Anex:Deus i personages de la mitologia romana

Es coneix un gran número de deus de la mitologia romana. Entre els més populars estan els que es varen identificar en els deus grecs, que varen integrar els mits i iconografia grecs, i en ocasions les pràctiques religioses associades, en la cultura romana, incloent la lliteratura, l'art i la vida religiosa i que es deixa sentir durant tot el periodo imperial. Molts dels propis deus romans seguixen sent obscurs, coneguts únicament el seu nom i funció a través d'inscripcions i texts a sovint fragmentarios, pertanyents a l'antiga religió romana datada en temps de la monarquia —la anomenada religió de Numa— i perpetuats o revixcuts a lo llarc dels sigles. Algunes deidades tenen homòlecs itálicos o etruscs, identificats tant en les fonts antigues com pels moderns estudiosos. Durant l'Imperi, es varen donar noves interpretacions teològiques als deus dels pobles de les províncies a la llum de les funcions o atributs que compartien en els deus romans.

«Quins són els deus elegits (

«Cuáles son los dioses elegidos (di selecti) y si se les excluye de los oficios de los dioses plebeyos Varrón enumera y encarece en uno de sus libros estos dioses elegidos: Jano, Júpiter, Saturno, Genio, Mercurio, Apolo, Marte, Vulcano, Neptuno, Sol, Orco, Liber, Tierra, Ceres, Juno, Luna, Diana, Minerva, Venus y Vesta. Poco más o menos, entre todos son veinte, doce machos y ocho hembras. Se pregunta si estos dioses llámanse elegidos por sus mayores administraciones en el mundo o porque son más conocidos por los pueblos y se les rinde mayor culto».

) i si se'ls exclou dels oficis dels deus plebeus Varrón enumera i encarix en un dels seus llibres estos deus elegits: Jano, Júpiter, Saturn, Geni, Mercurio, Apolo, Mart, Vulcano, Neptú, Sol, Orco, Liber, Terra, Ceres, Juno, Lluna, Diana, Minerva, Venus i Vesta. Poc més o menys, entre tots són vint, dotze mascles i huit femelles. Es pregunta si estos deus llámanse elegits per les seues majors administracions en el món o perque són més coneguts pels pobles i se'ls rendix major cult».

Els tres flamines majors duyen els cults de Júpiter, Mart i Quirino. Els dotze flamines menors els de Carmentis, Ceres, Falacro, Flora, Furrina, Palatua, Pomona, Portuno, Volturno i Vulcano.Plantilla:Índex

A

• Abeona o Adeona: Deesa que protegia als chiquets la primera volta que abandonaven les cases dels seus pares, salvaguardant els seus primers passos sols. Vigila les anades i vingudes del chiquet.
• Aborigen: Els habitants més antics de l'Itàlia central.
• Abundància (Abundantia): Deesa de la bona fortuna, de l'abundància i la prosperitat.
• Aca Larentia: Esposa de Faustulus, descrita a voltes com a amant de Hércules. Segons una versió ella hauria segut la mare adoptiva de Rómulo i Rem.
• Acates: Companyer del héroe Eneas durant la travessia per a aplegar a Itàlia i encara despuix.
• Acis: Deu del riu homònim propenc al Etna en Sicília.
• Acrón: Rei de la ciutat sabina de Cecina.
• Aequitas (Equitat): Deesa del comerç just, la versió romana de Astrea.
• Aes: Va ser el deu que presidia la fabricació de les monedes de coure.
• Aeternitas (Eternitat): Personificació de l'eternitat
• Agenoria: Deesa relacionada en l'activitat (actus) i mencionada per Agustín de Hipona. Dota al chiquet de la capacitat de dur una vida activa i no depenent.
• Albunea: Nimfa profètica o sibila, una náyade que vivia en els manantiales sulfurosos propencs a Tibur.
• Alemona: Deesa que alimenta a l'embrió o, en general, alimenta el creiximent in utero.
• Amor: deu primordial i personificació, faceta antiga de Cupido.
• Angerona: Deesa que protegia contra el dolor i el sofriment.

• Angitia: Deesa dels marsos, els pelignos i atres pobles osco-umbros; també estava associada a les serps.
• Anna Perenna: Deesa arcaica associada al calendari i al pas dels anys.
• Annona: Deesa que personificaba el gra que se suministrava en Roma.
• Antevorta: Deesa que presidia els acontenyiments passats i venidors i era invocada durant els alumbramientos.
• Apolo (Apollo): Deu de la poesia, música, oràculs i el sol; té el mateix nom en grec. Formava part dels Dii Consentes.
• Argentí (Argentinus): Pare de Esculano i deu de les monedes d'argent. Un dels Dei Lucri.
• Arimanio (Arimanius): D'orige grec, era una divinitat relacionada en el inframundo. La seua essència va ser més vesprada consumida per la de Plutó. Té influència del mitraísmo.
• Arúspices: Adivinos etruscs que examinava les entranyes d'un animal sacrificat per a obtindre presagios sobre el futur.
• Arvales: Era una confraria sacerdotal romana els orígens de la qual remontarien a l'época de la fundació de Roma (VIII).
• Augur: Sacerdot de l'adivinaació.
• Aura: També en plural, els orejos, són les «oragets».
• Aurora: personificació, equivalent a l'Eos grega.
• Aventino (Aventinus): Fill d'Hércules. Els tossals de Roma duen el seu nom.
• Averna: Deesa de l'infern, equiparada a Proserpina.
• Averrunco (Averruncus): deu que prevé de les calamitats. Deidad menor que presidix el naiximent. Tardíamente es va transformar en el deu de l'aversió i de l'odi, per açò se li considera pare d'un chicotet grup de divinitats, les quals reben el nom genèric de Averrunci.
• Ayo Locucio (Aius Locutius): deidad gala associada a l'invasió dels gals en Roma.

