Propaganda

Erro al crear miniatura:

Propaganda

Durant la Primera Guerra Mundial, James Montgomery Flagg va realisar este cartell de propaganda del Tio Sam (personificació dels Estats Units). El mensage de “I want you for O. S Army” va tindre tant èxit que va tornar a utilisar-se en la Segona Guerra Mundial per a reclutar soldats.

La propaganda és una forma de transmissió d'informació que té com a objectiu influir en l'actitut d'una comunitat respecte a alguna causa o posició, presentant arguments sobre una temàtica. Esta és usualment repetida i difosa en una àmplia varietat de mijos en la finalitat d'obtindre el resultat desijat en l'actitut d'una audiència. La propaganda, en el seu sentit més bàsic, presenta informació parcial per a influir una audiència. En freqüència presenta fets de manera selectiva i omet uns atres deliberadament per a sustentar una conclusió, o usa mensages controlats per a produir una resposta emocional, més be que racional, respecte de l'informació presentada. L'efecte desijat és un canvi en l'actitut d'una audiència determinada sobre assunts polítics, religiosos o comercials. La propaganda, per lo tant, pot ser usada com un «arma de guerra» en la lluita ideològica o comercial.

Mentres que el terme «propaganda» ha adquirit en alguns casos una connotació sumament negativa pels eixemples del seu us més manipulador i chauvinista (per eixemple, la propaganda nazi per a justificar el Holocaust), el sentit original de la paraula era neutre.

Quan la propaganda té com a fi el promoure el consum i les vendes de bens o servicis, és cridada publicitat. Degut a que este últim camp de l'activitat informativa és molt ampli i estés, generalment es preferix donar-li al terme propaganda un significat més restringit als àmbits ideològic, polític o religiós.

Etimologia

Etimológicamente la paraula propaganda prové de propagar, presa del participi de futur passiu del verp llatí propagar que significa 'perpetuar, acréixer, estendre'. Encara que a voltes la paraula propaganda és usada com a sinònim d'exageració, falsetat i abús, la propaganda com tal significa expansió, disseminació, multiplicació ràpida. La paraula té el seu orige en l'institució de l'Iglésia catòlica dedicada a la missió, la Sagrada Congregació per a la Propagació de la Fe (Sacra Congregatio de Propaganda Fide), fundada en 1622 pel papa Gregorio XV. L'institució va ser rebatejada en 1982 i hui es diu Congregació per a la Evangelisació dels Pobles (Congregatio pro Gentium Evangelisatione).

Història

Antiguetat i Edat Mija

Miliario romà en la Via de l'Argent al seu pas per Capara, en Càceres, Espanya, que commemora la construcció de la mateixa pel emperador Nerón.

Els edictes d'Ashoka (III) són una série d'edictes escrits que s'han conservat en columnes o roques naturals distribuïdes pel Nort del subcontinent indi. Estes inscripcions estaven ubicades en enclavaments importants com prop de les ciutats, rutes comercials o centres religiosos, en lo que el govern d'Asoka s'assegurava d'aplegar al màxim número de gent possible. Eren preceptes morals, religiosos i prestacions socials en relació en hòmens i animals. Sent coneguda molt abans en l'Índia i China, la propaganda en Europa té els seus inicis escrits ya en inscripcions de mensages publicitaris entre els comerciants grecs. Com a arma de guerra, en l'hivern de 432 a. C. Esparta va utilisar la propaganda per a desestabilisar a Atenes durant els preparatius de la guerra del Peloponeso, incloent la propagació de rumors sobre l'estadiste Pericles per a danyar la seua reputació.

Edat Moderna

En la cúria romana li l'utilisava per a difondre el seu mensage religiós. Esta ferramenta torna a ser utilisada i a expandir-se gràcies a l'impuls de la Iglésia catòlica en el seu departament d'administració pontifícia dedicat a controlar les rutes misionero del Nou Món. En el periodo de la Contrarreforma s'ampra l'expressió de propaganda fide en intenció pastoral, quan el 22 de juny de 1622 el papa Gregorio XV instituïx la Congregació per a la Evangelisació dels Pobles o Propaganda Fide, en la finalitat de propagar el catolicisme en els continents en vies de colonisació.

