Anar al contingut

Al Qaeda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Al Qaeda

Al Qaeda (àrap الْقَاعِدَة, pronunciat /ælqɑːʕɪdɐ/, també transcrito com al-Qa'anada) és una organisació terrorista, paramilitar i yihadista. L'organisació ampra pràctiques i atentats terroristes i es planteja com un moviment de resistència d'índole Islàmica, antiimperialista i nacionalista al voltant del món, sent que és comunament senyalada com una ret de terrorisme internacional. Esta organisació s'ha donat a conéixer a nivell mundial per ser l'organisació terrorista responsable de múltiples atentats terroristes, entre ells, els atentats del 11S, i en diferents llocs en tindre moltes branques en varis països islàmics i dividir-se a la seua volta en branques i subgrups com lo va ser el Jabhat al-Nusra (conegut com Front al-Nusra) hui en dia cridat Tahrir Al Sham, i atres branques i subgrups com Al-Qaeda del Magreb islàmic (branca en el nort d'Àfrica), o Al-Qaeda en la península aràbiga (branca en Yemen i Aràbia Saudita), o com el popular grup terroriste autodenominat Estat Islàmic (grup hui en dia independent), grup terroriste el qual ans que este mateix conseguira independisar-se, era la seua branca en Iraq i Síria abans del ya mencionat Front al-Nusra, i també el conegut grup Al Shabbaab, branca d'Al Qaeda en Somàlia i Kènia. El seu fundador, líder i major colaborador va ser Osama bin Laden (1957-2011), un multimillonari d'orige saudí que va estudiar Religió i Ciències Econòmiques en l'Universitat del Rei Abdul Aziz.[1][2][3] Aymán al Zawahirí li va succeir com a únic cap de l'organisació fins a la seua mort en juliol de 2022.[4]


Investigacions recents —periodistes, investigadors, analistes i especialistes— afirmen que Bin Laden va ser finançat per la CIA en la lluita contra les tropes de la Unió Soviètica en Afganistan durant la cridada guerra d'Afganistan (1978-1992) en plena Guerra Freda.[5][6][7][8][9] El respal anava des de l'instrucció en combat fins a l'entrega d'armament.[5][6][10][9]

La seua estructura organisativa basada en cèlules de militants i rets de contactes clandestins, molt semblada al modus operandi dels càrtels de narcotraficants, li ha donat una molt àmplia movilitat d'acció i una gran dificultat per a desarticular-la (vejau: guerra ret).[11]


Orige del nom

El nom ve del sustantiu àrap qāʕidah, que significa 'fortalea, fonament, basi' i que també pot referir-se a una base militar. al- és la forma del artícul definit àrap al-. Seria, per tant, la base o el fonament.[12] El polític britànic Robin Cook va senyalar que el nom indicaria la base de senyes, ya que Bin Laden gestionava les operacions financeres en un ficher informàtic cridat a el Qaida (lliteralment ‘la base [de senyes]’). Des de llavors, molts combatents membres dels muyajidín es varen ser associant a la ret A el Qaida.[13]

Bin Laden va explicar l'orige del nom en una entrevista en el periodiste d'Al Jazeera Tayseer Alouni en octubre de 2001.

The name 'al-Qaeda' was established a long clave ago by mere chance. The clapix Abu Ebeida El-Banashiri established the training camps for our mujahedeen against Russia's terrorism. We used to call the training camp al-Qaeda. The name stayed.
El nom de 'al Qaeda' es va establir fa temps per simple casualitat. Abu Ubaidah al-Banshiri va fundar camps d'entrenament per als nostres muyajidín contra el terrorisme de Rússia. Solíem cridar als camps d'entrenament al-Qaeda. El nom ha permaneixcut.[14]


Història

Orígens

Osama bin Laden, fundador i líder d'Al Qaeda fins a la seua mort el 2 de maig de 2011.
Anwar al-Awlaki va ser considerat el membre de més alt ranc de la ret en la ciutadania dels EE. UU. Va ser abatut en setembre de 2011 durant un atac aéreu en Yemen.