B

• Baco (Bacchus): Deu del vi, identificat en el grec Dioniso i en el llatí Liber.
• Belona (Bellona): Deesa de la guerra, identificada en l'Enío grega. També llamana Duellona.
• Bona Dea: Deesa de la fertilitat, la castitat i la salut. També li la coneixia com Maia i com a Fauna, per ser filla de Faune, la divinitat romana l'equivalent grec de la qual és Pa.
• Bromio (Bromius): Epítet de Baco.
• Bubona: Deesa agrícola, a la protecció de la qual estan els ganados. Ella s'encarrega en especial dels bous.

C

• Caca: Germana del jagant Caco. Originalment va ser una deesa de la llar, pero més vesprada va ser relegada a un personage secundari en una versió dels dotze treballs de Hércules.
• Cacio: Pater Catius, és invocat per agudisar les ments dels chiquets a mida que es desenrollen intelectualment
• Caco (Cacus): Originalment un antic deu del fòc, més vesprada considerat un jagant.
• Caelus, Caelum (Cel): Deu romà que personifica els cels que s'identifica en Urà de la mitologia grega, la seua esposa és Terra.
• Camenas (Camenae): Deeses de les Arts, de les fonts i dels naiximent; les muses en la mitologia grega.
• Camila: Companyera de Tanda, era considerada com una de les Amazones i protegida de Diana.
• Candelífera: «La que du la vela». Deesa associada als parts nocturns.
• Canente: Nimfa de la vora de Lacio.
• Cardea o Carna: Deesa de la salut, els llindars i les frontices i els pomos de les portes, també associada en el vent. Associada a Jano. Enfortix els músculs dels chiquets i defén els òrguens interns de les bruixes o estrigas.
• Carmenta: Deesa del part i la profecia, associada en l'innovació tecnològica i en la protecció de les mares i els chiquets, i patrona de les matrones. Es dia també d'ella que havia inventat l'alfabet llatí.
• Carmentes: Dos deeses del part: Antevorta i Postvorta o Porrima, futur i passat.

• Catamito (Catamitus): Nom romà del Ganimedes grec.
• Cayeta (Caieta): Nodriça d'Eneas.
• Centimanos: Nom llatí dels Hecatonquiros.
• Ceres: Deesa de l'agricultura i dels fruts de la terra; Deméter en la mitologia grega. Formava part dels Dii Consentes i la Tríade aventina.
• Cibeles (Cybele): Originalment una deesa frigia, era un arquetip de mare terra que va ser adorada en Anatolia des del neolític.
• Cinxia: Funciona dins del cinturó (cingulum) que du la nóvia per a simbolisar que el seu marit està «cenyit i nugat» (cinctus vinctusque) a ella. Sant Agustín flama a esta deesa Virginiensis (virgo, «verge»), indicant que la desvinculació és la pèrdua simbòlica de la virginitat.
• Clementia (Clemència): Personificació de la conmiseración, el perdó i de, com el seu nom indica, la clemència.
• Clitunno (Clitunnus) o Clitumno (Clitumnus): Deu-ric que dicurre per l'Umbría.
• Cloacina: Deesa de les cloaques romanes.
• Colatina (Collatina), deesa dels tossals, de collis, «tossal», solament mencionada per Agustín de Hipona.
• Concòrdia: Deesa romana equivalent a la grega Harmonía.
• Conditor: «El que almagasena el gra», assistent de Ceres.
• Consevius, Deus Consevius i Consivius: És el deu de la propagació i l'inseminació, de en-serere, «sembrar». És un títul de Jano com a deu creador o deu dels començos.
• Conso (Consus): Deu protector dels cereals i les siges subterrànees (per lo que era considerat un deu ctónico), i com tal era representat per una llavor de blat.
• Convector o Conuector: «El que du el gra», assistent de Ceres.
• Cor (Corus): El deu-vent del noroest.
• Cuadrifronte: Sobrenom de Jano, adoptat pels romans despuix de la conquista dels faliscos. En l'Antiguetat es pensava que presidia les quatre estacions de l'any. Va tindre un temple en quatre portes en el Fòrum.
• Cuba: Deesa menor dels infants. Ajuda al chiquet en la transició del breçol al llit.
• Cunina: Deesa romana dels chiquets i l'infància, relacionada en la sesta i els breçols. Protegix els breçols de la màgia malévola.
• Cupido: Deu de l'amor, equivalent al Eros, fill d'Afrodita, en la mitologia grega.
• Cura: Personificació de l'inquietut. En una faula d'Higino va ser la va molejar a el home del humus.
• Curae: Personificació dels Remordiments.

D

• Dea Dia: Deesa arcacia de la terra, protectora de l'agricultura, collites i camps, que fa créixer les plantes en el seu sen.
• Dea Tácito: Deesa silente, deesa de la mort; més vesprada identificada en la deesa de la terra Larenta.
• Dea Tertiana i Dea Quartana: Deeses de la febra.
• Dècima: Una de les tres Parcas, que determina el matrimoni; equival a Láquesis.
• Dei Lucrii: Deus menors dels diners.
• Deverra o Devera: Deesa que regia les graneres utilisades per a purificar els temples en preparació de diversos cults, sacrificis i celebracions; protegia a les parteres i a les parturientas.
• Vaig donar inferi: Deus associats a l'àmbit dels morts.
• Vaig donar nixi: Deus associats al naiximent.
• Diana: Deesa de la caça, les bésties i la lluna; equivalent a Artemisa. Formava part dels Dii Consentes.
• Diana Nemorensis: Era una forma itálica de la deesa que es helenizó durant el IV i es amalgamó en Artemisa. El seu santuari es trobava en la vora meridional del Llac de Nemi.