La rendició de Breda (1635), obra de Velázquez destinada a decorar el saló de recepció d'embaixadors del Palau del Bon Retir de Madrit. La pintura representa de forma idealizada la pren de la ciutat de Breda (actualment en Països Baixos) per l'eixèrcit hispà a modo de vanaglòria de poder militar, tractant d'ocultar l'evident decliu que travessava el Imperi espanyol en el XVII.

Propaganda escandinavista del XIX que mostra soldats de Noruega, Dinamarca i Suècia, en sengles banderes, donant-se les mans.

XX

Cartell a on es promou el treball femení (Young Women's Christian Association).

No obstant, no és fins a la Primera Guerra Mundial quan s'inicia la sistematisació de l'us de l'informació al servici dels interessos belicistes. El periodiste Walter Lippmann i el relacionador públic Edward Bernays varen ser els responsables d'orquestar la primera campanya antialemana en Estats Units per a que el poble nortamericà donara el seu vist i plau a l'entrada d'este país en la lluita. Un ambient de rivalitat internacional materialisat en actituts chovinista, sumat a la tensió pròpia de l'época (agressives polítiques colonials, conflictes ancorats en la memòria com la guerra franc-prusiana) varen iniciar el conflicte. Els sectors belicistes varen estimular l'agressivitat recorrent a l'ocupació de tots els mijos al seu alcanç, entre els que va destacar l'us de la prensa i el collage massiu de cartells propagandístics. Els mijos de comunicació (prensa i ràdio) varen passar a ser controlats i censurats pels governs. Els mensages propagandístics intentaven evitar la desmoralisació i el derrotisme, va haver un fort control de l'informació que es va recrudecer especialment despuix de la crisis de 1917.

La guerra civil espanyola constituïx una verdadera fita, va ser l'antesala de la Segona Guerra Mundial, a on es posarien en pràctica els elements persuasivos més importants. Com a part de la propaganda franquista ha quedat implantada l'idea de que en la guerra civil espanyola hi havia dos bandos enfrontats. D'esta manera se li va pretendre donar llegitimitat al fet de recolzar en les armes un alçament contra ellegítim govern democràtic.

El Generalísimo (1937), cartell propagandístic elaborat per la Delegació de Propaganda i Prensa del Govern Republicà durant la guerra civil espanyola (1936-1939), en el que es tracta de descriure a Francisco Franco aludint als seus vínculs en el nazisme, la Iglésia catòlica i el capitalisme.

Durant la Alemània Nazi, Adolf Hitler va buscar modificar el sentit pijoratiu que havia adquirit el terme propaganda en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. En este sentit, la seua primera acció propagandística va consistir en imbuir en el poble alemà un concepte positiu de la propaganda. Joseph Goebbels era l'encarregat de promocionar o fer públics els avisos del govern. Va usar lo que hui en dia es coneix com el màrqueting social, enaltint sentiments d'orgull, promovent odis i en ocasions mentint i convencent de coses alluntades de la realitat. També va tindre atres tècniques i métodos com el de fer esperar al públic alemà per les notícies en temps de victòria per a crear un fort suspens i fer que quan reberen les bones notícies, l'alegria seria més duradora.

La propaganda ideològica durant la Segona Guerra Mundial i l'evaluació dels seus efectes, varen confirmar l'eficàcia dels mecanismes de persuasió, fent de la guerra ideològica un component primordial en els conflictes armats posteriors.

En la Guerra Freda (1946-1989), l'oposició i tensió entre les dos principals potències mundials de la segona mitat del XX: Estats Units i l'URSS, que representaven a la forma de govern capitaliste i comuniste, respectivament. No obstant, els interessos d'abdós països varen evitar un enfrontament directe entre les dos potències. Per això, el desenroll d'aquell periodo va estar marcat específicament pel combat simbòlic i retòric impulsat pels dirigents de cada u dels blocs en qüestió. D'esta manera, la propaganda cobrarà un valor especial.

Erro al crear miniatura:

Propaganda soviètica promovent l'educació: «Per a tindre més, devem produir més. Per a produir més, devem saber més».

