Imago clipeata
Imago clipeata (en plural imagines clipeatae) és l'expressió llatina, traducible lliteralment com ‘image en escut’, que designa als retrats circumscrits en un marc circular, cridats aixina per la seua similitut en els escuts redons (clipeus). El seu us era privilegi de les famílies riques.
Inicialment, les maiorum imagines eren caraces mortuorias modelades en cera sobre el rostre dels difunts, que es duyen pels seus parents pròxims en la processó fúnebre. En el temps, es varen reemplaçar per medallones.
De la mateixa manera que les caraces, les imagines clipeata es conservaven en el atrium, dins d'armaris o de casetes, cada una d'elles acompanyada d'un text que indicava nom, títuls i gestes (titulus i elogium).
Este tipo de retrat es troba tant en l'iconografia funerària romana[1] i paleocristiana (per eixemple, en els sarcòfecs)[2] com en l'imagineria oficial (per eixemple els retrats dels cònsuls en els díptics consulars).[3] Estes imagines varen eixercitar un paper important en el història de l'art romà, desenrollant el model de retrat realiste.
La imago clipeata prefigura el format tondo propi del Renaixença.
Bibliografia
- (alemà) J. Bolten, «Die imago clipeata», in Studien zur Gesch. o. Kultur dones Altertums XXI, 1. H., Paderborn 1937.
- Rudolf Winkes, Clipeata imago: studien zu einer römischen Bildnisform, R. Habelt, (Habelts Dissertationsdrucke. Reihe klassische Archäologie; 1), Bonn, 1969
Notes
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imago clipeata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.