A finals dels anys 70, les faccions del Partit Democràtic Popular d'Afganistan (comuniste) competien pel poder, intervenint l'URSS en favor d'aquella que li era més afecta (la facció de Taraki), enviant els seus eixèrcits i batallons de comando, els qui assessinen al president Amín (facció llavors en el poder) iniciant-se la guerra d'Afganistan. En este periodo bèlic, de gran transcendència i influència en la situació interna de l'URSS, el poble afgà, les seues distintes ètnia i els seus dirigents religiosos, inicien un alçament i guerra popular contra l'eixèrcit soviètic i les milícies comunistes afganes que li eren subordinades. Durant la guerra, les forces soviètiques varen alcançar un número propenc als 200 000 hòmens, en entrenament i armament d'última tecnologia. Coincidint les circumstàncies en la descomposició i solsida del socialisme real, la guerra d'Afganistan es va transformar en el «Vietnam» de l'URSS, a la que el poble rus es resistia en colaborar i despuix de dèu anys de guerra popular islàmica, les forces comunistes varen ser derrotades i l'eixèrcit soviètic es va batre en retirada. A la victòria islàmica, confluïxen diverses raons: la convicció dels afgans d'estar lluitant contra odiats invasores històrics; una visió religiosa del món, que ubica en la primera llínea dels seus adversaris al comunisme ateu; una mística que va despertar la solidaritat dels pobles del món, especialment dels països islàmics, els que varen enviar batallons de muyahidins a lliberar Afganistan, entrenant-se en les bases que els països àraps i occident —especialment els EE. UU.— recolzaven i finançaven en fermea i resolució. Una d'aquelles bases —La Base— va ser fundada i dirigida per un jove saudí, de conviccions religioses musulmanes, fonamentalista i radicalment anticomunista. Conclosa la guerra contra els soviètics, Al Qaeda (La Base), no va ser desmovilizar per la seua caudillo, qui pronte es va involucrar en la lluita de faccions que va seguir a la derrota dels comunistes. En ella, Bin Laden, va alinear al seu grup en els Talibán, participant també en operacions significatives per al món musulmà, com en l'extinta Yugoslàvia (per a detindre el genocidi musulmà en Bòsnia i Hercegovina). En part originada en el seu radical fonamentalisme, en part per la dinàmica pròpia dels allineaments ocorreguts en la guerra civil afgana, Bin Laden, va terminar combatent a qui li va prestar respal i alé (els EE. UU.), país al que consideren essencialment antireligioso, prosionista i erosionador del modo de vida islàmic. A la seua volta, Al Qaeda, és ràpidament visualisat pels EE. UU., com un grup que deriva cap al terrorisme antioccidental, que amenaça la seguritat nortamericana i d'occident i l'estabilitat dels països àraps aliats. En 1993 els Estats Units d'Amèrica varen enviar tropes a Somàlia, per al repartiment d'aliment i aigua, ademés de garantisar la seguritat dels civils davant la guerra civil que sofria el país. Dos UH-60 Black Hawks varen ser derribats durant una missió de captura que varen portar a terme el primer destacament de forces d'operacions especials Delta (Delta Force) i el 75.º Regiment Ranger. Posteriorment l'inteligència del servici militar dels Estats Units va concloure que gran part de la milícia somalí va ser entrenada per membres d'Al Qaeda, alguna cosa que quedaria verificat en maig del 2006 quan el país es va tornar a sumergir en una segona guerra civil entre l'Aliança per a la Restauració de la Pau i Contra el Terrorisme (ARPCT) i milícies lleals a l'Unió de Tribunals Islàmics. Per al 5 de juny a lo manco 350 persones havien mort en el fòc creuat. L'organisació ha construït camps d'entrenament per a aquells militants repartits pel món, entrenant a mills en tècniques de guerrilla, us d'explosius i coneiximents de la pràctica paramilitar. Els seus agents s'han involucrat en numerosos atacs, com els atentats terroristes a les embaixades nortamericanes en 1998, oportunitat en la que varen destruir les embaixades nortamericanes en Nairobi, Kènia i Donar és Salaam, en Tanzània. En Donar és Salaam varen fallir onze persones, mentres que en Nairobi varen perir 213 persones, i solament dotze eren nortamericanes.[15] El 12 d'octubre de 2000 A el Qaeda va realisar l'atac suïcida en bomba contra el buc de guerra nortamericana USS Cole en les costes de Yemen, deixant 17 mariners morts i ferint a 39 més. En 2001 varen atentar contra les torres bessones de Nova York i El Pentágono de Washington D. C. seqüestrant 4 avions. Va ser l'atac a on varen destruir dos dels edificis més alts d'Estats Units i varen danyar la sèu central del Eixèrcit d'Estats Units. En l'any 2008 unes amenaces per part d'Al Qaeda varen provocar la suspensió total del Rali Dakar 2008, que a partir de llavors va passar a desenrollar-se en Sudamérica. El 26 de decembre de 2009 va ser detingut a temps Umar Faruk Abdulmutallab, qui va intentar explotar un avió en 278 passagers a bordo que es dirigia a Detroit. L'1 de maig de 2011 és assessinat elíder d'esta organisació, Osama bin Laden, per l'eixèrcit nortamericà en la localitat d'Abbottabad, situada al nort de la capital de Pakistan.