• Diarrea: Antiga divinitat relacionada en tota la terra, d'ella descendix l'univers sancer. Asoaciada a Telus.
• Dies (Dia): era la personificació del dia.
• Diespiter: Epítet de Júpiter, acosta al bebé a la llum del dia.
• Discòrdia: Deesa de la discòrdia i els desacorts, equivalent a l'Eris grega.
• Dius Fidus: Deu dels jurament. Relacionat en Júpiter i Fides.
• Disciplina: Personificació del deure, és l'Eunomía romana.
• Dis Pater, Dispater, Dis o Digues-te: En llatí «el pare ric», era, en la mitologia romana, una deidad del inframundo, posteriorment absorbida per Plutó.
• Domiduca: Deesa que conduïa a les nóvies a la seua nova llar. També acompanyava al chiquet eixint de casa i tornant a entrar.
• Domiduco (Domiducus): Deu, espós de Domiduca.
• Domitius o Domidius: Deu que s'encarregava de fer que les dònes compliren les seues tasques en la llar.

I

• Egeria: («De l'àlber negre») era una de les camenas, deesa de les fonts i els parts i una de les nimfes. Es va casar en Numa Pompilio. Rebia sacrificis de les dònes embarassades per a traure (egerere) al bebé.
• Egestas: la personificació de la Pobrea, segons Virgilio.
• Empanda o Colla: Deesa de l'asil i les hospitalitat, a voltes un epítet de Juno.
• Epona, Hipona (Hippona): Deesa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la naturalea, associada en l'aigua, la curació i la mort indistintament, comparable a Cibeles.
• Edusa: Deesa, del verp edo, edere, esus, «menjar», també com Edulia, Edula, Educa o Edesia, és la que permet al chiquet prendre aliments.
• Enveja (Invidia): Deesa de la venjança, de l'enveja i de la rencor.
• Eolo (Aeolus): Fill de Helén i de la náyade Orsís i germà de Dore, Juto i Anfictión.
• Eón (Aeon): deu relacionat en el temps, i en els conceptes de aevum o saeculum.
• Esculano: Va ser el deu que presidia la fabricació de les monedes de coure. Un dels Dei Lucri.
• Esculapio (Aesculapius): Va ser el deu de la medicina i evolució, venerat en Grècia en varis santuaris.
• Estercucio: Cf. Esterquilino.
• Esterculino (Sterquilinus): Relacionat en la «femta» i deu de la fertilisació dels camps. També Esterculo o Estereces; i també com Estercuto (Stercutus), Esterculio (Sterculius), Straculius, Struculius.
• Eventus Bonus: Deu de la bona prosperitat.

F

Archiu:Testa di Feronia - museo civico Pio Capponi di Terracina.jpg

Cap de Feronia trobada en Punta vaig donar Leano, Terracina. Museu arqueològic de Rieti, Itàlia.

• Fabulino (Fabulinus): Antic deu llatí que ensenyava als chiquets a parlar.
• Falacro (Falacer): Antic deu italico, cridat Divus Pater Falacer.
• Fama: Deesa i personificació equivalent a la grega Feme.
• Farinus: Deu de l'infància que permet parlar al chiquet.
• Fáscelis: Sobrenom de Diana, representada en una antorcha en la mà.
• Fáscino (Fascinus): Antic deu llatí, representat per un falo i adorat com a protector de la bruixeria, els maleficis i els dimonis malignes. S'invocava per a protegir a les dònes en el part i als seus descendents. Les dònes oferien sacrificis en les seues capelles vestides en la toga pretexta. El seu cult estava al recapte de les vestales. Els generals victoriosos duyen el símbol de Fáscino unit al carro triumfal, ya que els antics creïen que també protegia de l'enveja.
• Fauna: També cridada Faula, va ser esposa o germana de Faune; o be una concubina de Hércules. Algunes tradicions la varen fer mare de Llatí. Els antics grecs la varen identificar en Afrodita.

• Faune (Faunus): Antic deu llatí, considerat el tercer rei dels laurentes i adorat com a deu dels camps i els pastors. Com a deu oracular, els antics creïen que revelava el futur per mig dels somis o veus d'orige desconegut. Va ser fill de Pico i pare de Llatí. Les seues festes varen ser les Faunalia que se celebraven el 5 de decembre.
• Faustitas: Deesa que protegix les raberes i les manades.
• Fáustulo (Faustulus): Pastor de Amulio, espós de Acca Larencia, que va trobar als bessons Rómulo i Rem despuix de ser abandonats en el Tíber.
• Favonio (Favonius): Deu i vent de l'occident; Céfiro en la mitologia grega.
• Febo (Phoebus): Epítet d'un deu de la llum, com Apolo o Sol.
• Febris o Februa: Deesa a la que se suplicava per a que es duguera la febra. Tenia varis santuaris en Roma, un dels quals estava en el Palatino, a on es consagraven els amulets que la gent havia usat quan varen tindre febra.
• Februus
• Februata: Sobrenom de Juno, per la seua associació en el més de febrer.
• Februo (Februus): Antic deu itálico a qui estava consagrat el més de febrer. El nom estava relacionat en februare (en espanyol, purificar) i februae (en espanyol, purificació). Va ser també considerat un deu del Inframundo i va estar associat en Plutó.
• Fecunditas o Facunditas (Fecunditat): Personificació de la fecunditat.
• Felicites (Felicitat): Personificació de la felicitat. Lúculo li va erigir un temple en l'any 75 a. C. que va ardir en temps de Claudio. Li la representava com una matrona en el bastó de Mercurio i la cornucopia als que s'afegien atres atributs segons el tipo de felicitat que representara.
• Ferentina: Deesa patrona de la ciutat de Ferentinum, Lacio, protectora de la mancomunitat llatina.
• Feretrio: Sobrenom de Júpiter. Derivava de ferire, colpejar, perque es colpejava als que quebrantaban els jurament fets en nom del deu o de ferre perque era el que proporcionava la pau i a qui es dedicaven els spolia opima.
• Feronia: Deesa que originalment pertanyia a sabinos i faliscos els qui la varen introduir entre els romans. Els escritors grecs la descriuen d'orige grec. Aixina, Dionisio (Antiguetats romanes, 2.49) relata que els lacedemonios que varen emigrar en temps de Licurgo, despuix de llarcs vagabundeos, varen desembarcar per últim en Itàlia a on varen fundar la ciutat de Feronia i varen construir un temple en honor de la deesa homònima. Encara que açò puga ser cert, és extremadament difícil conformar una noció definida d'esta deesa. Alguns la consideren la deesa de la llibertat perque en Terracina s'emancipava als esclaus en el seu temple (Servio ad Aen., 8.465) i en certa ocasió els libertos de Roma varen recolectar diners per a oferir-li-ho com a donatiu (Ab Urbs condita, 22.1). Uns atres la consideren la deesa del comerç: durant el festival celebrat en el seu honor en Feronia, als peus del mont Soratte, es portaven a terme transaccions comercials. No obstant, açò ocorria en tots els festivals en els que es reunien moltes persones i es deu considerar com a resultat dels festivals i no com la seua causa (Antiguetats romanes, 3.32; Estrabón, V.2.9; Ab Urbs condita, 26.11 i 27.4; Púnica, 13.84). Per últim, estan els que la consideren una deesa de la Terra i el Inframundo, similar a Mania i Tellus, en part perque es diu que va donar al seu fill tres ànimes per a que Evandro tinguera que matar-ho tres voltes ans que ell morira (Eneida, 3.564), en part per la seua relació en Sorano, el cult de la qual s'assemblava molt al de Feronia. Ademés dels santuaris en Terracina i prop del mont Soratte, tenia uns atres en Trebula —en el país dels sabinos— i en Lluna —en Etruria— (Servio ad Aen., 11.785; Varrón, 5.74).