En el cas dels nortamericans, la Veu d'Amèrica, un eixemple de propaganda blanca, operava com a estació oficial de ràdio del govern. Gràcies al control d'este mig de comunicació, l'eixecutiu podia emetre el seu discurs de manera que aplegara al gros de la població. Més tart, l'abús d'este canal serà considerat per alguns crítics com una violació de la sobirania popular. L'us de la propaganda grisa ho portarà a terme especialment fora del territori, sobretot en l'URSS i Europa de l'Est, a on s'emetran notícies i programes d'entreteniment en els que s'insertaran mensages corresponents a l'ideologia nortamericana. Dits continguts seran emesos per dos emissores controlades per la CIA, Ràdio Free Europe i Radi Liberty. Pel que fa als soviètics, estos varen posar en marcha unes estratègies similars a les dels nortamericans. També els ideòlecs comunistes varen fer us d'una estació oficial que transmetera els seus discursos oficials, Radi Moscow. A la seua volta, varen utilisar la propaganda grisa en territori nortamericà a través de les emissores Radi Peace i Freedom. Pero els soviètics, en el marc del seu sistema estatalista, varen amprar també l'escola com a mig en el que desplegar la seua propaganda antiamericana. Es pretenia crear en els chiquets una mala image sobre el modo de vida nortamericana i fer creure que l'URSS era una potència en molts més recursos i riquea. Des d'abdós sectors del conflicte es va introduir la cridada propaganda negra, sobretot en periodos de crisis.

XXI

Despuix dels atentats de l'11 de setembre de 2001 el govern nortamericà va iniciar lo que denomina Guerra contra el terrorisme, compresa com una Guerra de quarta generació, a on es va fer us dels mijos massius, especialment dels mijos televisius; sense excloure internet. La política nortamericana s'ha centrat en propagar el supòsit Choc de civilisacions, propaganda que va promoure i va conseguir el respal popular necessari per a la invasió d'Iraq de 2003 en l'argument de que Sadam Huseín posseïa armes de destrucció massiva i que recolzava a la ret Al Qaeda.

Propaganda chavista en una central de la Petroquímica de Veneçola (2008).

Estats Units en relació en el programa nuclear d'Iran va utilisar en 2006 la denominació de fascisme islàmic en una retòrica tendent a justificar un atac contra Iran. Si ben els governs conten en la capacitat de difondre la seua retòrica per mijos massius globals en forma extensa, els grups que són atacats mediaticamente i els que es oponen a les guerres es valen dels mijos alternatius i d'internet principalment, conseguint influir en la opinió pública. Per una atra part, l'estratègia dels mijos alternatius és distinta, ya que se centren en oferir informació que no es publica en els grans mijos i la participació horisontal de l'espectador en poder publicar la seua opinió junt en l'informació alternativa, situació que contradiu els principis de la propaganda. Al començament de 2022 Rússia va invadir Ucrània i el canal de televisió Russia Today i l'agència de notícies Sputnik varen ser bloquejats en molts països d'Occident. Es va acusar a Rússia de realisar propaganda en favor de l'invasió bèlica. A la seua tanda, plataformes socials com Facebook, Instagram, TikTok o Twitter varen ser bloquejades per part del govern rus per a evitar que els mensages d'Occident pogueren ser transmesos en Rússia.

Característiques

La meta de la propaganda és aumentar el respal (o el rebuig) a una certa posició, abans que presentar-la simplement en els seus pros i les seues contres. L'objectiu de la propaganda no és parlar de la veritat, sino convéncer a la gent: pretén inclinar l'opinió general, no informar-la. Per açò, l'informació transmesa és a sovint presentada en una alta càrrega emocional, apelant comunament a l'afectivitat, en especial a sentiments patriòtics, i apela a arguments emocionals més que racionals. La propaganda s'inserta en el camp de la comunicació, un terreny que engloba diverses àrees de coneiximent que, per la seua naturalea, poden donar lloc a confusió. S'articula a partir d'un discurs persuasivo que busca l'adheriment de l'atre als seus interessos. És de caràcter monològic i requerix el recurs de l'anunci. La propaganda generalment es repetix i es dispersa sobre una àmplia varietat de mijos en la finalitat de crear el resultat desijat en les actituts de l'audiència.

Erro al crear miniatura:

Cartell de propaganda franquista a favor del 'Sí' en el Referèndum sobre la Llei Orgànica de l'Estat celebrat el 14 de decembre de 1966.

