Poesia. Ciutat d'Alzira.wikipedia. org/wiki/Premi_de_poesia_Ibn_Jafadja

Enllaços externs

• pasqualmas. es Pàgina web de l'autor
• Pàgina sobre l'autor de la Associació d’Escriptors de Llengua Catalana escriptors. cat/autors/masusop
• L'autor en Qui és qui: ^{[enllaç trencat]}
• L'autor en Dialnet. Universitat de la Rioja unirioja. es/servlet/autor? codigo=162470