Anar al contingut

Clipeus virtutis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Clipeus virtutis
Clipeus virtutis en marbre de Carrara, any 26 a. C., una de les còpies de l'original d'or, que varen ser distribuïdes per tot l'Imperi romà. Musée de l'Arles antique.

El Clipeus virtutis (en espanyol: escut de la virtut) era un escut d'or en forma de clípeo, que el Senat romà va entregar a Augusto el 27 a. C., provablement al mateix temps que li va otorgar el títul d'Augusto, títul honorífic que significava "salvador dels ciutadans", pel mèrit de restaurar la República, a lo manco formalment, i es va instalar en la Cúria Julia.[1]

En el disc de marbre del Clipeus virtutis de Arlès, que repren/reprén una tradició helenística es pot llegir la següent inscripció:


Que significa:

"El Senat i el poble de Roma/ a l'emperador Augusto, fill del diví Juliol, / en el seu octau consulat, va dedicar este Clipeus Virtutis (escut de la virtut) / per la seua virtus, clementia (clemència) , / iustitia (justícia) i pietas davant / els deus i la pàtria."[1]

Esta inscripció informa de les celebrades quatre virtuts d'Augusto, el valor, la clemència, la justícia i la pietat "a la romana", que representen a les virtuts estoiques front a les antigues virtuts de fortitudo, iustitia, prudentia i temperantia.[2]

El Clipeus virtutis també va ser reproduït en multitut d'ocasions en monedes i camafeos (generalment associats en la deesa Victoria, sostenint-ho en una mà, i a sovint en l'inscripció CV).

En la Res gestae Divi Augusti, Augusto recorda este succés:

"I en la Cúria Julia es va instalar el dorat clípeo de honor (Clipeus virtutis) que em varen concedir el Senat i el poble pel meu virtus, clementia, iustitia et pietas, tal i com pot llegir-se en l'inscripció de l'escut”.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Socalcoins. «Clipevs virtvtis» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2008. Consultat el 16 de febrer de 2009.
  2. ↑ Manuel Alejandro Rodríguez de la Penya, Els Reis Sapients, Madrit, 2008, p. 84.
  3. ↑ Octavio Augusto, Res gestae Divi Augusti, 34,2.


Referències