Anar al contingut

Annona (deesa)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sesterci de Nerón a on en el seu revers s'aprecia a Annona, de peu, en una cornucopia, front a Ceres, assentada en mechons de gra i una antorcha, en un modio en un altar adornat en guirnaldas, situat entre elles i la popa d'un barco darrere.
Revers d'un antoniniano de Felipe l'Àrap (244-249) en la deesa Annona portant una banya de l'abundància.

En la religió de l'Antiga Roma, Annona és la deesa que personificaba el suministrament de gra a la ciutat de Roma, i en això, deesa de les collites, que deriva del llatí annualis i este de annus, «any», pel caràcter anual de les collites. Està molt relacionada en la deesa Ceres, en la que es representa a sovint.

Annona, a sovint també com Annona Augusti, va ser una creació de la propaganda religiosa imperial, que es manifesta en l'iconografia i la pràctica del cult. És presentada com una epifanía del poder del emperador per a cuidar del seu poble per mig del recapte de gra i l'abundància.[1] Annona, per tant, caria d'una mitologia narrativa o una tradició de devoció en la República romana, pero una volta establida com a part del cult imperial, va ser objecte de dedicatòries i ofrenes votivas de persones motivades per gratitut o petició de favors.[2]

Cult imperial i monedes

En la propaganda de Claudio, el cult de Ceres Augusta explicitava el poder diví que residia en el recapte imperial de l'annona, el suministrament de gra a la ciutat.[3] Com Annona Augusti apareix en monedes romanes cap al final del regnat de Nerón, quan el cult a les Virtuts va passar a ser prominent despuix de la conjura de Pisón. Encarnava dos dels beneficis materials del govern imperial, junt en Securitas Augusti, o la "Seguritat augusteana", i a sovint, com a part dual de Ceres.[4] En els acunyament neronianas, Ceres, Annona i Abundantia (la "Abundància") estaven estretament relacionades.[5]

Annona també apareix en les monedes emeses baix Vespasiano, a on junt en una atra Virtuts varen representar la restauració de la confiança en el principat, i en els acunyament de Tito, Domiciano, Trajano, Adriano, Antonino Pío i Septimio Sever.[6] Va ser la particular favorita en la propaganda de Trajano, que pretenia destacar el seu regnat com una nova era de renovació i prosperitat per a l'humanitat. En este cas, Annona apareix a sovint en un chiquet simbòlic.[7] En el context de la política de Trajano, Annona va representar l'independència de gra de Roma sobre el seu tradicional proveïdor, Egipte.[8]

Iconografia

Annona és representada normalment en una cornucopia (banya de l'abundància) en el braç i la proa d'un barco en el fondo, en alusió al transport de grans que entrava pel port de Roma. En les monedes, en freqüència s'interpon entre un modius (medidor de gra) i la proa d'una galera, en mechons de gra en una mà i una cornucopia en l'atra. A voltes té un timó o un ancora.

Referències

  1. ↑ J. Rufus Fears, "The Cult of Virtues and Roman Imperial Ideology," Aufstieg und Niedergang der römischen Welt II.17.2 (1981), p. 895, 915.
  2. ↑ Fears, The Cult of Virtues, p. 936.
  3. ↑ Fears, "The Cult of Virtues", p. 894.
  4. ↑ Fears, "The Cult of Virtues", p. 895.
  5. ↑ Fears, "The Cult of Virtues", p. 897.
  6. ↑ Fears, "The Cult of Virtues", p. 900–904.
  7. ↑ Fears, "The Cult of Virtues", p. 913–915, 922.
  8. ↑ Fears, "The Cult of Virtues", p. 923.


Referències