L'organisació a partir de l'11 de setembre de 2001

Els atentats de l'11 de setembre de 2001 són considerats "el major atac contra Estats Units" des del Atac a Pearl Harbor en 1941, i varen supondre un abans i un despuix en l'història de la lluita contra el terrorisme i en l'història d'Al Qaeda.

En 2001 es creïa que Bin Laden i atres líders de A el Qaeda es trobaven baix la protecció dels talibán, un grup islàmic que controlava la major part d'Afganistan. En eixe mateix any va canviar radicalment l'activitat d'este grup, alcançant quotes de terror mai abans imaginades. Segons la CIA i el FBI, 19 militants de A el Qaeda dirigits pel egipcíac Mohammed Atta varen portar a terme l'11-S (atentat de l'11 de setembre) contra El Pentágono i el Centre Mundial de Comerç (WTC). Aquell va ser l'atentat succeït en EE. UU. més terrible de l'història d'este país, en uns 3000 morts. Inicialment segons "els plans del Qaeda" en 1995 era proyectar avions com a missils a edificis dels Estats Units i derrocar els icons del poder nortamericà; dins d'estos punts figuraven: la Torre Sears (Chicago), El Pentágono (Washington D. C.), Piràmide Transamérica (Sant Francisco), World Trade Center (Nova York), La Casa Blanca (Washington D. C.), el Empire State Building (Nova York), el Capitolio dels Estats Units (Washington D. C.) i el O. S. Bank Tower (els Àngeles). EE. UU. va respondre iniciant un atac massiu contra les forces talibán i de A el Qaeda en Afganistan, matant i capturant a mils de militants i civils sense relació alguna en el conflicte, obligant al restant dels seus líders a sumir-se inicialment en la clandestinitat. A pesar de la subsegüent captura de varis dels seus membres claus (incloent el militant que supostament va planejar i va organisar els atacs de l'11-S), l'activitat del grup i les seues franquícies, llunt de desaparéixer, varen canviar d'organisació per a convertir-se en una organisació internacional i coordinada en militants repartits per tot lo món. Els següents atacs esta volta varen ser en Indonèsia:

  • Explosió d'una bomba en un club nocturn en l'illa de Bali que va deixar més de 200 morts (85 d'ells, australians).
  • Atentats contra l'embaixada d'Austràlia en Jakarta. Posteriorment en 2003, atentats en Aràbia Saudita varen deixar 35 morts en edificis habitats per occidentals, entre atres accions coordinades en un esforç per desestabilisar a la monarquia saudita. El 16 de maig una cadena d'atentats suïcides en Casablanca contra tres establiments d'hostaleria, entre ells la Casa d'Espanya, l'Aliança Israelita i un cementeri judeu, varen costar la vida a 45 persones.[16]

