Res gestae Divi Augusti

Res gestae Divi Augusti (llatí: Ardits del Diví Augusto) és una llarga inscripció del primer emperador del Imperi romà, César Augusto, que oferix un relat en primera persona de la seua vida i, sobretot, de les seues obres. És còpia d'un dels seus tres documents testamentarios, confiats a les vestales, i originalment el seu text va ser gravat, seguint els seus desijos, en les jambas del Mausoleu d'Augusto en Roma, tot la qual cosa coneixem a través de la Vita Augusti de Suetonio.
L'autor: Augusto
[editar | editar còdic]
L'emperador Augusto, Cayo Octavio en nàixer, més vesprada adoptat per Juliol César en el seu testament, passant a cridar-se Cayo Juliol César Octaviano, va anar el primer emperador de Roma des de l'any 27 a. C. fins a la seua mort, en 14 d. C.[1]
Esta época en la que Augusto va governar ha passat a el història com la "Pau Augusta". Tot lo que mamprenia quedava senyalat en el títul d'Augusto, concedit pel senat i el poble romà pels seus mèrits, a lo que es fa referència en el propi res gestae Divi augusti, i inclús va ser nomenat "pare de la pàtria":[2] ___protected_title_3___.
Açò es veu reflectit en l'inscripció, resaltat la moderació i constància en la que va portar a terme la seua carrera política, destacant aixina els seus guanys, i a on, si la república i el poble romà apareixen com els beneficiaris de la seua activitat política, el seu autor és el centre i en ell es fixa la seua atenció.[3]
Alguns autors es referixen a ell com un mestre en l'art de la propaganda, fent us de diferents mijos, sent el mensage epigràfic el de major importància. Atres formes de publicitat es donaven per mig de l'us de l'arquitectura, l'escultura, les monedes. El primer emperador, i despuix els seus successors, va intentar obtindre a través d'estos diversos mijos de publicitat, un sentiment d'adheriment i una aureola de prestigi que aumentara el seu atractiu i respetabilidad.[4] És més, a partir d'Augusto es produïx un notable aument de l'elaboració d'epígrafs, a imitació d'este emperador.
El monument de Ancira
[editar | editar còdic]
En Ancira, actual Ankara, es conserva la millor còpia, cridada també Monumentum Ancyranum, descoberta en l'any 1555 per l'embaixador del Kàiser Fernando I en el curs d'una embaixada al sultà Solimán el Magnífic. Es trobava en els murs d'un antic edifici que contenia les ruïnes d'un temple en honor de Roma i Augusto, edificat possiblement en vida de l'emperador.
El text llatí està gravat en els murs interiors del pronaos, el vestíbul del temple, i està dividit en sis pàgines o columnes. En la paret esquerra es troba la primera part del text, en tres columnes de quarantassís llínees cada una. En la part superior apareix el títul ocupant dos llínees i mija i recorre l'espai de les tres columnes. El mur de la dreta conté la segona part del document en tres columnes de cincuenta y cuatro llínees cada una.
Cada mur de l'inscripció medix 2’70 metros d'altura i uns quatre metros d'ample.
El text grec es troba en la part exterior del mur dret del vestíbul, desenrollat en 19 columnes d'1,25 metros d'altura i una llongitut d'uns vint metros. Els buits són deguts a les grapas de bronze arrancades a lo llarc dels sigles. Cal tindre en conte que en temps passats varen existir cases privades recolzades en eixe mur exterior del temple, lo que va influir en la deterioració de l'inscripció i en alguns detalls de la seua conservació[2].
Vore també
[editar | editar còdic]- Fotografia exterior del Temple d'Augusto en Ankara
- Detall del començ del text
- Exterior del Llaura Pacis en la còpia del text (fotografia: R. Meier ¬ Partners)
- Lucio Cornelio Escipión Barbato, la tomba del qual posseïx una inscripció escrita en versos saturnios commemorant els seus guanys
- Inscripció de Behistún, encarregada per Darío I de Pèrsia.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Everitt, Anthony (2008). Augusto, el primer emperador (en Espanyol), Ariel. ISBN 978-84-344-5247-3.
- ↑ 2,0 2,1 Del Cerro (2010). "Testament" de l'Emperador Augusto, Monumentum Ancyranum (en Espanyol), Edicions Clàssiques, p. 16. ISBN 978-84-7882-705-3.
- ↑ Cortés (1994). Res Gestae diui Augusti (en Espanyol), Edicions Clàssiques. ISBN 84-7882-148-1.
- ↑ Zanker, Paul (1992). Augusto i el poder de les imàgens, Aliança. ISBN 84-206-7113-4.
Bibliografia utilisada
[editar | editar còdic]- Cortés (1994). Res Gestae diui Augusti (en Espanyol), Edicions Clàssiques. ISBN 84-7882-148-1.
- Del Cerro (2010). "Testament" de l'Emperador Augusto, Monumentum Ancyranum (en Espanyol), Edicions clàssiques. ISBN 978-84-7882-705-3.
- Everitt, Anthony (2008). Augusto, el primer emperador, Ariel. ISBN 978-84-344-5247-3.
- Fatás, Guillermo (1987). Guillermo Fatás i Manuel Martín-Bo (ed.). "Res Gestae Divi Augusti", Autobiografia de l'Emperador August (en Espanyol), Excmo. Ajuntament de Saragossa. ISBN 84-600-5110-2.
- Zanker, Paul (1992). Augusto i el poder de les imàgens, Aliança. ISBN 84-206-7113-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Res gestae Divi Augusti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.