• Fides (Fe): Personificació de la confiança, va tindre un temple en Roma construït per Escauro en l'any 115 a. C. Li la va representar com una matrona adornada en una guirnalda de branques d'olivera o llorer que duya en la mà un mechó de blat o una cistella de frutes.
• Fidio: Sobrenom d'Hércules com a fill de Júpiter en la forma Dius Fidius o Medius Fidius.
• Flora: Deesa de les flors, Cloris en la mitologia grega.
• Flufluns: Deu del vi, del creiximent natural i de la salut. Va ser adoptat de la religió etrusca.
• Fluonia o Fluvonia: De fluo, fluere, «fluir», és un epítet de Juno que reté la sanc nutricia dins de l'úter. Les dònes acodien al cult de Juno Fluonia «perque retenia el fluix de sanc (és dir, la menstruació) en l'acte de la concepció».
• Fornax: Deesa dels forns de pa.
• Fonto, Fons o Fontus: Deu de les fonts i els pous.
• Forculus: Deu de les pollegueres de les portes.
• Formido: Deesa que personifica el terror, filla de Venus i Mart.
• Fortuna: Deesa de la sòrt, equivalent a Tíquet en la mitologia grega.
• Fraus (Frau): Personificació del frau i de l'engany. Fraus era filla de Nox i Erebus, i una de les sirvientes del deu Mercurio. Equival en la mitologia grega a la deesa Ápate.
• Fulgora: Deesa del raig, descrita com a viuda.
• Furrina o Furina. Deesa el cult de la qual, segons la tradició, va ser instituït pel rei Numa, successor de Rómulo.

G

• Gaudia: Personificació del plaure prohibidio.
• Genis: Esperits protectors en el folclore romà.
• Glicón: Deu serp, d'acort en el satíric Luciano, qui proporciona l'única referència lliterària sobre esta deidad.
• Gràcies (Gratiae): El nom llatí de les cárites gregues.

H

• Helerno o Alerno: deu arcaic associat al inframundo invocat durant les Lemurias.
• Hércules: Semidiós, fill de Júpiter i Alcmena, el mateix que el Heracles dels grecs.
• Herecura o Aera Cura: Deesa venerada en temps antics, relacionada en el deu romà del inframundo.
• Hermafrodito (Hermafroditus): Un deu menor grec adaptat en la cultura romana en eixe nom.
• Hersilia: l'esposa de Rómulo.
• Herulo (Herulus) o Erelo (Erelus): Deu d'Occident, situat segons diverses fonts en les montanyes d'Arcàdia en Grècia, prop de la cordillera de l'Atles en Marroc, o en una distant illa de la vora de l'oceà.
• Honos (Honor): Deu que personifica el honor militar.
• Hora: Deesa de la bellea, divinizaació de Hersilia, l'esposa de Quirino.
• Horror: Personificació.
• Hostilina: Deesa que fa créixer uniformemente el gra.

I

• Ignavia (Gos): Personificació, cf. Ergía. Habita en la cova de Somnus segons Estacio.
• Imporcitor: «El que llaura en regata ampla», un dels assistents de Ceres.
• Indiges: el nom de Eneas deificado.
• Insitor: Deidad agrícola menor relacionada en la sembra de les collites. El seu nom s'invocava durant la Cerealias.
• Intercidona: Deesa menor del part. Proporciona l'astral sense la qual no es poden tallar els arbres (intercidere).
• Interduca: Cf. Domiduca.
• Inuus: El deu deu fàlic Mutuno Tutuno i Pertunda permeten la penetració sexual. Inuus, a voltes identificat en Faune, encarna l'impuls mamífer cap al apareamiento. El cult a Mutuno estava associat al fascinum sagrat.
• Insitor: «Aquell que planta llavors», assistent de Ceres.

• Invidia (Enveja): Deesa-personificació de la venjança i de les celosies. Els seus equivalents en la mitologia grega eren Némesis i Ptono.
• Iris: Deesa del arcoíris, adaptada de la mitologia grega. En l'èpica llatina és la mensager de Juno.
• Iustitia (Justícia): Deesa de la justícia, equivalent a Temis en la mitologia grega.

