Febris
En la mitologia romana, Febris (en llatí: "febra") era la deesa que encarnava la febra a la que es propiciava per a evitar este mal.[1] Febris tenia tres temples en l'antiga Roma, el més antic d'ells es trobava entre el Mont Palatino i Velabrum, tal com donen conte Valerio Màxim[2] i Cicerón;[3][4] el segon en l'Esquilino i l'últim en el Vicus Longus.[5] Li l'invocava en la fòrmula Febris diva, Febris sancta, Febris magna.[6][7] Pot tindre el seu orige en Februus deu etrusc. Entre els seus atributs característics estan la "astúcia" i la "honestitat", segons Séneca.[8]
Referències
- ↑ Smith, 1870
- ↑ Valerio Màxim, Fets i dits memorables, 2. 5. 6
- ↑ Cicerón, De legibus, 2. 11
- ↑ Cicerón, De natura deorum, 3. 25
- ↑ Grimal, 1989
- ↑ Singer, Charres (1928). From Magic to Science: Essays on the Scientific Twilight (en anglés), Nova York: Boni and Liveright, p. 17.
- ↑ Bell, John (1790). New pantheon, or, Historical dictionary of the gods, demi-gods, heroes, and fabulous personages of antiquity, Londres, p. 309.
- ↑ Séneca, Apocolocyntosis, 6
Bibliografia
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Febris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.