El seu plantejament consistix en utilisar una informació presentada i difosa massivament en l'intenció de recolzar una determinada opinió ideològica o política. Encara que el mensage continga informació verdadera, és possible que siga incompleta, no contrastada i partidista, de manera que no present un quadro equilibrat de l'opinió en qüestió, que és contemplada sempre en forma asimètrica, subjectiva i emocional. El seu us primari prové del context polític, referint-se generalment als esforços patrocinats per governs o partits per a convéncer a les masses; secundariamente s'aludix a ella com a publicitat d'empreses privades.

Sobre el discurs periodístic, la propaganda tendix a esquematizar i simplificar els conceptes en lloc del caràcter més argumentatiu del periodisme. En el cas del discurs pedagògic, est presenta el problema des de diversos punts de vista que permeten al receptor formar-se un criteri propi. En canvi, la propaganda es replega en un sol punt de vista que tendix cap al dogmatisme.

Cartell propagandístic comuniste en Hanói, Vietnam, a on es representa una ciutat pacífica i pròspera.

La propaganda, quan és utilisada de forma no ètica, és en realitat un modo de desinformació i censura i usa la metodologia de la retòrica per a convéncer als destinataris de la mateixa. En el sentit polític del terme es va desenrollar fonamentalment en el XX en la Sociologia moderna i la consolidació de la societat de masses. El ministre de propaganda d'Adolf Hitler, Joseph Goebbels, sociòlec, lo primer que va fer per a aplegar en poder va ser apoderar-se dels mijos de comunicació de masses per a adoctrinar al poble en propaganda política.

Tècniques de propaganda

Artícul principal → Tècniques de propaganda.

Pòster propagandístic de la Revolució social espanyola de 1936, obra del cartelista Josep Renau, en el que s'apela als quatre grups socials que la revolució intentava aglutinar: obrers, llauradors, militars i intelectuals.

Ilustració d'un manuscrit del sigle XIV en el que es representa als cavallers templarios i els descriu com sodomitas i homosexuals.

Tècniques

Fabricació de falsos documents Inspiració de la por Testimonis Mentalitat «gregaria» Redefinició de paraules o conceptes Buscar la desaprovació Generalisar o estereotipar Imprecisions intencionals o mentires per omissió Proyecció Simplificació exagerada Eslògan Chivo expiatorio Trueques semàntics

Trucs de propaganda política (Clyde R. Miller) Insult i difamació de l'adversari Explotació de tòpics i llocs comuns Tècnica del «transfer» Referència a l'autoritat i el prestigi Ser modest, posar-se en elloc dels més desgraciats Tècnica de la mentira, falsetat i calúmnia Tècnica que explota la frase «ho fan tots»

El fenomen de la propaganda s'ha diversificado i tecnificado en un alt grau, al mateix temps que els mijos de comunicació també es desenrollen. En les societats capitalistes, l'auge de la publicitat comercial i de la propaganda política han segut parells des de principis del XX fins a l'actualitat. Són les grans empreses i experts publicitaris els que hui en dia organisen les campanyes electorals dels polítics en els seus més mínims detalls.

La psicologia social servix d'ajuda i inspiració de la propaganda. Una série de tècniques deriven de la falàcia, unes atres usen la manipulació emocional. També s'ha afirmat que l'indústria i els polítics ampren l'anomenada «seducció subliminal» com a tècnica de publicitat i propaganda.

Jean-Léon Beauvois ha creat el concepte de propaganda obscura (propagande glauque en francés) per a definir els processos d'influència inconscients que tenen com a objectiu crear un apriori positiu o negatiu de determinat concepte. Eixemples d'això serien el somriure o el to afable d'un presentador de televisió a l'hora de parlar de temes que desija valorizar, pero sense entrar mai un verdader debat d'idees (el procés de construcció europea, el creiximent econòmic, els drets humans, etc.). Un atre eixemple podria ser l'absència d'héroes vinculats, per eixemple, a ideologies comunistes o revolucionàries en les grans películes comercials. Estes películas vehiculen ademés numerosos estereotips, tant ètnics com a històrics. El Pentágono finança i/o recolza proyectes cinematogràfics, en un fort contingut patriòtic. Segons Beauvois, estos processos són els més actius en la fàbrica de les opinions de base en les societats democràtiques occidentals. Éric Hazan ha seguit una metodologia més heterodoxa en el seu estudi sobre les formes actuals de propaganda. Inspirant-se dels anàlisis de Victor Klemperer respecte a la llengua de la Alemània Nazi, l'editor francés ha estudiat les paraules, els girs i els procediments a través dels quals la llengua pública actual acull i transmet valors ideològics sense pretendre mai fer-ho.