J

• Jano (Ianus): Deu de les portes i dels principis (tota cosa que comença).
• Julo (Iulus): Fill d'Eneas, fundador d'Alba Longa (du el mateix nom en la mitologia grega).
• Jugatinus (Yugantinus): Deu conjugal, de iugare, «unir, jou, casar
• Juno (Iuno): Deesa del matrimoni i la maternitat; Hera en la mitologia grega. Formava part de la Tríade capitolina i els Dii Consentes.
• Júpiter (Iuppiter) o Jove (Iovis): Deu principal; Zeus en la mitologia grega. Formava part dels Dii Consentes i la Tríade capitolina.
• Juturna (Yuturna): Nimfa dels manantiales.
• Juventas (Joventut): Deesa de la joventut, equivalent a la Hebe grega.

L

• Llabor: Personificació del treball o esforç.
• Lactans o Lacturnus: Deu que infunde «llet» (llacor o suc) als cultius.
• Lara o Larentina: Náyade, filla del oceánida Almón i famosa tant per la seua bellea com per la seua charlatanería.
• Lares: Divinitats romanes fills de la náyade Lara i el deu Mercurio l'orige del qual es troba en els cults etruscs als deus familiars.
• Laterano: Deu menor protector de les llars i geni dels forns de rajoles.
• Latona: Nom romà per a la grega Leto mare d'Apolo i Diana.
• Laverna: Protectora dels lladres i els impostores.
• Lemures: Espectres o esperits de la mort; eren la versió maligna dels lares.
• Levana: Deesa que presidia la llegitimació i reconeiximent dels recent naixcuts. En nàixer un chiquet ho posaven nuet en terra i per a considerar-ho llegítim, tenia que alçar-ho el pare o qui li representara.
• Letum: Un dels noms que se li dona a la personificació de la mort.
• Liber (Líbero) o Liber Pater (Pare Líbero): Equivalent a Baco i Dioniso en la mitologia grega. Tríade aventina.
• Llibera: Deesa de la fertilitat de les vinyes. Tríade aventina.
• Liberalitas: Deesa de la generositat dels camps.
• Llibertes (Llibertat): Deesa de la llibertat i dels libertos, mera propaganda política.
• Libitina: Deesa dels ritos fúnebres i de la sexualitat.
• Lima: Esposa de Llimen.
• Llimen o Limentinus: És una divinitat que protegix les llars; en especial, s'encarregava dels marcs de les portes i les finestres. Invocant-ho, es prevenien visites inesperades.
• Limfa o Limfa: Una deesa de l'humitat i una versió itálica de les nimfes (de les fonts).
• Locutio: Deu de l'infància que li permet formar frases als chiquets.
• Lua: Deesa de l'expiació, a la que es ofrendaban les armes dels enemics derrotats.
• Lucifer o Lucífero: ("El portador de la llum"), personificació del planeta Venus com la «Estrela del alba». Lucifer és fill de la deesa Aurora i pare de Ceix.
• Lucina: Deesa dels naiximent, equivalent a l'Ilitía grega. Lucina introduïx al bebé en la llum (lux, lucis).
• Lluna: Deesa de la Lluna, equivalent a la Selene grega.

• Luperco (Lupercus): Deu invocat en la protecció de la fertilitat i les raberes. Inicialment se li va identificar en el llop sagrat de Mart, posteriorment, com un epítet de Faune.

M

• Mana Genita: Deesa relacionada en la mort i el naiximent.
• Manes: Les ànimes dels morts que varen aplegar a ser vistes com deidades domèstiques. Com Lares i Penates.
• Mania: Consorte del deu etrusc del inframundo Mantus, i potser identificable en la tenebrosa Mater Larum; no confondre en la grega Manies.
• Mantus (Manth): Deu etrusc dels morts i sobirà del inframundo.
• Mart (Mars): Deu de la guerra, (Llaures en la mitologia grega). Formava part dels Dii Consentes.
• Matuta (Mater Matuta): Deesa de l'amanecer i del part, patrona dels mariners.
• Meditrina: deesa de la curació, introduïda per a explicar el festival de les Meditrinalias.
• Mefitis: Deesa dels vapors venenosos dels llac volcànics.
• Melona o Melonia (Mellona, Mellonia): Deesa de les abelles i la mel.
• Mena o Dea Mena: Deesa que en Juno assegura el fluix menstrual, que es redirigix per a alimentar al chiquet en desenroll.
• Mens (Ment): Deu de l'infància que proveïx al chiquet en inteligència.
• Mercurio (Mercurius): Deu del comerç i també mensager dels deus (Hermes en la mitologia grega). Formava part dels Dii Consentes i els Dei Lucri.
• Messia: L'equivalent femení de Messor, el segador, i associat a Tutelina.
• Messor: «El que cull», assistent de Ceres.
• Metus: Personificació de la por.
• Minerva: Deesa del saber i la guerra; Atenea en la mitologia grega. Formava part de la Tríade capitolina i dels Dii Consentes.
• Mitra: Deu d'orige persa adorat en la religió mistérica de mitraísmo.
• Molae: Deesa relacionades en Mart provablement relacionades en moldre el gra.
• Moneta: Ora la Mnemósine grega, ora un epítet de Juno, com la «avisadora».
• Montinus: Deu dels monts, cf. Septimontium.
• Morbi: Personificació dels morbos o malalties.
• Morfeo: Deu associat als somis, mencionat per Ovidio.
• Mors (Mort): Personificació femenina, traducció femenina del masculí grec Tánatos.
• Morta: Una de les tres Parcas, que presidix sobre la mort; Átropos en la mitologia grega.
• Múlciber: Un epítet de Vulcano, «que ablanix els metals».
• Múrcia (Murtia): Deesa primitiva relacionada en el mirto.
• Mutinus Mutunus: Deu fàlic, associat en la fertilitat dels camps.

