Feme
.jpg)
_03.jpg)
En la mitologia grega, Feme (Φήμη, Phēmē)[1] o Orsoa (Ὄσσα, Óssa)[2] era la personificació de la fama, el rumor i la veu dels deus. Precisament el seu equivalent romana seria la deesa Fama (en llatí, Fama),[3] com és de pas aixina traduïda comunament en espanyol. La Fama s'encarregava d'estendre els rumors i els fets dels hòmens, sense importar-li si estos eren certs o no, o eren justs o negatius.[4] Per este motiu no era ben rebuda en les tranquilitat del cel, i al no ser tampoc una criatura infernal, habitava entre els núvols, provocant desórdens i malentesos entre els mortals. En la Ilíada era una dels dos mensagers de Zeus, junt en Iris.[5]
Teónimos
| sustantiu | significat |
|---|---|
| φήμη (phēmē) | «veu, dit, paraula, avís, advertència, anunci, auguri». |
| ὄσσα (óssa) | «veu dels deus, fama, llegenda». |
| fama (lat.) | «fama, notícia, rumor, veu pública». |
Texts mitográficos
Segons Virgilio, va ser l'última filla que va tindre la Terra. Era una criatura alada de inaudita rapidea per a complir la seua missió. Tenia un ull darrere de cada ploma i una llengua per cada ull que repetia sense cessar tot allò que deprenia. Ademés, els seus ulls mai es tancaven, perque a Feme no li afectava el poder del Somi.[6] Sófocles, en canvi, la fa filla d'Elpis, l'esperança.[7]
Ovidio nos parla de tota la ralea de la Fama:
«Dels quals, estos omplin de relats els oïts buits, duen lo narrat d'un a un atre, i creix en la mida de lo inventat i afig a lo sentit alguna cosa el seu nou autor. Allí està la Credulidad («fama, noticia, rumor, voz pública»), allí el temerari Error (Eneida) i la vana Alegria (Edipo rey), i els consternados Temors (___protected_title_IV), i la repentina Sedició (Descripción de Grecia), i els Murmuris (Genealogia deorum gentilium) de dubtós autor. Ella mateixa [la Fama] vés quines coses passen en el cel, en la mar i en la terra i inquiere aixina a tot l'orbe».[8]
El seu poder de fer gran lo chicotet i chicotet lo gran la feya todopoderosa, i els hòmens, al principi contraris als seus relats, terminaven prenent com a cert tots els seus arguments i venerant-la. De fet, Feme tenia un altar en la mateixa Atenes.[9]
Vore també
Referències
- ↑ Hesíodo, Treballs i dies 760-765.
- ↑ Homero, Ilíada II,93.
- ↑ Virgilio: Eneida IV
- ↑ La Fama en Les metamorfosis, d'Ovidio: Llibre XII, 39 - 63. Text espanyol en Wikisource.
- Les metamorfosis. Llibre XII: text llatí en Wikisource.
- ↑ Homero, Ilíada II,93: «En mig ardia la Fama («En medio ardía la Fama (Ossa), mensajera de Zeus, instándolos a acudir, y ellos se reunieron»), mensager de Zeus, instant-los a acodir, i ells es varen reunir».
- ↑ Virgilio, Eneida IV,171-184.
- ↑ Sófocles, Edipo rei 158.
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis XII, 55 ss.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia I,17,1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Feme» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.