En els últims temps i ya varis anys despuix de l'11-S, reapareixen en cèlules de A el Qaeda en Europa, atribuint-se l'autoria dels atentats de Londres del 7 de juliol de 2005 en més de 50 morts, atentat de l'11-M en Madrit[17][18] en els que varen fallir 191 persones i 1858 varen resultar ferides, i intentant atacs fallancs en Barcelona i Alemània, ademés d'amenaçar a països com França, Estats Units, Regne Unit, Espanya, Portugal, Itàlia, Polònia, Dinamarca, Austràlia, Hongria, República Checa, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta, Chipre, Israel i Kuwait. També estan amenaçats tots els països membres de l'Organisació del Tractat Atlàntic Nort OTAN encapçalada per Estats Units i l'Unió Europea i tots els països membres de la Comunitat d'Estats Independents CEI encapçalada per Rússia. Paralament a açò, faccions de A el Qaeda en Iraq lluiten feroçment contra l'ocupació nortamericana, el grup Tawhid wal Jihad dirigit pel jordà Abu Musab Al Zarqawi, el qual va ser abatut per les tropes nortamericanes en juny de 2006, realisen accions diàries contra les tropes d'ocupació nortamericanes i britàniques, i iraquí afins al nou govern ademés de civils. Estos atacs sumen mils de morts entre les forces armades d'abdós bandos, pero especialment han causat baixes entre la població civil.[19]

L'11 d'abril de 2007 el braç armat d'A el Qaeda en el Magreb va perpetrar un atentat en Alger (Argèlia), deixant a lo manco 24 morts i 222 ferits. Este mateix dia A el Qaeda es va atribuir els atentats perpetrats el 10 d'abril de 2007 en Casablanca (Marroc).[20]

Mort delíder d'Al Qaeda

L'1 de maig de 2011, el president d'Estats Units, Barack Obama, va anunciar que elíder Osama Bin Laden havia segut eixecutat en un operatiu militar nortamericà en Pakistan. [21]

Nou líder d'Al Qaeda

El nou líder de l'organisació va ser l'egipcíac de 71 anys, Aymán al-Zawahirí, fins a la seua mort el 31 de juliol de 2022 en un atac aéreu. El dimarts 5 de juny de 2012 el Pentágono nortamericà informava que el dia anterior un atac en drones sobre un lloc en la regió noroest de Pakistan havia causat la mort d'Abu Yaliya alibi, supost número dos d'Al Qaeda. De confirmar-se la notícia es tractaria del major èxit obtingut per l'eixèrcit nortamericà des de la mort d'Osama Bin Laden, ya que Libi estava considerat com el cap d'operacions de l'organisació terrorista.[22]


Al Qaeda en Espanya

Seqüestre de voluntaris espanyols en 2009

Artícul principal → Al Qaeda del Magreb IslàmicSeqüestre de cooperante espanyols.

La branca d'Al Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) va reivindicar el 8 de decembre de 2009 de matí el seqüestre dels tres voluntaris espanyols en Mauritània, el 29 de novembre, aixina com el d'un botànic francés quatre dies abans en Mali. Els espanyols són Albert Vilta, Alicia Gámez i Roque Pascual.[23]

El Ministeri espanyol d'Assunts Exteriors va donar credibilitat a la reivindicació, realisada en una cinta d'àudio passada a la cadena de televisió en sèu en Doha, despuix de sometre-la a estudi per part d'un comité tècnic, va dir en un comunicat. "Es tracta d'una gravació d'àudio que menciona explícitament el nom dels seqüestrats", va dir la nota del ministeri.[23]

El portaveu del grup islamiste, que es va identificar com Saleh Abu Mohammad, va dir que "França i Espanya seran informades posteriorment de les llegítimes demandes dels muyahidines", referint-se també al seqüestre d'un francés en l'est de Mali el 30 de novembre. Els tres voluntaris de l'ONG catalana Barcelona Acció Solidària varen desaparéixer el 29 de novembre en Mauritània quan varen ser seqüestrats del comboi en el que duyen ajuda humanitària a varis països africans i que es dirigia per la carretera entre Nuadibú i la capital, Nuakchot. El comboi va partir de Barcelona el 22 de novembre, va travessar Marroc, es dirigia a Senegal i anava a terminar el Gàmbia en 100.000 quilos de material d'ajuda que pensava distribuir com a part de la seua caravana anual. La Audiència Nacional va obrir una investigació sobre el seqüestre per tractar-se d'un delicte contra espanyols en l'estranger i per ser un possible delicte de terrorisme.

