Clementia

Estàtua que representa a Clementia exposta en el Museu Chiaramonti

Clementia, en la mitologia romana, era la deesa del perdó, la compassió i la misericòrdia.

D'abstracció a deesa

Es va convertir en una divinitat romana, formant partix part de la religió pública despuix de l'assessinat de Juliol César, que encarnaria en vida esta virtut César va ser famós per la seua paciència inteligent, sobretot despuix de la guerra civil de l'any 49 a. C.. Va ser en febrer d'eixe any, quan en Corfinium, es va rendir un dels seus rivals, sent perdonat per César. Eixe seria el principi de l'idea de la clementia Caesaris, una manera sotil de conseguir un major número de respals cap a la seua causa.

En l'any 44 a. C., el Senat va decidir erigir un temple en honor del Divus Iulius i per al cult a la divina clementia Caesaris, possiblement instigat anteriorment pel propi César com a forma de divulgar que aplicava esta virtut. En el temple estaven representats César i la deesa donant-se la mà.

Cicerón pot ser considerat el millor intérpret de lo que pot entendre's com el sistema de valors romans per a la clementia. En el seu Pro Marcello, pronunciat en el Senat per a agrair a César, defensor de la retirada d'alguns dels seus oponents polítics, inclós el pompeyano Marque Claudio Marcelo, Cicerón atribuïx al César la virtut de la clementia perque si be és cert que la glòria de César es basa, de la mateixa manera que en atres líders, en el talent militar, és l'únic entre tots els vencedors, que s'ha distinguit per la seua bondat, tan noble, que no es llimita a comparar-ho en els grans hòmens, sino que deu ser jujat com un deu.

En una carta al seu amic Àtic, Cicerón també planteja la clementia de César: "Diran que estan esglayats. M'atrevixc a dir que ho estan, pero tenen més por a Pompeyo que a César. Estan encantats en la seua clemència ingeniosa i temen l'ira de l'atre.". També en Pro Rege Deiotaro (Per al rei Deiotaro) Cicerón planteja de nou la virtut de la clementia de César.

Cult

No es dispon de molta informació sobre el cult a Clementia. Semblaria que no era més que una abstracció d'una virtut particular que va ser venerada en conjunció en César i l'Estat romà. Clementia va ser vista com una bona característica per a un líder, encara que també la paraula llatina per a «humanitat» o «tolerància». S'opon a barbàrie que era el salvajisme i el derramamiento de sanc. Era l'equivalent romana d'Eleos, la deesa grega de la misericòrdia i el perdó que tenia un santuari en Atenes. En les imàgens tradicionals, li la representa en una branca d'olivera en una mà i un ceptre en l'atra i pot estar recolzada en una columna.

Durant el principat d'Augusto, es va començar a usar de manera sistemàtica el poder de les imàgens i front a les antigues virtuts de fortitudo, iustitia, prudentia i temperantia, es varen enaltir les quatre virtuts estoicas, conegudes com clipeus virtutis, entre les que ademés de la virtus, iustitia i pietas, estava la clementia, simbolisant el tracte compassiu en l'enemic vençut i la moderació davant el rigor de la justícia.