Cerealias

Les Cerealias, en la religió de l'Antiga Roma, eren les majors festes celebrades en honor de la deesa del grane Ceres. Es portaven a terme durant sèt dies, de mediats a finals d'abril, encara que les dates exactes són incertes.[2]
És provable que estes festes populars anaren establides ya en el periodo de la monarquia romana. El seu caràcter arcaic aixina ho indica, en un ritual nocturn descrit per Ovidio, en antorches enceses nugades a les coes de rabosots vius, que eren lliberats en el Circ Màxim. L'orige i propòsit d'este ritual són desconeguts. Pot haver tingut una intenció de netejar els cultius i protegir-los de malalties i plagues, o be, per a afegir calidea i vitalitat al seu creiximent.[3] Ovidio oferix una explicació etiológica quan descriu que fa molt temps, en l'antiga Carleoli, un chic d'una granja va atrapar un rabosot que furtava gallines i va tractar de cremar-ho viu. El rabosot es va escapar, en flames, i en la seua fugida va incendiar els camps i els seus cultius, que eren consagrats a Ceres. Des de llavors, els rabosots són castigats en estes festes.[4]
Com a part integral d'estes festes, se celebraven els Ludi Cereals o "Jocs de Ceres" en el Circ Màxim. Ovidio menciona que la busca de Ceres a la seua filla perduda, Proserpina estava representada per dònes en blancs vestits, que marchaven en antorchas enceses.
Durant l'época republicana, les Cerealias eren organisades pels edils plebeus, ya que Ceres era una de les deidades patrones de la plebe. Les festes incloïen ludi circenses, "jocs de circ", que s'obrien en una carrera de carros en el Circ Màxim, en un punt de partida just baix del Temple de Ceres, Liber i Llibera en l'Aventino.[5] És provable que existira una antiga conexió entre Ceres, com a deesa de la collita de grans i Consus, deu de l'almagasenament del gra i patró del circ.
Despuix d'al voltant del 175 a. C., les Cerealias varen incloure ludi scaenici, representacions teatrals, que tenien lloc entre el 12 i el 18 d'abril. A l'edil plebeu Cayo Memmio se li atribuïx la primera posada en escena d'estos ludi scaenici. També es va distribuir una nova moneda commemorativa, un denario en honor d'este event. Les seues innovacions li varen dur a afirmar que havia presentat "les primeres Cerealias".[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Swanson, Ànima-Tadema, p. 130.
- ↑ Varen poder començar l'11 d'abril i terminar el 19 d'abril, o be escomençar en l'Idus d'abril, és dir, el 13 d'abril o inclús, el 7 d'abril.
- ↑ Barbette Stanley Spaeth, The Roman Goddess Ceres (University of Texas Press, 1996), p. 36–37.
- ↑ Ovidio, Fastos 4.
- ↑ T. P. Wiseman, Remus: A Roman Myth (Cambridge University Press, 1995), p. 137.
- ↑ Spaeth, The Roman Goddess Ceres, p. 88.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerealias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.