Velabrum

El Velabrum és un vall baix de la ciutat de Roma. Conecta el Fòrum Romà en el Fòrum Boario, la Tossal Capitolina en l'alvertent occidental del Mont Palatino.
Història
[editar | editar còdic]L'etimologia de Velabrum és incerta; se sugerix una derivació de vela, pero hi ha molts dubtes. Este lloc era originalment molt pantanoso, en suficient aigua per a surar chicotetes embarcacions fins que va ser drenado per la construcció de la Cloaca Màxima de Tarquino, sistema de conexió de cloaques. Inclús despuix de la seua construcció, la zona seguia sent propensa a les inundacions del Tíber, fins que el nivell del sol es va canviar despuix de l'incendi de Nerón. Segons les autoritats estatals, les raïls d'un Ficus o higuera que creixia en este pantà varen capturar la cistella que duya a Rómulo i Rem. El lloc, per tant, tenia un alt significat simbòlic. El Velabrum va ser un important centre d'activitat industrial i comercial, i, en particular el comerç d'aliments per a persones i animals. En el seu interior es trobava la tomba d'Acca Larentia junt a un menut temple dedicat a Felicites. També és el lloc del Arc de Jano, del Arcus Argentariorum i de l'iglésia de Sant Jorge en Velabro.

Segons senyalen Francisco Díaz Carmona i José María Vigil en nota a la Sàtira VI de Juvenal,[1] en el Velabro, i en la Columna lactaria, sítia en el Fòrum Holitorio, els pares desnaturalizados abandonaven o exponien a chiquets recent naixcuts per a que moriren o li'ls dugueren; com senyala Juvenal, Sàtira, VI, algunes famílies els adoptaven, pero els escritors pagans suministren detalls horribles respecte a la sòrt dels més d'estos desgraciats chiquets, que eren arreplegats per infames explotadores per a sortir en ells les escoles de gladiadores i les cases de prostitució, o caïen en poder de adivinos que els feyen morir per a estudiar en les seues entranyes lo futur, o de menics que els desfiguraban i mutilaven per a que excitaren més compassió i pogueren obtindre majors almoines, de que els seus amos s'aprofitaven.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1892) Poetes satírics llatins. Juvenal i Persio, Madrit: Viuda de Hernando i Companyia, p. nota a la p. 114.
- ↑ Cf. Séneca el Vell, Controvèrsia I, 33, pinta en suma viveza estes infàmies. Vore també, sobre la sòrt dels chiquets que caïen en mans dels macs, a Ovidio, Heroidas, VI, v. 91; Sext Pompeyo Festo, Lucano, Farsalia, VI; Plinio el Vell, Història Natural, 1. XXVIII, c. II; Horacio, Épodos, V, In Canidiam veneficam, o el mateix Juvenal en la seua Sàtira VI, etc.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Velabrum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.