França ha demanat als seus ciutadans que deixen el nort i l'est de Mali davant l'aument de l'amenaça integrista. Alicia Gámez va ser lliberada el 10 de març de 2010.[24] Albert Vilta i Roque Pascual varen ser lliberats el 23 d'agost de 2010.[25]


Ideologia i motivació

Bàsicament, la visió de la ideologia del-Qaeda és una forma extrema d'Islam, la yihad, davant països o governs que supostament actuen contra l'islam, les comunitats religioses i els grups ètnics com l'única possibilitat de representar els interessos de l'islam. Al-Qaeda creu que l'única resposta és que l'islam desenrolle el paper que li correspon en el món, que hi ha una conspiració de vàries parts del món contra l'islam, la qual és liderada per Israel, EE. UU. i els països d'Europa Occidental. Ademés, es mostra convençuda de que mentres existixca Israel i seguixca les influències polítiques i culturals d'Occident, la societat musulmana, l'islam, no pot estar unida. Com a justificació de les seues accions al-Qaeda senyala vàries ensenyances religioses i mensages presos del Corán. Per ad açò, es basa principalment en l'anomenada forma primitiva de l'islam, en el qual s'interpreta que l'enfocament se situa en la guerra contra els infels, la seua conversió i l'unificació de tots els musulmans baix un califato comú. En gran part de l'organisació s'observa un marcat antisemitisme, resultat de la lluita durant décades contra Israel. Es considera que alguns membres del-Qaeda, com Mohammed Atta, són antisemites. En esta visió del món, els judeus són considerats com a infels que no es poden reconvertir, o inclús antimusulmanes que controlen els països democràtics lliberals i els estats exsocialistas i controlen estos a la seua volta en contra de l'islam. Abdós, supostament creats i controlats pels suposts sistemes enemics primaris, són els archienemigos triats del-Qaeda. Al-Qaeda lluita contra estes dos ideologies menys pel qué fan que pel qué representen: el socialisme perque predica l'igualtat de totes les persones i especialment perque els seus seguidors preferixen el ateisme i els països lliberals occidentals perque les seues empreses són vistes com desenfrenades i sense religió.[26]

Osama bin Laden va declarar en una entrevista en 1999cita requerida, que per a ell i els seus seguidors, no hi ha civils, sino sol enemics per a matar, sense excepció; est és el sagrat deure tot musulmà. Els primers atacs es varen portar a terme en la década de 1990, com el Atentat del World Trade Center de 1993. L'operació antiterrorista del governe de Clinton va escomençar a partir de llavors i va comportar atacs terroristes contra les embaixades d'Estats Units en Donar es Salaam i Nairobi i atacs aéreus contra bases del-Qaeda en Sudan i Afganistan. En l'any 2000 es va produir un atac dels islamistes en el mercat nadalenc d'Estrasburc que va ser frustrat per les autoritats de seguritat alemanes. D'entrada no es va poder provar davant el tribunal un presunt víncul en la ret terrorista Al-Qaeda.[27][28] La raó d'açò és que Alemània és, a banda dels EE. UU., l'aliat més propenc d'Israel. Per un atre costat, l'estil de vida es percep, com en atres països europeus, com una forma lliberal, pecaminosa i vulgar de la vida (relacions sexuals illegítimes, consum d'alcohol, homosexualitat llegal) i com una imposició per als musulmans que viuen en Alemània.[29]