Anne Morelli ha elaborat un sistema analític de la propaganda de guerra basat en les obres d'Arthur Ponsonby i George Demartial.

Vore també: Model de propaganda, Spin (relacions públiques), Propaganda en llínea patrocinada per l'Estat, i Manipulació d'Internet

Diferència entre propaganda i publicitat

En anglés, la paraula propaganda té connotacions negatives. No és necessàriament aixina en atres llengües, i l'us del terme pot dur a malentesos en gent d'atres idiomes. Per eixemple, en Brasil i alguns països hispanoamericans, el terme propaganda va ser adoptat com a sinònim de publicitat comercial. No obstant, esta definició està reflectida en el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.

Sobre la diferència entre publicitat comercial i política, es destaca el tipo de conducta que es propon modificar. En el cas de la publicitat dins del sistema capitaliste, es pretén influir en les conductes de consum d'una persona per mig de campanyes o accions publicitàries en diferents mijos i en diferents objectius (llançament d'un producte, posicionament de marca, recordación de marca, etc.) per a que el consumidor porte a terme un acte de consume en un curt o llarc determini. Mentres que en la propaganda es tracta de que una persona s'adherixca a una ideologia o creència.

Una atra de les discrepàncies és que la publicitat comercial es dirigix a l'individu (complint en el comés de la alienació individual necessària dins del sistema capitaliste), mentres que el públic objectiu de la propaganda és el grup social per a identificar al ciutadà en els valors del conjunt. No obstant, en l'actualitat la frontera entre abdós térmens es torna difusa per la convergència d'interessos entre les grans empreses i partits polítics.

L'us del cine, ràdio i televisió com a ferramentes propagandístiques

Un film o programa televisiu propagandístic és aquell el fi del qual és el d'utilisar la força d'estos mijos per a influenciar en l'opinió de l'espectador i convéncer-ho per a recolzar una causa determinada, com podria ser en el camp polític o religiós. Molts països sumergits en dictadures totalitàries han vist cóm els seus líders han utilisat estos mijos per a guanyar-se la confiança i el respal de la població, aixina com d'aïllar-els de qualsevol influència o opinió provinent de l'exterior.

Segona Guerra Mundial

Durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial es varen portar a terme varis documents audiovisuals en fins propagandístics per a conscienciar a la població del poder i la barbàrie enemiga i aumentar l'ànim de tropes i civils.

Alemània

Fotografia de Joseph Goebbels (1933), qui va eixercir com ministre de propaganda de la Alemània nazi. Va ser molt popular pel seu lluent oratòria i habilitat com a propagandista.

L'Alemània nazi va ser la primera en crear películes propagandístiques abans de l'inici del conflicte bèlic, com pot observar-se en el títul El triumfo de la voluntat (Triumph dones Willens), de Leni Riefenstahl. Esta producció va ser solicitada pel mateix Adolf Hitler i en ella es mostrava el congrés del Partit Nacionaliste de 1934 en Núremberg. La propaganda nazi no solament es llimitava a documentals o películes, incloïa mig com a cartells i llibres. En 1933 el Partit Nazi va crear el Ministeri de Propaganda dirigit per Joseph Goebbles i que s'encarregaria de portar a terme la regulació de la prensa, la lliteratura, l'art visual, el cine, el teatre, la música i la radiodifusió.

Estats Units

El primer film d'Hollywood que buscava influenciar a la consciència pública va ser Confessions d'una espia nazi (1939), d'Anatole Litvak, la qual va ser estrenada tan sol quatre mesos ans que es desnugara la Segona Guerra Mundial en Europa. La mateixa tracta sobre la presencia nazi en Estats Units. Atres películes posteriors a esta i que tracten sobre el perill i l'influència negativa del nazisme varen ser El gran dictador (1940) de Charles Chaplin, Foreign Correspondent (1940) d'Alfred Hitchcock i Man Hunt (1941), de Fritz Lang.

