Consus
Consus[1] o Conso[2] era, en l'antiga religió romana, un deu molt antic, vinculat als rituals agrícoles i a la protecció dels almagasens de gra.[3] El seu cult se centrava en un altar subterràneu en el Circ Màxim[4][5][6] i ademés va ser reinterpretat pels autors tardans com un deu dels consells.[7][8][9]
Cult i funciones
[editar | editar còdic]Orige i funcions
[editar | editar còdic]Consus és considerat un deu arcaic, associat en els siges subterràneus i encarregat de protegir els cereals almagasenats.[5] El seu altar es trobava baix terra, lo que reflectix el seu caràcter ctónico i misteriós.[6] Va poder ser originalment el deu encarregat de protegir el gra, puix esta funció s'evidencia en les festes que se celebraven despuix de la collita i la sembra.[4]
Etimologia
[editar | editar còdic]S'han propost vàries etimologies per al nom de Consus. Uns diuen que el seu nom deriva de condere (“guardar, posar en reserva”), associant-ho en la protecció del gra i uns atres que de conserere (“sembrar”), en relació en Ops Consiva i la festivitat Opiconsivia.[5] Per similitut fonètica en consilium (“consell”), alguns autors tardans ho varen reinterpretar com a deu dels consells i delliberació secretes.[10][7]
Cult i festivitats
[editar | editar còdic]La principal festivitat de Consus eren les Consualia, celebrades el 21 d'agost i el 15 de decembre.[11] Durant estes festes els sacerdots i el flamen Quirinal realisaven sacrificis davant el seu altar. S'organisaven carreres de cavalls i mules, en animals adornats en guirnaldas i lliberats temporalment del treball.[5][3] Es practicaven atres rituals rústics, com córrer sobre pells de bou engrasadas, recordant antics jocs populars.[5] Durant la primera celebració de Consus en temps de Rómulo, segons la tradició, va ocórrer el rapte de les sabinas, conectant el cult en els mits fundacionals de Roma.[9][11]
Interpretació com a deu dels consells
[editar | editar còdic]Autors tardans varen reinterpretar a Consus com un deu dels consells o delliberació secretes. Segons Servio: «Consus autem deus est consiliorum».[7] Per la seua banda, Tertuliano reporta que en una de les metes del Circ Màxim existia una inscripció: «Consus consilio, Mars duello, Lares coillo potents» (‘Consus és poderós en el consell, Mart en la guerra, els Lares en la vida domèstica’).[8] Plutarco senyala que el seu altar subterràneu simbolisava la naturalea secreta del consell, visible solament durant les carreres de cavalls.[9] Inclús Agustín de Hipona ho menciona com un deu encarregat de donar consell als chiquets, evidenciant l'expansió de la seua funció simbòlica en contexts posteriors.[12]
Sincretisme en Neptú Ecuestre
[editar | editar còdic]En ocasions, autors antics com Tito Livio i Dionisio de Halicarnaso ho varen identificar en Neptú Ecuestre, deu dels cavalls, per les carreres celebrades durant els seus festivals. No obstant, fòra d'estes festivitats, els dos deus no compartien funcions.[13][14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Terme com «Consus» en, per eixemple, el Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, veu «Consus»
- ↑ Terme com «Conso» en, per eixemple, la Biblioteca Clàssica Gredos
- ↑ 3,0 3,1 Piganiol, André (1923). Recherches sur els jeux romains. Notes d'archéologie et de histoire religieuse (en Francés), Strasbourg: Publications de la Vaig facultar dones Lettres de l'Université de Strasbourg, p. 12.
- ↑ 4,0 4,1 Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Consus»; 2.ª ed., París, 1951–1959
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Encyclopædia Britannica, 1911, “Consus”.
- ↑ 6,0 6,1 Lipka, Michael: Roman Gods: A Conceptual Approach. Brill, 2009
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Servio: Comentari a l'Eneida, VIII, 636
- ↑ 8,0 8,1 Tertuliano: De Spectaculis, V, 7
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Plutarco: Vida de Rómulo, 14, 3-4
- ↑ Sext Pompeyo Festo: De verborum significatu, s. II d.C
- ↑ 11,0 11,1 Varrón: De lingua Llatina VI, 20
- ↑ Agustín de Hipona: La ciutat de Deu, IV, 11
- ↑ Tito Livio: Ab urbs condita I, 9
- ↑ Dionisio de Halicarnaso: Antiguetats romanes, II, 31
Bibliografia
[editar | editar còdic]- John Scheid, "Consus", Der Neue Pauly (DNP). vol. 3, Metzler, Stuttgart, 1997, col. 153. ISBN 3-476-01473-8
- André Piganiol, Recherches sur els jeux romains. Notes d'archéologie et de histoire religieuse, Publications de la Vaig facultar dones Lettres de l'Université de Strasbourg, fascicule 13, Strasbourg, 1923
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.