Al-Qaeda també es basa en la propaganda, sobretot en les societats àraps i musulmanes. Veu la violència com a mig per a unir a tots els musulmans en la "guerra de lliberació" contra el domini d'Occident. Estos actes de terrorisme també es porten a terme contra civils musulmans considerats com "colaboradors" o víctimes del terrorisme com a variables aleatòries en la negociació. El camp d'acció principal despuix de l'última crida de Bin Laden a Iraq, el major número de víctimes, aixina com els autors mateixos, són membres de l'islam. Una nova característica ací és la llegitimitat dels atacs suïcides que abans no s'utilisaven per les reserves religioses. Al-Qaeda ha trobat en Iraq poc recolze uniforme i està recolzada sobretot pels terroristes estrangers. L'organisació ha trobat en Pakistan, Egipte, Indonèsia i Aràbia Saudita un respal més fort. Ademés de les causes polítiques, com les persistents guerres civils, l'opressió tradicional, també es contemplen com a causa d'orige la tradició duradora de l'esclavitut, el tràfic de persones, la misogínia i una interpretació particularment estricta de l'islam com el wahhabisme i les atrassades cultures tribals com el pashtunwali. Els líders de pensament del-Qaeda també es basen en les normes islàmiques d'acort en les quals cada estat i forma social que estiga més allà de la Sharia és reprobable i, per lo tant, és llegítim destruir el món dels infels en el terrorisme. Els perpetradores són majoritàriament hòmens jóvens de baixa condició social. Atres assessins especialment en operacions importants, com la de l'11 de setembre de 2001 són graduats molt entrenats. Alguns dirigents i líders, com el fundador Ossama bin Laden, provenen d'una família de classe alta. En particular, en Iraq, els soldats occidentals són denominats també "creuats". El trasfondo d'este calificatiu són els efectes de la massacre de Maarat an-Numan (1098).

Objectius estratègics

Cartell de recompensa.

Els objectius finals del-Qaeda no són a curt determini, sino que la ret espera que es conseguixquen solament en anys o décades. L'objectiu principal no és necessàriament conseguir estos objectius en sí mateixos, sino posar en moviment una cadena d'acontenyiments que en última instància tindrien que conduir als resultats desijats. Cóm que el núcleu del-Qaeda opera en secret i porta a terme, entre uns atres, operacions de falsa bandera, els seus objectius reals són difícils de determinar. Despuix hi ha els vínculs en atres moviments islamistes que perseguixen interessos independents.

Osama bin Laden, Jalid Sheij Mohammed, Ayman al-Zawahirí i atres líders del-Qaeda han creat objectius que tracten de treballar en ret en tots els mijos al seu alcanç. Una gran part dels seus esforços al-Qaeda els ha invertit en la guerra o yihad en contra d'occident, ya que este és el principal obstàcul per a tots els passos subsegüents del seu domini econòmic i del poder polític. També considera que la cooperació i el respal d'alguns països occidentals (sobretot la d'Estats Units i França) a països àraps (com Jordània, Aràbia Saudita, Emirats Àraps Units i Líban) es tracta d'una ingerència en els assunts àraps interns, el propòsit dels quals seria impedir l'unificació del món islàmic i enfortir la posició d'Israel. Esta guerra de tipo al-Qaeda especialment en els atacs terroristes contra objectius civils en els països de destí, per a aterrorizar a la població per a desestabilisar el país políticament i danyar l'economia. A sovint, els turistes són el blanc d'atacs en els països musulmans.[30] Està estretament relacionat en l'atac a la difusió de l'estil de vida occidental i l'exportació dels valors de la cultura islàmica. L'objectiu previst és la preservació de la societat musulmana contra les influències occidentals (no basades en la jurisprudència de la sharia per a que els naixcuts musulmans siguen capaços d'elegir lliurement la seua religió, l'igualtat de gènero, que en l'opinió pública es mostren obertament les dònes, el consum d'alcohol, l'homosexualitat llegal, les relacions sexuals illegítimes, etcétera). Mentres es conseguixen els resultats desijats, ademés de l'eixecució exitosa dels atacs terroristes, les seues activitats inclouen la colocació de durmientes en les estructures opostes possibles en llocs clau o reclutar persones d'idees afins que ya estan en les posicions corresponents (cóm Nidal Malik Hasan) i la fusió global i la creació de rets entre els islamistes i moviments i grups yihadistes. (L'estret contacte en els governants locals, com els talibán, la planificació de l'operació conjunta i accions coordinades en les organisacions terroristes de la ret, com Laichkar-al-Toiba o Abu Sayyaf). Al-Qaeda també combat a totes les organisacions internacionals que representen una amenaça per a al-Qaeda i els seus objectius. Açò és especialment cert per a la Interpol i les Nacions Unides. La causa d'açò és principalment la consideració de l'ONU com a garant de les condicions existents, que en els seus esforços de pau posa en perill els objectius del-Qaeda. Aixina, els programes de l'ONU en Somàlia com per eixemple les missions de pau en la década dels noranta Unosom, Unosom II, i l'organisació del govern de transició de Somàlia de l'ONU en la prevenció que els islamistes prengueren el control complet del país, per mig del moviment al-Qaeda en Somàlia. Per un atre costat, les Nacions Unides han aprovat una série de resolucions per a frenar el terrorisme transnacional del-Qaeda. (Compromís dels Estats membres de l'ONU per a impondre sancions a les persones que estan vinculades a a el-Qaeda, llistes de membres del-Qaeda, desplegament del ISAF, disposicions contra la propagació de les ADM).[31]

