Anar al contingut

Califat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El territori del califat Omeya en l'any 750.

Un califat (en àrap: خَلِيفَةْ Khalīfa  (🔊 (escoltar))) és una forma monàrquica de govern (inicialment electiva, més tarde hereditària) originada en Aràbia en el VII, l'identitat política de la qual es basa en la reivindicació de succeir a l'Estat Islàmic de Mahoma i en l'identificació d'un monarca cridat califa com el seu hereu i successor. El títul de califa, equivalent a títuls com rei, sar o kan en atres parts del món, va donar lloc a numeroses guerres civils, conflictes sectaris i califats regionals paralels. Històricament, els califats varen ser entitats polítiques basades en l'islam que varen aplegar a ser imperis multiétnicos transnacionals. Un califat és també un estat que implementa este tipo de sistema polític, encara que no tots els estats musulmans han tingut califats. La branca suní de l'islam estipula que, com a cap d'Estat, un califa deu ser elegit pels musulmans o els seus representants.[1] No obstant, els chiís creuen que un califa deu ser un iman elegit per Deu d'entre els membres de la família de Mahoma, és dir, els seus descendents directes, cridats Ahl ul-Bayt (lliteralment "gent de la casa"). En térmens més simples, la majoria suní favorix les eleccions, mentres que la minoria chií preferix el linaje.[2]

El Califat Rashidun va ser el primer califat que va succeir a Mahoma, i que va ser governat pels primers quatre califes successors d'este profeta despuix de la seua mort.

Etimologia

El terme califat ve de califa + -nugue. La paraula califa, a la seua volta, deriva del francés calife i este de l'àrap ḵa elīfa (خَلِيفَة, pronunciat: [xa.liː.fa]Plantilla:Enllaç audio AFI), el qual podria ser transliterado a l'espanyol com jalifa, o usant la transliteració fonètica de l'àrap utilisant l'alfabet llatí khalifa ("vicari", "successor", "califa").[3]

Califats de l'islam

Varen sorgir o es varen crear els següents califats:

Continus
«Rebels» o independents

Ademés, l'Imperi almohade (1145-1269), en capital en Marrakech, encara que no va anar oficialment un califat ni el seu governant va usar el títul de califa, sí va fer us d'un tractament habitualment associat al califa: el de príncip dels creents (despuix heretat pel sultà de Marroc, fins a l'actualitat).


Per un atre costat, Husayn ibn Ali, jerife de la Meca, despuix de la caiguda de l'Imperi Otomà i en mig dels debats que recorrien el món islàmic sobre la recuperació del recent abolit califat, va utilisar durant uns anys, fins a la seua mort, el títul de califa. El califa era també la màxima autoritat de l'imperi islàmic.

Vore també

Referències

Bibliografia