Molt abans de l'entrada d'Estats Units en la Segona Guerra Mundial El Pentágono havia creat una unitat de comunicació mediàtica cridada Signal Corps, la qual havia creat varis curts documentals orientats a conscienciar a l'eixèrcit, pero els caps militars varen considerar que els mateixos no eren del tot efectius. Este fet va dur a que el govern nortamericà s'encomanara a cineaste nacionals de gran importància per a originar películes que alçaren la moral del públic i informaren com alvançava la Guerra, tals com els documentals La batalla de Midway (1942) de John Ford, Memphis Belle: A Story of a Flying Fortress (1944) de William Wyler o The Battle of Sant Pietro (1945) de John Huston. Durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial el Govern dels Estats Units, en concret el general George Marshall, va encarregar a Frank Capra la creació de l'enormement popular série documental de 7 capítuls Why We Fight (1942-1945), la que incitava al poble nortamericà a barallar en corage en el conflicte bèlic. Inicialment el director va mostrar el seu desacort a dit encàrrec, pero finalment va acceptar el mateix i el producte finalisat va ser de gran utilitat per a la propaganda de guerra nortamericana. Capra es va basar en l'estil documental dels films de la ya mencionada Leni Riefenstahl, i va invertir les imàgens per mig d'una nova narrativa per a passar de les triumfals que presentava Riefenstahl a representacions que condenaven per mig de les mateixes imàgens la barbàrie del totalitarisme i deliri dels mandataris de l'Eix; per a açò també es varen utilisar animacions creades per la productora Disney, películes de ficció i materials capturats a l'enemic.

Espanya

Guerra civil

En el bando republicà, entre 1936 i 1937, va existir un Ministeri de Propaganda. En el bando sublevat, va existir la Delegació Nacional de Prensa i Propaganda i ya en plena dictadura el Ministeri d'Informació i Turisme.

Durant la dictadura franquista

Ya des de l'inici de la dictadura de Franco es podia percebre quin seria el calat de les transmissions televisives, ya que qualsevol ensaig realisat per estrangers o nacionals devia tindre el seu consentiment i aprovació, ya que eren les autoritats del règim els qui devien fixar les característiques del model televisiu.

El 28 d'octubre de 1956 varen començar oficialment la retransmissions regulars de televisió en Espanya. TVE va ser el mig propagandístic més potent que el règim franquiste va utilisar per a transformar la realitat de manera favorable i fer-la aplegar a la població. Inicialment, Franco va ser contrari a la televisió per la por a que produccions estrangeres pogueren enterbolir els valors segons els quals la població espanyola devia viure. Gran part dels dies elegits per a l'inauguració d'estudis o retransmissions coincidixen en aniversaris de dates simbòliques per al règim franquiste, com l'inauguració dels Estudis de Prat del Rei el 18 de juliol de 1964 (XXV anys de Pau).

A mitan dels 60, Franco realisa un discurs a on clarament es pot intuir el fi del mig televisiu per al seu règim. Les paraules textuals són les següents:

Canaris i espanyols tots que m'escolteu:

Nos congratulem per este acte, en el que en incorporar a la ret de Televisió Espanyola una nova i potent emissora, es dota a les províncies isleñas d'un nou mig de difusió de la cultura i de la veritat d'Espanya. Canàries, present sempre en el quefer nacional, vinculada al conjunt de la Pàtria en forts llaços espirituals que fecundó la sanc abocada pels seus fills en l'empresa del nostre Moviment Nacional, que constituïx una de les més apreciades fonts del nostre comerç exterior i un dels més importants centres d'atracció turística, per la bellea incomparable de les seues terres i l'hospitalitat de les seues moradores, es convertix hui en nou esclavó d'esta cadena d'unió que en el món modern són els programes de televisió, a través dels quals rebreu cotidianamente, i en l'abraç de la Península, el testimoni de la veritat d'Espanya i de la indiscutibilidad de les seues realitats .

En oposició a la propaganda portada a terme pel règim de Franco es crea, a instàncies de Dolors Ibárruri "La Pasionaria", Radi Espanya Independent. Porta a terme les seues emissions des del 22 de juliol de 1941 fins al 14 de juliol de 1977, primer des de Moscou i a partir del 5 de giner de 1955 des de Bucarest.

RTVE

El 16 d'octubre de 2003, RTVE i Alfredo Urdaci, es varen referir al sindicat Comissions Obreres com "ce ce o o" per a informar sobre la demanda interposta per dit sindicat a RTVE pel tractament informatiu dau en la folga general del 20 de juny de 2002. Els servicis jurídics del sindicat varen creure oportú mamprendre noves accions llegals en considerar que s'havien burlat del tribunal, del propi sindicat i de l'opinió pública.

