Personificació
La personificació o prosopopeya (del grec πρόσωπον 'rostre' i ποιέω 'fer') és un tipo de metàfora ontològica i una figura d'estil que consistix en atribuir propietats humanes a un animal o a un objecte (siga concret o abstracte), al com es fa parlar, actuar o reaccionar com una persona. En el següent passage de Phèdre, de Jean Racine:


- «Avec quelle rigueur, Destin, el teu em poursuis!»[1] ("¡En quin rigor, Destí, tu em perseguixes!") es personifica al Destí en la figura d'un perseguidor.
Funció
Com figura lliterària és una de les figures de ficció, puix otorga una qualitat humana a qui no la té. En atres ocasions la prosopopeya o personificació s'aplica a coses incorpóreas o abstractes (com la mort), i inclús pot permanéixer amagada fins que es dessifra el sentit alegórico del text lliterari. Aixina, per eixemple, en el poema “Va vindre, primer, pura” de Juan Ramón Jiménez; solament al final del poema se nos comunica que la “persona” a la que s'aludia durant tot el poema és en realitat la poesia.
1. "La gent gojava i el Sol somreïa"
2. "Les estreles nos miraven mentres la ciutat somreïa"
3. "El tren toser asmáticamente per l'ala"
4. "La ciutat era rosa i somreïa dolçament"
5. "Vetusta, la molt noble i lleal ciutat, cort en lluntà sigle, feya digestió del cuit i del gorc podrida, i descansava sentint entre somis el monòton i familiar zumbido de la campana del cor, que retumbaba en la part alta de l'esvelta torre en la Santa basílica"
Leopoldo Ales, «Clarín». La Regenta.
6. "L'hivern va bufar la ciutat i tots tenien fret"
7. "Veloç saeta.. Que va mossegar aguda"
- —Si tu volgueres, Granada,
- en tu em casaria;
- daréte en arras i dot;
- a Còrdova i a Sevilla.
- —Casada soc, rei don Juan.
- casada soc, que no viuda;
- el moro que a mi em té
- molt gran ben em volia. Li dona més específicament una acció humana a alguna cosa com a animal o objecte. Eixemple: El gos està calp. També hi ha recursos de signe contrari com:
- animalisació, que és donar-li a una persona o objecte característiques d'animals com per eixemple: eres una gata".
- reificació: fer o convertir en objectes sers que no ho són o donar-li les seues característiques.
Notes i referències
- ↑ Fedra, tragèdia en cinc actes, per Racine (còpia original francesa en la traducció), [1], Baker & Gogwin, 1855.
Enllaços externs
Personificació en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Personificación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.