Un dels principals objectius és el derribe de la família real saudí[32] i tots els atres governs dels països de majoria musulmana que no es rigen pels principis islàmics o treballen o són amics de potències no islàmiques (Jordània, Pakistan, Egipte...): açò és seguit per l'aplicació de base de la llei islàmica corànica (Sharia) en tots els països musulmans. Des de principis de 1990, al-Qaeda està estretament vinculada en els grups separatistes musulmans, els objectius dels quals se superponen en els de la ret de Bin Laden. Per lo tant, la separació de tots els territoris musulmans i regions de la majoria dels atres països de credos diferents (Mindanao de Filipines, Daguestán, Chechènia, Ufá, i Tatarstán de Rússia, Ogaden d'Etiopia, Kosovo de Sèrbia...) és vista com un pas important cap a l'unificació del Islam. Durant la guerra de Bòsnia va haver numeroses atrocitats comeses pels muyahidínes, entre uns atres, baix eliderage del cap del eixèrcit bosnio, Rasim Delić, contra els serbis i croates en Bòsnia central i la regió d'Ozren. Per orde d'Osama bin Laden, els muyahidínes del-Qaeda varen lluitar durant la guerra en l'eixèrcit bosnio en la vanguarda.[33] També varen lluitar els partidaris del-Qaeda en Kosovo junt al UÇK. Aplegats a este punt, les esperances del-Qaeda són que Occident haja segut derrotat militarment i econòmicament, per lo que espera tindre les mans lliures per a totes les accions adicionals:

Vore també

Referències

  1. ↑ «Bin Laden, el pijor malensomi d'EEUU». ensemana. com. Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2011. Consultat el 23 de maig de 2011.
  2. ↑ «EE. UU. mata a Bin Laden». rtve. és. Consultat el 23 de maig de 2011.
  3. ↑ «Bin Laden, el terroriste més buscat del planeta». telecinco. és. Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2011. Consultat el 23 de maig de 2011.
  4. ↑ «Al-Qaeda té nou cap: Ayman al-Zawahiri». bbc. co. uk. Consultat el 23 de febrer de 2013.
  5. ↑ 5,0 5,1 «BIN LADEN ÉS UN TERRORISTE CREAT I FINANÇAT PER LA CIA». eroj. org. Consultat el 23 de maig de 2011.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Bin Laden i el terrorisme "tercerizado" de la CIA». iarnoticias. com. Consultat el 23 de maig de 2011.
  7. ↑ «EEUU: Entre les morts de Bin Laden i les cortines de fum». diariouniversal. net. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2011. Consultat el 23 de maig de 2011.
  8. ↑ «Osama bin Laden, el més buscat, el més temut». emol. com. Consultat el 23 de maig de 2011.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Bin Laden, un magnat entrenat per la CIA». elcolombiano. com. Consultat el 23 de maig de 2011.
  10. ↑ «Conega el perfil d'Osama Bin Laden, l'home que va ser entrenat per la CIA». eldiario24. com. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2019. Consultat el 23 de maig de 2011.
  11. ↑ Ret de Revistes Científiques d'Amèrica Llatina i el Carib, Espanya i Portugal.
  12. ↑ Arabic Computer Dictionary: English-Arabic, Arabic-English By Ernest Kay, Multi-llingual International Publishers, 1986.
  13. ↑ The Guardian, 8 July 2005, "The Struggle Against Terrorism Cannot Be Won by Military Means," Robin Cook, http://www.guardian.co.uk/uk/2005/jul/08/july7.development
  14. ↑ «[1]», CNN. Consultat el 22 d'octubre de 2006.
  15. ↑ “Terrorism: US Response to Bombing in Kenya and Tanzània, a New Policy Direction?” per Raphael Perl, Congressional Research Service (Servici d'Investigació del Congrés d'EE. UU.), Biblioteca del Congrés, 1 de setembre de 1998.
  16. ↑ El País, «Cronologia dels atentats en Marroc», 28 d'abril de 2011.
  17. ↑ lne. és, 3 de maig de 2011, «Les amenaces d'Al Qaeda a Espanya».
  18. ↑ ABC, 7 d'agost de 2007, «Al Qaeda llança la seua tercera reivindicació de l'11-M en plena delliberació de la sentència».
  19. ↑ En març de 2007, als quatre anys d'iniciar-se l'invasió, s'estimaven 650.000 civils iraquí morts en accions de guerra o a causa dels atentats diaris; també havien mort en eixe periodo una miqueta més de 3.200 soldats nortamericans i 130 anglesos: El País, «Quatre anys i 650.000 morts despuix de les Azores», 16 de març de 2007.
  20. ↑ [2] (atentats del 10 i 11 d'abril de 2007).
  21. ↑ Bin Laden ha mort El País. com
  22. ↑ «[3]», El País. Consultat el 7 de juny de 2012.
  23. ↑ 23,0 23,1 Qaeda reivindica el seqüestre dels tres voluntaris espanyols en Mauritània
  24. ↑ Alicia Gámez aplega a Barcelona despuix de ser lliberada per Al Qaeda (elmundo. és, 10/03/2010)
  25. ↑ els dos cooperante catalans seqüestrats en Mauritània des de novembre (elmundo. és, 23/08/2010)
  26. ↑ Ideologia del-Qaeda consultat el 18 de maig de 2010Trasfondo del-Qaeda consultat el 18 de maig del 2010
  27. ↑ Objectiu terroriste: Mercat de Nadal d'Estrasburc; juí contra quatre algerins consultat el 18 maig del 2010.
  28. ↑ Estrasburc sentencia en contra dels islamistes consultat el 18 maig del 2010
  29. ↑ Ideologia d'Al-Qaida consultat el 18 de maig de 2010
  30. ↑ Al Qaeda: Statements and Evolving Ideology [4] archivat en Wayback Machine. (PDF; 47 kB) consultat el 18 de maig de 2010
  31. ↑ Nations al-Qaida Resolutions [5] archivat en Wayback Machine. consultat el 19 de juny de 2010
  32. ↑ ref-web|autor=Peter Philipp |url=http://www.dw-world.de/dw/artícul/0,2144,1026246,00.html%7Ctítul=Saudisches Königshaus im Visier von El Kaida |editor=Dw-world. de |data= 10 de giner de 2003|consulta=12-09-2010
  33. ↑ Die Zeit:Schule dones Hasses auf dem Balkan - Wie bin Ladens Al-Qaida in Bosnien Fuß fasste
  34. ↑ Die Welt: Dones verlorene Paradies von al-Qaida, 17 d'octubre de 2007


Bibliografia

Enllaços externs

Plantilla:Wikinews

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Al_Qaeda&oldid=1392581»