En el 2015 el diari britànic Financial Claves acusava al govern de Mariano Rajoy de crear una programació, en la cadena pública, per a favorir al seu partit i silenciar els partits de l'oposició, en dates propenques a les eleccions generals del 20 de decembre de 2015. Com a eixemples d'esta manipulació l'artícul parlava sobre els casos de corrupció i de que els telediaris de TVE donaven menor cobertura als casos que afectaven al Partit Popular, i feya referència al tracte que se li donava al partit de Pablo Iglésies (Podem), el qual tildava d'injust, en referència a que promovia hostilitat cap al seu líder.

Vore també

• Alienació
• Consens manufacturado
• Control social
• Demagògia
• Llei de beneficis inversos
• Anex:Biaix cognitius
• Prejuí
• Campanya política
• Escenificació del poder polític
• Cartelisme
• Publicitat
• Llímits de la llibertat d'expressió
• Els dèu manaments de la propaganda de guerra
• Plantilla:Comença per

Bibliografia

• Bermejo PE (2015). Vullc el teu vot. Cóm nos manipulen els polítics. LID EditorialCrystallizing Public Opinion. Boni and Liveright, New York 1923; Neuauflage: Kessinger, New York 2004, wikipedia. org/wiki/Spezial:ISBN-Suche/1417915080 ISBN 1-4179-1508-0.
• Bernays, Edward: Crystallizing Public Opinion. Boni and Liveright, New York 1923; Neuauflage: Kessinger, New York 2004, [./https://de. wikipedia. org/wiki/Spezial:ISBN-Suche/1417915080 ISBN 1-4179-1508-0].
• wikipedia. org/wiki/Propaganda_(Buch) Propaganda. Horace Liveright, New York 1928. Neuauflage: Ig Publishing, Brooklyn N. I. 2005, [./https://de. wikipedia. org/wiki/Spezial:ISBN-Suche/0970312598 ISBN 0-9703125-9-8];
• laovejaroja. es/TSL. htm Beauvois, J. L. Tractat de la servitut lliberal: anàlisis de la sumissió. Madrit: L'Ovella Roja, 2008.
• Clark, Toby. Art i propaganda en el sigle XX. L'image política en l'era de les cultura de masses. Madrit: Edicions Akal, 2000 ISBN 84-460-1152-2
• Conley, Patrick (2012). org/details/derparteilichejo0000unse Der parteiliche Journalist (en alemà), Berlín: Metropol. ISBN 978-3-86331-050-9.
• González Llop, M. A. Curs de Publicitat. Madrit: Ed. Celest, 1994.
• laovejaroja. es/lqr. htm Hazan, I. LQR: la propaganda de cada dia. Madrit: L'Ovella Roja, 2007.
• Pizarroso Quintero, A. La Guerra Civil espanyola, una fita en l'història de la propaganda. En: El Argonauta Espanyol, n.º 2, 2005. ISSN 1765-2901.
• Qualter, Terence H. (1994). Publicitat i democràcia en la societat de masses, Barcelona: Ed. Paidós. ISBN 8449300401.
• Romà, V. L'intoxicació llingüística, Ed. El Vell Talp, 2007. ISBN 978-84-96831-11-7.
• ufm. edu/index. php? title=Laissezfaire36_1 Toursinov, A. El poder coercitiu de la manipulació en els discursos propagandístics. En: Laissez-Faire, n.º 36-37, 2012. ISSN 1683-9145.
• scielo. cl/scielo. php? script=sci_arttext&pid=S0718-09342006000100003 Van Dijk, T. Discurs i manipulació: Discussió teòrica i algunes aplicacions. En: Revista signes, v.39 n.° 60, p. 49-74, 2006. ISSN 0718-0934.
• Vázquez, S.; LLOGARET, I. Estratègia i manipulació dellenguage. Saragossa: Universitat de Saragossa, 1991.

Enllaços externs

Propaganda en Viquidites. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• archive. org/web/20070305170035/http://www. ucm. es/BUCM/revistas/inf/11370734/articulos/HICS9999110145A.PDF L'història de la propaganda: una aproximació metodològica