N

• Nascio: Personificació de l'acte de nàixer.
• Naturalea (Natura): El nom llatí de Physis.
• Necessitat (Necessitas): el nom llatí d'Ananké.
• Nenia (Naenia): Deesa de l'agonia i dels funerals.
• Nehalennia: Deesa germana adoptada en la mitologia germana.
• Némesis: Deesa grega de la venjança, adoptada com deidad imperial de la retribució.
• Nemestrino (Nemestrinus): Deu de les arboledas.
• Neptú (Neptunus): Deu de la mar, Poseidón en la mitologia grega; formava part dels Dii Consentes.
• Nerio: Antiga deesa del valor i consorte de Mart.
• Neverita: Associada a Conso i Neptú en el zodíac etrusc, solament és citada per Marcianà Capella.
• Nit (Nox): Personificació, equivalent a la grega Nix.
• Naduterensis: Compare's en Nodutus o Terensis, és el deu de la trilla.

• Nodutis o Nodutus: Deu dels nucs per a nugar els brots del gra. Fa que es forme el «nuc» (nodus) o nòdul.
• Nona: Una de les tres Parcas, és la que presidix sobre el naiximent. Equivalent a Cloto.
• Nortia: Mencionada per Tito Livio, és una deesa del destí i la fortuna.
• Novensides: Deu d'orige sabino.
• Numeria: Deesa de l'infància encarregada de que el chiquet sabera contar.
• Nundina: Deesa que presidix els dies lustricus.

O

• Obarator: «El que traça el primer llaurat», assistent de Ceres.
• Oblivio (Oblit): equivalent a la Lete grega. Habita en la cova de Somnus segons Estacio.
• Occator: «El que llaura», assistent de Ceres.
• Ocnos: Personage simbòlic habitant del Hades, al que es representa trenant contínuament una corda de juncs mentres una ruca, a la seua volta, la va devorant.
• Ops o Opis: Esposa de Saturn, equivalent a la Rea grega.
• Orbona: Invocada per les parelles que havien perdut als seus fills.
• Orco (Orcus): Encarnación de la mort, mal diferenciat dels propis inferns.
• Ossipago: Deu o epítet que construïx ossos forts dels recent naixcuts; provablement un títul de Juno, de ossa, «ossos», i pango, pangere, «insertar, fixar, establir».
• Otia (Tranquilitat): Personificació. Habita en la cova de Somnus segons Estacio.

P

• Palatua: Deesa adorada per un dels flamines menors; estava vinculada en el mont Palatino.
• Pales: Obscura divinitat del camp en la mitologia romana. Pales era la protectora de la terra i del ganado domèstic.
• Colla: Cf. Empanda.
• Pans: Deesa de l'aliment.
• Parcas (Parcae): Nom llatí de les moiras.
• Partula: Es relaciona en el naiximent del chiquet. Cf. Parcas.
• Patela: Deesa responsable de cuidar les llavors quan estan enterrades.
• Patelana: Deesa que obri (pateo, patere) el gra, possiblement en referència a l'aparició del full bandera.
• Paventia o Paventina: Deesa aque leja la por (pavor) dels chiquets.
• Pavor: Personificació.
• Pax (Pau): Personificació, Irene en la mitologia grega.
• Pena (Poena): Personificació del castic i la pena imposta.
• Penates o Vaig donar Penates: Eren, originalment, deus protectors (en realitat genis) de l'almagasén de la casa.
• Peta: Deesa de l'infància que s'ocupa de les «primeres necessitats» dels chiquets; o be, segons Arnobio, deesa de les oracions.
• Pico (Picus): Divinitat profètica, primer rei dels aborigen, espós de Canente i pare de Faune. Associat al pardal carpintero i Zeus.
• Picumno (Picumnus): Germà de Pilumno, provablement deesa agriculturales.
• Pietas (Pietat): Deesa que personifica l'amor als pares.
• Pilumno (Pilumnus): Protector de l'infància i germà de Picumno.
• Plutó (Pluto): Deu dels inferns i de la riquea, el mateix que Hades.
• Pomona: Deesa de la fruta, i per extensió dels arbres frutales, els jardins i les hortes.
• Populonia: Deesa viuda, associada en el poble.
• Portuno: Deu de les portes i les claus.
• Porrima: Una de les Parcas, deesa del futur; també cridada Antevorta. Una de les dos carmentes, l'atra és Postverta; també una de les camenas.
• Postverta o Prorsa Postverta: Deesa del part i del passat, una de les dos Carmentes, l'atra és Porrima. Junt en Prosa eviten que el chiquet naixca d'anques.
• Potina, Potica o Potua: Patrona dels chiquets lactants. Del sustantiu potio «beguda». Bibesia en algunes fonts; bibo, bibere «beure») permet al chiquet beure.

• Prema: És l'acte sexual insistent, del verp primer, primere, «pressionar sobre». Encara que el verp sol descriure el paper masculí, Agustín crida a Prema dea Mater, una deesa mare.
• Príapo (Priapus): Un deu fàlic venerat a on pastan cabres i ovelles i hi ha eixams d'abelles.
• Promitor: «El que distribuïx el gra», assistent de Ceres.
• Prosa: Junt en Postverta evita que el chiquet naixca d'anques.
• Proserpina: Esposa de Plutó, Perséfone en mitologia grega.
• Providentia (Providència): Personificació de l'adivinación.
• Pudicita (Pudor): Deesa de la castitat, assimilada en Aidos.
• Puta: Deesa de la poda segons Arnobio.

Archiu:Roma, Museo Ara Pacis - Calco di Roma con Vittoria - Foto Giovanni Dall'Orto, 30-Mar-2008.jpg

Relleu en el que està representada la deesa Roma portant a la Victòria. Museu Nacional del Bart, Tunis.

Q

• Querquetulanas: Nimfes que presidien les rouredes. Es creïen que tenien poders profètics.
• Quies (Quietud): Personificació, va tindre una capella en la Via Labicana i una atra prop de la Porta Collina. Habita en la cova de Somnus segons Estacio.
• Quirino: Sobrenom en el que es va venerar a Rómulo despuix de la seua mort.
• Quiritis: Sobrenom de Juno. Potser ho va obtindre perque en les seues representacions portava una llança (en llatí, curis).

