Califat

El territori del califat Omeya en l'any 750.

Un califat (en àrap: خَلِيفَةْ Khalīfa  (🔊 (escoltar))) és una forma monàrquica de govern (inicialment electiva, més tarde hereditària) originada en Aràbia en el VII, l'identitat política de la qual es basa en la reivindicació de succeir a l'Estat Islàmic de Mahoma i en l'identificació d'un monarca cridat califa com el seu hereu i successor. El títul de califa, equivalent a títuls com rei, sar o kan en atres parts del món, va donar lloc a numeroses guerres civils, conflictes sectaris i califats regionals paralels. Històricament, els califats varen ser entitats polítiques basades en l'islam que varen aplegar a ser imperis multiétnicos transnacionals. Un califat és també un estat que implementa este tipo de sistema polític, encara que no tots els estats musulmans han tingut califats. La branca suní de l'islam estipula que, com a cap d'Estat, un califa deu ser elegit pels musulmans o els seus representants. No obstant, els chiís creuen que un califa deu ser un iman elegit per Deu d'entre els membres de la família de Mahoma, és dir, els seus descendents directes, cridats Ahl ul-Bayt (lliteralment "gent de la casa"). En térmens més simples, la majoria suní favorix les eleccions, mentres que la minoria chií preferix el linaje.

El Califat Rashidun va ser el primer califat que va succeir a Mahoma, i que va ser governat pels primers quatre califes successors d'este profeta despuix de la seua mort.

Etimologia

El terme califat ve de califa + -nugue. La paraula califa, a la seua volta, deriva del francés calife i este de l'àrap ḵa elīfa (خَلِيفَة, pronunciat: [xa.liː.fa]Plantilla:Enllaç audio AFI), el qual podria ser transliterado a l'espanyol com jalifa, o usant la transliteració fonètica de l'àrap utilisant l'alfabet llatí khalifa ("vicari", "successor", "califa").

Califats de l'islam

Varen sorgir o es varen crear els següents califats:

Continus

• Quatre Califes Ortodoxos (632-661). Elegits per la comunitat. Únic califat reconegut per suní i chiïtes. La seua capital va ser Medina.
• Califat Omeya (661-750). Primer califat hereditari d'orientació sunita. La seua capital va ser Damasc.
• Califat Abasida (750-1258). D'orientació sunita. La seua capital va ser Kufa (756-762) i finalment va ser Bagdad (762-1258)
• Califat Otomà (1517-1924). D'orientació sunita. La seua capital va ser Estambul. Turquia va abolir el califat en la reforma constitucional de 1926.

«Rebels» o independents

• Califat Fatimí (909-1171). D'orientació chiïta. Les seues capitals varen ser Kairuán (909-973) i El Caire (973-1171).
• Califat Omeya de Còrdova (929-1031). D'orientació sunita fundat per Abderramán I de la família Omeya en fugir cap a Espanya despuix de la Revolució abasí, naturalment no reconegut pel Califat abasí. En 929 Abderramán III es proclama príncip dels creents.
• Califat de Sokoto (1809-1903). D'orientació suní i creat en Àfrica per l'ètnia fulani en el context dels Yihads fulani.

Ademés, l'Imperi almohade (1145-1269), en capital en Marrakech, encara que no va anar oficialment un califat ni el seu governant va usar el títul de califa, sí va fer us d'un tractament habitualment associat al califa: el de príncip dels creents (despuix heretat pel sultà de Marroc, fins a l'actualitat).

Per un atre costat, Husayn ibn Ali, jerife de la Meca, despuix de la caiguda de l'Imperi Otomà i en mig dels debats que recorrien el món islàmic sobre la recuperació del recent abolit califat, va utilisar durant uns anys, fins a la seua mort, el títul de califa. El califa era també la màxima autoritat de l'imperi islàmic.

Vore també

• Abdul Hamid II
• Edat d'Or de l'islam
• Anex:Països transcontinentales
• Ali Abdel Raziq
• Sah
• Shayj al-islam
• Sufí

Bibliografia

• Crone, Patricia; Hinds, Martin(1986).«God's Caliph: Religious Authority in the First Centuries of Islam».Cambridge University Press.Cambridge:
• Donner, Fred McGraw(1981).«The Early Islamic Conquests».Princeton University Press.Princeton, N.J:
• Wright, Lawrence(2007).«The Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11».Vintage.Londres:
• Arnold, T. W. (1993). «Khalīfa», E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913–1936 (vol. IV), Leiden: BRILL, pp. 881–885. ISBN 978-90-04-09790-2. Consultat el 2010-07-23.
• Crone, Patricia; Hinds, Martin(1986).«God's Caliph: Religious Authority in the First Centuries of Islam».Cambridge University Press.Cambridge, England:
• Donner, Fred McGraw(1981).«The Early Islamic Conquests».Princeton University Press.Princeton, N.J:
• Fitzpatrick, Coeli; Walker, Adam Hani (2014). Muhammad in History, Thought, and Culture: An Encyclopedia of the Prophet of God. ISBN 9781610691789.
•  
• Weeramantry, Judge Christopher G. (1997). Justice Without Frontiers: Furthering Human Rights, Brill Publishers. ISBN 90-411-0241-8.
• Wright, Lawrence(2007).«The Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11».Vintage.London:
• Holt, Peter M.(1984).«Some Observations on the 'Abbāsid Caliphate of Cairo».Bulletin of the School of Oriental and African Studies.47(3): 501–507.doi:10.1017/s0041977x00113710.
• Özoğlu, Hakan (2011). From Caliphate to Secular State: Power Struggle in the Early Turkish Republic (en en), ABC-CLIO. ISBN 9780313379567.
• Wood, Graeme (2017). The Way of the Strangers : Encounters with the Islamic State, New York: Random House, pp. 128–9. ISBN 978-0-8129-8875-8. Consultat el 2022-03-22.