R

• Recarano: Pastor fabulós d'enorme força corporal i corage. En certa ocasió, Caco, un lladre, li va furtar huit bous que s'havien perdut en la vall del Circ Màxim i li'ls va dur al seu guarida en el mont Aventino. Recarano els va trobar gràcies als seus bramidos. Aixina, va entrar en la cova i va matar al lladre. Segons la tradició, als peus del Aventino Recarano va dedicar despuix un altar a Júpiter (el Llaura Maxima) i va sacrificar al deu la dècima part del botí. Els romans ho varen identificar posteriorment en Hércules.
• Reparator: «El que prepara la terra», un dels assistents de Ceres.
• Redículo: Deidad que tenia un temple prop de la porta Capena i que el seu nomene els antics romans creïen que derivava del fet de haver induït a Aníbal a tornar-se al sur quan s'aproximava a les portes de Roma. Una esplanada en la segona pedra miliaria de la Via Apia tenia el nom de Campus Rediculi. Va ser provablement un dels lares de la Ciutat, també cridat Tutano (el deu que manté fòra de perill).
• Rédux: Sobrenom de Fortuna que significa la que du al viager de regrés a casa en seguritat.
• Robigo (Robigus): Deu o deesa que personificaba la malaltia dels cereals i protegia les collites. Tenia consagrades les Robigalia.
• Roma: (1) Deesa que personificó a la ciutat de Roma. Li la representava vestida en un corfoll llarc i en un caixco, assentada en una posició molt semblada a la de la grega Atenea. Com a geni de la ciutat, li la va adorar des de temps remots, pero sembla que fins a l'época d'Augusto no va tindre un temple en la ciutat. Durant el Principat el seu número va aumentar en tots els llocs. Degut a que «roma» significa «força», no és improvable que l'oda de Erinna, dedicada a Roma, siga una oda a la personificació de la força. (2) Roma: Filla d'Ítalo, en algunes tradicions es diu que va ser l'esposa d'Eneas o Julo i que va donar nom a la ciutat de Roma.
• Ruma: Deesa que dona llet a les criatures. La mateixa que Rumina.
• Rumina: Deesa que protegia als chiquets lactants, adorada junt a Cunina. Els romans li oferien libacions de llet.
• Rumino: Sobrenom de Jupiter que significa el que nutrix.

• Runcina, Rusina, Runcia o Rurina: Deesa dels camps, invocada per a previndre l'aparició de males herbes en els cereals i protegir les collites. Associada a Ops com a sobrenom. El seu nom prové de rus, ruris; com en «rural» i «rústic». És l'a deesa ‘desbrozadora’, o deesa de la sega.
• Rusor i Altor: Deus agraris. Rusor és invocat en Altor pels pontífexos en un sacrifici a les divinitats de la terra Telus i Telumo. En interpretar la funció del deu, Varrón deriva Rusor de rursus, «de nou», per la naturalea cíclica de l'agricultura.

S

• Salacia: Deesa de la mar, esposa de Neptú i equivalent a Anfitrite.
• Salus (Salut): Deesa del benestar públic del poble romà; es correspon en la grega Higía.
• Sancus: Deu de la llealtat, honestitat i els jurament.
• Sator: De la mateixa raïl que Insitor (cf.), és el deu «sembrador».
• Saturn (Saturnus): Deu de l'agricultura i el temps, pare de Júpiter, el mateix que Cronos.
• Scotus: nom llatí de Skotos.
• Securitas: Deesa de la seguritat, especialment de la seguritat del Imperi romà.
• Segetia, Segesta: Deesa que promou el creiximent de la plántula.
• Seia: Deesa que protegix la llavor una volta sembrada en la terra; també com Fructesea, composta de fructus, «producte, frut»
• Semonia: Deesa de la sembra.
• Senectus (Senectud): Personificació de la vellea, el mateix que Geras.
• Sentia: Junt en Sentinus, deesa que protegia el desenroll mental dels chiquets. Concedix la sensibilitat o el poder de percepció dels sentits.
• Sentinus: Junt en Sentia, deesa que protegia el desenroll mental dels chiquets. Concedix la sensibilitat o el poder de percepció dels sentits.
• Serritor, Saritor: «El que cava», assistent de Ceres.
• Silentia (Silenci): Personificació. Habita en la cova de Somnus segons Estacio.
• Silvano (Silvanus): Deu dels boscs i arboladas.
• Sol: Personificació, equivalent al Heli grec.
• Sol Invictus: Cult religiós cap a una divinitat solar iniciat en l'Imperi romà tardà. És el mateix que l'anterior.
• Socordia (Gos): cf. Ergía.
• Sorano (Soranus): Deu que posteriorment va ser incorporat per l'idea d'Apolo baix la forma de Apollo Sorano.
• Sors (Sòrt): Personificació. Utilisat especialment en expressions.
• Spes (Esperanza): Personificació, equivalent a Elpis grega.
• Spiniensis: Deu menor de l'agricultura; invocat en el moment de llevar arbustos espinosos.
• Stata Mater: Deesa que protegia front al fòc. En ocasions, es corresponia en Vesta.
• Statanus: Deu també conegut com Statulinus o Statilinus. Supervisava els primers intents dels chiquets de posar-se de peu. Junt en la seua dòna Statina protegia als chiquets quan estos abandonaven la llar per primera volta i retornaven.
• Statina: Esposa de Statanus (cf.). També Statilina, Statinus or Statilinus. Dona al bebé aptitut o «rectitud», i el pare ho sostenia en alt per a reconéixer la seua responsabilitat de criar-ho. Els chiquets no desijats podien ser abandonats en el Temple de Pietas o en la Columna Lactaria. Els recent naixcuts en defectes congènits greus podien ser ofegats o asfixiats.
• Stímula o Estímula: Equivalent a la Sigues-me-li grega. Deesa dels estímuls en que es mou el home en excés a l'acte sexual.
• Strenua o Strenia: Deesa de la fortalea i la resistència.

• Suadela: Deesa de l'eloqüència i l'art de persuadir, equivalent a Peito en la mitologia grega.
• Subigus: És el deu que fa que la nóvia cedixca al seu marit.
• Subruncinador: «El que escarda», assistent de Ceres.
• Somi (Somnus): Personificació, equivalent a Hipnos grec.
• Sulis Minerva: Un sincretisme entre la romana Minerva i la celta Sulis.
• Sumamo (Summanus): Deu del tro nocturn. S'associa a Júpiter baix l'advocaació de «Júpiter Sumano».

T

• Tages: Deu etrusc assimilat pels romans.
• Talassio: Personage a qui es nomenava durant el matrimoni, durant el moment previ a l'entrada al llit nupcial. Mencionat per Tito Livio.
• Tarpeya: Dama etrusca que va traïcionar a Roma.
• Tarquecio: Rei d'Alba, relacionat en el naiximent de Rómulo i Rem.
• Telumo (Tellumo) o Teluro (Tellurus): Paredro de Telus.
• Telus (Tellus): Personificació de la terra, la mateixa de que la grega Gea.
• Tempestat (Tempestas): Deesa i personificació, tenia un temple en Roma prop de la Porta Capena.
• Terensis: El deu de la trilla.
• Terme (Terminus): Deu dels llímits dels camps.
• Terra (Terra): deesa i personificació de la terra. La mateixa que Tellus. Equival a la Gea grega.
• Terror: Personificació.
• Tiberino (Tiberinus): Deu fluvial del riu Tíber.
• Tiberto (Tibertus): Deu fluvial del riu Anio, tributari de Tíber.
• Timor-Leste (Temor): Personificació del temor, també en plural, els timores.
• Tito Tacio: Rei mitològic dels sabinos. Despuix del rapte de les seues súbdites per Rómulo, va declarar la guerra als raptors.
• Tranquillitas (Tranquilitat): Deesa de la tranquilitat. Associada en Anonna.
• Trivia: Deesa dels encreuaments, equivalent a la Diana grega.
• Tanda: Rei dels rútulos, fill de Dauno i de la nimfa Venilia, germà de la nimfa Yuturna.
• Tutelina: també Tutulina o Tutilina, deesa que vela pel gra almagasenat

O

• Uber: Deu de les vinyes. Acàs el mateix que Liber.
• Ubera: Deesa de les dònes. Acàs la mateixa que Llibera.

V

• Vacuna: Antiga deesa sabina del descans despuix de la collita que protegia a les ovelles dels llauradors; més tarde li la va identificar en Nike i li la va venerar com a deesa de la guerra.
• Vatica: D'a on prové el nom de Vaticà. Els etruscs solien enterrar als seus morts en necròpolis fora els murs de les seues ciutats. Per eixe motiu, es va alçar una en un tossal propenc a un dels seus poblats. El nom de la deesa etrusca a la que es va advocar la necròpolis es dia Vatica.
• Vaticà (Vaticanus) o Vagitanus: Deu que s'encarrega d'alçar de la terra al chiquet (per a donar els seus primers passos).
• Véjove, Veiovis o Véyovis: Un deu de naturalea infernal associat en Júpiter i també en l'Apolo grec.
• Venilia: Una nimfa, esposa de Jano o Faune, relacionada en les ones de la mar i els vents.
• Venilla: Deesa de l'esperança que ve.
• Venus: Deesa de l'amor, la bellea i la fecunditat; Afrodita en la mitologia grega. Formava part dels Dii Consentes.
• Veritas (Veritat): Personificació, la mateixa que la grega Alétheia.
• Vervactor: «El que llaura», un dels assistents de Ceres.
• Verminus: Deu dels cucs del ganado.
• Vertumno (Vertumnus) o Vortumno (Vortumnus): Deu de les estacions, dels jardins i de la fruta dels arbres.

• Vesta: Deesa de la llar, Hestia en la mitologia grega. Formava part dels Dii Consentes.
• Vica Pota: Deesa associada a la victòria i les competicions.
• Victoria: Deesa del triumfo, equivalent a Nike en la mitologia grega.
• Viduus: Deu que separa l'ànima i el cos despuix de la mort.
• Vents (Venti): Personificacions de l'els vents.
• Virbio (Virbius): Un geni del bosc Nemi, reencarnació d'Hipólito.
• Viriplaca: Antiga deesa romana que mediava en els matrimonis problemàtics. Els matrimonis acodien al seu santuari en busca de reconciliació.
• Vitumno: Deu que dota al feto de vita, «vida» o principi vital o poder de la vida. Agustín ho crida vivificador, «creador de vida».
• Virtus (Virtut): Deu o deesa de la força militar, personificació de la virtut romana del virtus.
• Volumno (Volumnus) i Volumna: Deus de l'infància que concedixen al chiquet la voluntat de fer el ben.
• Volutina: Deesa agricultural que induïx la formació de «envoltura» (involumenta) o envoltura foliares.
• Volupia: Deesa de la delectació.
• Voluptas (Voluptuosidad): Deesa del plaure, naixcuda de Cupido i Psique.
• Vulcano (Vulcanus): Deu del fòc i els metals; Hefesto en la mitologia grega. Formava part dels Dii Consentes.
• Vulturno (Volturnus): Deu del vent de l'est; Euro per als grecs.

Vore també

• Conceptes personificados de la mitologia romana

Bibliografia

• (1878) A Latin Dictionary (en anglés), Clarendon Press.
• Schmitz, L. (1867a). William Smith (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, vol. I (en anglés), Little Brown and Company.
• Schmitz, L. (1867b). William Smith (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, vol. II (en anglés), Little Brown and Company.
• Schmitz, L. (1867c). William Smith (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, vol III (en anglés), Little Brown and Company.
• Tollinchi, E. (1998). Les metamorfosis de Roma: espais, figures i símbols, Universitat de Puerto Rico. ISBN 9780847702695.
• Woodard, R. D. (2013). Myth, Ritual, and the Warrior in Roman and Indo-European Antiquity, Cambridge University Press. ISBN 9781107022409.